societat
La Catalunya Central radiografia les seves 80 urbanitzacions
L’objectiu és detectar mancances i protegir-les davant els incendis
L’estudi, pioner al país, conclou que gairebé 1 de cada 4 no té les franges de protecció perimetral obligatòries
Amb més de 1.700 hectàrees cremades, 200 evacuats i una trentena de cases calcinades, l’incendi del Pont de Vilomara (Bages), l’any 2022, va evidenciar la vulnerabilitat de les urbanitzacions davant del foc. “Un punt d’inflexió”, segons el cap dels Bombers de la Regió Central, Santi Lleonart, que ha dut la Catalunya Central a impulsar una mesura pionera a tot el país. Han radiografiat les 80 urbanitzacions de la zona per conèixer-ne l’estat i reforçar-ne la protecció. L’estudi conclou que el 20% no té franges perimetrals, el 50% les té però no les manté i només el 30% compleix la normativa. L’objectiu, segons el cap dels Agents Rurals al Bages i Moianès, Jordi Carrasco, és “tenir una fotografia de l’estat de totes les urbanitzacions”.
La finalitat del treball, que ha culminat aquest any, és conèixer detalladament en quin estat es troben les 80 urbanitzacions, de les més de 2.000 que hi ha a tot Catalunya, perquè, en cas d’una emergència, els cossos de seguretat puguin actuar “amb més eficàcia”. “Primer de tot hem categoritzat les urbanitzacions i, a partir d’aquí, hem valorat el nivell de risc que hi ha en funció de la vegetació que tenen a prop, dels elements crítics que hi ha a dins o de si tenen franja perimetral”, ha explicat el cap de la Regió d’Emergències Centre, Santi Lleonart. Pel bomber, tenir aquest coneixement previ a l’hora d’actuar és molt important pels cossos d’emergències.
Lleonart ha explicat que han categoritzat les urbanitzacions en funció de si són compactes, no compactes, aïllades o disseminades. De fet, explica que les urbanitzacions compactes són les menys comunes a la Catalunya Central i això és un problema per als cossos d’extinció, ja que la resta són les més “difícils” de gestionar en cas d’un incendi forestal. “Ens trobem amb moltes urbanitzacions construïdes als anys seixanta o setanta que arrosseguen molts problemes com ara manca de clavegueram o de serveis, i aquestes són molt crítiques per a nosaltres”, exposa el responsable dels Bombers.
“Les franges de protecció no són un miracle”
La normativa vigent estableix l’obligació de disposar de franges de protecció perimetral d’almenys 25 metres al voltant de les urbanitzacions i edificacions situades en terrenys forestals o a menys de 500 metres de les zones boscoses.
Però l’estudi que s’ha fet a les 80 urbanitzacions de la Catalunya Central conclou que el 20% no té franges perimetrals obligatòries, el 50% les té però no les manté i només el 30% compleix correctament la normativa. Pel cap dels Agents Rurals al Bages i Moianès, Jordi Carrasco, les franges de protecció tenen una doble funció: d’una banda, serveixen per protegir les urbanitzacions en cas d’un incendi, però també actuen com a barrera per evitar que un foc dins d’una una urbanització s’estengui al bosc. “El 90% dels incendis tenen un origen humà. Per tant, el risc es concentra allà on hi ha persones”, adverteix.
Tot i això, Carrasco avisa que “la franja de protecció no és un miracle, és una ajuda, una manera de reduir la intensitat del foc perquè els mitjans d’extinció tinguin una oportunitat de poder actuar. Si tinguéssim franges de protecció més grans, l’oportunitat seria més alta”, conclou.
“No podem tenir un camió de Bombers a cada casa”
El cap dels Bombers a la Catalunya Central posa en relleu la importància de l’autoprotecció davant d’un incendi forestal. “Hi ha urbanitzacions que tenen més de 400 cases i seria impossible gestionar un camió davant de cadascuna d’elles”, subratlla. Per tant, insisteix, cal preparar la població davant del risc.
La pregunta que s’ha de fer la població, segons el cap dels Agents Rurals al Bages i Moianès, és: “Si arriba el foc, estàs preparat?”. En aquest sentit, s’han organitzat xerrades als ajuntaments per informar la ciutadania sobre els riscos dels incendis forestals i conscienciar sobre la importància de saber com actuar davant d’un confinament o una evacuació. La directora dels Serveis Territorials d’Interior a la Catalunya Central, Elena Roca, destaca la necessitat de fer pedagogia: “L’emergència és un caos, però la informació és clau no només per als professionals que la gestionen, sinó també per a la població que la pateix”.
Un dels grans reptes és evitar les evacuacions improvisades. “La majoria d’accidents mortals que hi ha en incendis en urbanitzacions es produeixen en les evacuacions no planificades”, alerta el cap dels Bombers.
En la mateixa línia, Trini Bardolet, cap de la unitat regional de Medi Ambient dels Mossos d’Esquadra, lamenta que sovint hi ha persones que es neguen a evacuar perquè “no veuen el fum ni el foc, i no perceben la urgència ni la necessitat”. El problema, explica, és que quan l’incendi ja arriba, “s’angoixen i entren en pànic”, i acaben sortint en un moment inadequat. “Haurien d’haver marxat abans, perquè en aquell moment hem d’afrontar una emergència amb dos fronts: l’incendi i els possibles accidents de trànsit”, subratlla. I afegeix: “Tallem per un motiu, confinament per un motiu i evacuem per un motiu: la seguretat de tots”.
Les ordres de confinament o evacuació es notificaran a través del sistema d’alertes de Protecció Civil als telèfons mòbils.