Societat

Onna, el poble arrasat

L’Aquila és en aquest moments una ciu­tat fan­tasma. La car­re­tera és plena de cot­xes que mar­xen a la recerca d’un lloc segur per dor­mir i en direcció contrària només hi arri­ben vehi­cles d’emergències, de per­so­nes que venen a veure els seus fami­li­ars i peri­o­dis­tes. Pas­se­jar pels car­rers dels afo­res de la ciu­tat, on els edi­fi­cis nous no han estat afec­tats, és entrar en una atmos­fera posta­po­calíptica.

Al cen­tre, l’únic so que se sent pels car­rers és el de l’helicòpter dels car­ra­bi­ners, que vola molt baix con­tro­lant la zona. Els car­rers son inhòspits, i la poca gent que acon­se­gueix entrar al barri vell camina ràpid i mirant les parets per asse­gu­rar-se que no cau res més. Si es cre­uen amb algú altre, se salu­den dient “mi rac­co­mando”, "ves amb compte".

 

La gran majo­ria d’edi­fi­cis estan danyats: a la façana, amb la teu­lada enfon­sada o amb el mur prin­ci­pal bom­bat i a punt de caure. La gent és molt pes­si­mista. “Si ja mar­xava la gent del poble per culpa de la crisi, què farem ara!”, comenta un gru­pet de veïns. En les con­ver­ses tot­hom s’explica què feia en el moment del ter­ratrèmol, i la pre­o­cu­pació pels fami­li­ars és cons­tant: si no en tenen notícies, temen el pit­jor.

 

El bom­bers han començat a entrar a les cases a recu­pe­rar les per­ti­nen­ces dels qui hi vivien, que saben que no hi podran tor­nar, ja que la casa per força s’haurà d'ender­ro­car. Unes 17.000 per­so­nes que s’han que­dat sense llar encara no saben on ani­ran a viure d’aquí a unes set­ma­nes, quan passi tot.

 

En l'àrea més afec­tada pel ter­ratrèmol, la Casa dels Estu­di­ants, la tensió és cons­tant. En sur­ten ambulàncies tot­hora i la poli­cia hi nega l’accés tant als autòctons com als peri­o­dis­tes, però es de supo­sar que encara es res­cata gent de sota la runa. Durant el dia s’hi han vis­cut situ­a­ci­ons "molt des­a­gra­da­bles", explica un càmera ale­many que porta tot el dia fent guàrdia.

 

I és que no és clar què pas­sarà amb el poble, que té les seves prin­ci­pals fonts d’ingres­sos en el turisme i la uni­ver­si­tat. El casc antic del poble està molt afec­tat i ha cai­gut part de la cúpula i del cam­pa­nar de l’església, que data del segle XV, i la comu­ni­tat uni­ver­sitària ha estat la més afec­tada per la tragèdia.

 

Als afo­res d’Aquila, hi ha Onna, el poble més afec­tat pel ter­ratrèmol. Allà han cai­gut el 80% dels edi­fi­cis i han mort 40 per­so­nes, en un poble que en tenia poc més d'un cen­te­nar. El llo­gar­ret està envol­tat d’ambulàncies, car­ra­bi­ners, agents de pro­tecció civil l’exer­cit i, sobre­tot, ten­des de cam­pa­nya. Tot­hom dorm fora de les cases. Hi ha veïns que la plan­ten al jardí, d'altres uti­lit­zen les que han mun­tat els ser­veis d’emergències i les que s’uti­lit­zen com a hos­pi­tals mòbils.

 

De moment no plou, però hi ha la pre­visió que ho faci aquesta nit. Men­tres­tant, els ita­li­ans fan una de les coses que te més inte­ri­o­rit­za­des: pre­gar a la Madona pels seus. I cal des­ta­car que en aquesta tragèdia són pocs els que han per­dut la gen­ti­lesa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.