tribunals
La normalització lingüística s'encalla de nou als tribunals
El TSJC suspèn cautelarment els reglaments d'ús del català de l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Lleida
El tribunal considera que les normes exclouen el castellà davant el català
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va emetre ahir dues resolucions que suspenen de manera cautelar fins a 21 articles dels reglaments d'ús lingüístics del català de l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Lleida, tots amb una clara vocació de contribuir a la normalització del català, i també de l'aranès, en el funcionament de l'administració.
En tots els casos, els arguments utilitzats pels magistrats de la sala contenciosa administrativa del TSJC és el mateix; no té encaix legal en el terreny de joc que delimita la Constitució espanyola aquelles normes que “exclouen” una de les dues llengües oficials a Catalunya. I en aquests dos casos, entenen els jutges, es pretén una “imposició” del català i l'“exclusió” de la llengua castellana.
La doctrina dels magistrats de l'alt tribunal català no és nova, i ja el 2001 la van fer servir per donar la raó a Convivència Cívica Catalana quan va presentar un recurs al reglament lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili. La mateixa plataforma, impulsada pel líder del PP català Alejo Vidal Quadras, va aconseguir llavors pronunciaments similars contra normes de la Universitat Pompeu Fabra i de l'Ajuntament de Sabadell.
El pronunciament del TSJC s'ha fet a instàncies d'un altre recurs de Convivència Cívica, en aquest cas contra la norma de la Diputació de Lleida, i d'un altre que va presentar el grup del Partit Popular a l'Ajuntament de Barcelona contra diversos articles del reglament aprovat pel consistori el novembre de l'any passat.
La resolució feta pública ahir és només un pronunciament cautelar i ara caldrà esperar la sentència per veure l'abast real de la retallada que imposaran els magistrats. En tots dos casos hi ha el vot particular d'un magistrat, Alberto Andrés Pereira, que considera que la qüestió requereix un examen detallat dels diversos punts que es qüestionen.
L'argumentari del TC
En justificar la suspensió dels articles, els magistrats del TSJC recorren a la recent sentència del Constitucional sobre l'Estatut. En aquest sentit recorden que el TC va proclamar que “la definició del català com a llengua pròpia de Catalunya no pot justificar la imposició estatutària de l'ús preferent d'aquella llengua en detriment del castellà”.
La resolució va encendre el debat polític a l'Ajuntament. En valorar la resolució, el líder del PP a Barcelona, Alberto Fernández, va mostrar la seva satisfacció i va assegurar que els grups “es van passar de frenada” amb l'aprovació del reglament.
Des d'ERC i CiU es va demanar a Hereu “fermesa” en la defensa del català, mentre que la regidora Imma Moraleda va lamentar que el PP es dediqui a “crispar” un àmbit on hi ha una situació de normalitat ciutadana. L'equip de govern va anunciar que hi presentarà un recurs.
