Les parròquies fan crides als fidels per recollir menjar perquè no donen l'abast

A la parròquia de Santa Maria del Mar, a Ciu­tat Vella, no poden aten­dre més famílies. Ni a la de Sant Miquel del Port, a la Bar­ce­lo­neta. A la de Sant Josep Obrer, a Nou Bar­ris, tam­poc. No és exa­ge­rat dir que gai­rebé cada dos dies hi ha algú que truca a la porta de la parròquia del seu barri per bus­car ajuda, perquè no arriba a final de mes.

"Fa dues set­ma­nes ens van venir sis famílies noves", explica mossèn Antoni Oriol, de Sant Miquel del Port. Això vol dir que fins ara sub­mi­nis­tra­ven men­jar a tretze o catorze famílies, i han pas­sat a vint. La història es repe­teix a Santa Maria del Mar i a Sant Josep Obrer: famílies que ana­ven tirant cauen en l'exclusió quan el pare o la mare es que­den sense feina. A la dona gran que viu sola i cobra una pensió de misèria, als immi­grants sense papers que com­par­tei­xen pis, a l'home de cin­quanta i pocs amb difi­cul­tats per tro­bar feina... a aquests per­fils tra­di­ci­o­nals de pobresa s'hi afe­gei­xen ara pare­lles amb fills petits que, de cop, per­den el lloc de tre­ball. "No són per­so­nes vin­gu­des de fora -insis­teix mossèn Antoni Oriol-, és gent del barri que amb la crisi es troba que no pot assu­mir el preu del llo­guer, la llum, el gas i el men­jar de cada dia".

A Santa Maria del Mar, a través de Càritas, han pas­sat d'aten­dre una mit­jana d'unes setanta famílies a superar el cen­te­nar. La gran majo­ria són llars amb cri­a­tu­res, però n'hi ha una qua­ran­tena que són una per­sona sola. La gran pujada de sol·lici­tuds va ser pas­sat l'estiu, coin­ci­dint amb el tan­ca­ment d'empre­ses i la dava­llada de la cons­trucció. "Ens arri­ben famílies que no ho hau­ries dit mai", subrat­lla mossèn Ignasi Mora.

Men­jar del Banc dels Ali­ments
Totes aques­tes parròquies reben men­jar del Banc dels Ali­ments. Però els res­pon­sa­bles del Banc han llançat el crit d'alerta perquè amb la crisi el seu magat­zem està més buit que mai. Recu­llen els exce­dents d'empre­ses, pro­duc­tes que es poden con­su­mir tot i que ja no es poden comer­ci­a­lit­zar. Al Banc, com que també els han bai­xat les dona­ci­ons i els ha pujat la demanda, es veuen obli­gats a espa­iar els repar­ti­ments. La situ­ació és tan greu, reco­nei­xen els volun­ta­ris, que de tant en tant van a com­prar arròs, pasta, oli i llet per inten­tar arri­bar a tot­hom.

A més, fa alguns diu­men­ges que els mos­sens han incor­po­rat a les homi­lies una crida perquè els fidels sàpiguen quina és la situ­ació i facin dona­ci­ons. Reco­nei­xen que no han tin­gut una res­posta mas­siva, però que, encara que sigui només una mica, tot ajuda. "Hem de saber expli­car que la situ­ació és greu i que s'agreu­jarà cada cop més", plan­teja Mora.

Magat­zems buits
Els volun­ta­ris de Càritas de Santa Maria del Mar tenen un petit magat­zem al pas­seig del Born. La imatge, tot i que en petit, és simi­lar a la del Banc dels Ali­ments: gai­rebé buit. On fa cinc anys s'hi havien arri­bat a acu­mu­lar milers de qui­los de men­jar, ara hi ha poc més que les bos­ses ja pre­pa­ra­des perquè pas­sin a reco­llir-les els veïns que patei­xen neces­si­tats. Com Maria Calvo, de 46 anys, que té al seu càrrec dos fills atu­rats, un nét i la seva mare, de 80 anys. "Els pocs diners que entren a casa duren molt poc", reco­neix. O Amparo Expósito, de 81 anys, que recorda com, pre­ci­sa­ment quan era jove, va mar­xar de Lugo per venir a Bar­ce­lona perquè "lla­vors a Cata­lu­nya sí que hi havia feina". Viuen de la pensió del marit, però sort en tenen de l'ajuda de Càritas cada quinze dies perquè la paga no els arriba per a tot. Maria Gladys, de 78 anys, fa comp­tes: cobra 550 euros de pensió i en paga 300 de llo­guer. "Tot i que gua­nyo alguna cosa més plan­xant o anant a nete­jar cases, la cosa està molt mala­ment, i més d'un cop he aca­bat pas­sant el mes a base de mate i pa".

No ho havien vist mai
Els mos­sens coin­ci­dei­xen que es tro­ben amb situ­a­ci­ons que no havien vist mai. "Una dona del barri, de tota la vida, ha vin­gut d'ama­gat del marit perquè ho pas­sen mala­ment. No és el per­fil habi­tual de ser­veis soci­als", exposa mossèn Antoni Oriol. A Santa Maria del Mar cin­quanta per­so­nes es van aple­gar fa uns dies en un sopar soli­dari. Una experiència que pot­ser hau­ran de repe­tir.