Jugant al límit

Els Cas­te­llers de Vila­franca no es merei­xien posar el colofó a una tem­po­rada en la qual han man­tin­gut una tra­jectòria, com la marca obliga, bri­llant i sol­vent, amb la sen­sació que s'ha aca­bat a empen­tes i rodo­lons. Però els cas­tells tenen aques­tes coses i més quan es va tan fort.

Els més de vuit mil afi­ci­o­nats que omplien ahir la plaça de la Vila de la capi­tal de l'Alt Penedès van assis­tir al 27è intent dels verds con­tra el majestuós 3 de 10. Una bes­ti­ota de cas­tell que Vila­franca, igual que li va pas­sar per Sant Fèlix, va lli­gar mala­ment a nivell del folre, cosa que va fer que les mani­lles no pogues­sin ope­rar ade­qua­da­ment. Coin­ci­dint amb l'entrada dels dosos, el tronc es va enfon­sar, lite­ral­ment.

Encai­xat el des­encís, la colla va remun­tar l'actu­ació amb una magnífica torre de 9 i es va llançar ales­ho­res a mirar de com­ple­tar la que hau­ria pogut ser la millor actu­ació de la tem­po­rada, que con­ti­nuarà en mans de la Colla Vella (Santa Úrsula). La cosa es va que­dar a mit­ges, ja que el 4 de 9 amb l'agu­lla que els verds van ata­car en ter­cera ronda va caure sor­pre­nent­ment quan el pilar es va que­dar sol damunt el folre, com­ple­ta­ment girat i sense opci­ons de defen­sar la bai­xada.

Vila­franca va aga­far aire amb el 3 de 9 per, final­ment, aca­bar esco­me­tent el pilar de 8, que també li va caure després de car­re­gar-lo in extre­mis. La veri­tat és que ahir, tot sigui dit, els fol­res de Vila­franca, un regi­ment inven­ci­ble, no van fun­ci­o­nar com en altres oca­si­ons. Sigui com vul­gui, les coses clares: Vila­franca va tor­nar a jugar, com sem­pre, a l'aposta màxima i no li va girar la cara a cap repte.

Les tres colles que com­ple­ta­ven el car­tell de la diada de Tots Sants també van anar fins al límit de les seves pos­si­bi­li­tats actu­als. Així, els Cap­gros­sos de Mataró van poder fir­mar els seus millors regis­tres de l'any, amb un 3 de 9 i un 4 de 9 -el pri­mer del curs- suats i tre­ba­llats, espe­ci­al­ment el segon, més un 4 de 8 amb l'agu­lla molt ben domi­nat i un pilar de 6 que sola­ment van car­re­gar. Tot­hom tran­quil: els Cap­gros­sos han tor­nat.

Mana­cor
Els Al·lots de Lle­vant, per la seva banda, es van con­ver­tir en la pri­mera colla balear que s'atre­via amb un cas­tell de 8 pisos. Els de Mana­cor, que també van fer el 2 de 7, van ata­car el 4 de 8 en segona ronda i el van acon­se­guir car­re­gar enmig de l'eufòria dels seus cas­te­llers. En canvi, els Cas­te­llers de Lleida, una colla que ha fet un molt bon exer­cici, van pun­xar, ja que després de que­dar-se a mit­ges amb el 4 de 8, un cas­tell que no s'espe­rava que els oca­sionés pro­ble­mes, van veure frus­trats els dos intents que van fer de 2 de 8; l'un el van des­mun­tar i l'altre va fer lle­nya.