la contra

Records compartits

Majors de 55 anys de Sabadell, Terrassa, Castellar i Sentmenat enregistren vivències de joventut en un web

UN LLE­GAT PER A LES GENE­RA­CI­ONS FUTU­RES. A l'Arxiu de l'Experiència s'hi acu­mu­len més de 6.700 tes­ti­mo­nis de ciu­ta­dans d'arreu de l'Estat. Molts adults no se sor­pren­dran, perquè ja hi estan fami­li­a­rit­zats, però esde­vin­dran una bona tra­dició oral per als que no han nas­cut.

Se'n parla poc, de la intra­història, les vivències quo­ti­di­a­nes d'una comu­ni­tat sovint arra­co­na­des al dar­rere de la his­to­ri­o­gra­fia que emana de docu­ments escrits i les dis­cus­si­ons al vol­tant del poder –avui, fona­men­tal­ment polític i econòmic i, en el pas­sat, mili­tar i religiós–. Les dures experiències soci­als de la post­guerra, per exem­ple, s'han transmès oral­ment de pares a fills. I aquest és el meca­nisme esco­llit per reco­llir, en petits vídeos emma­gat­ze­mats a inter­net, els tes­ti­mo­nis de cen­te­nars de majors de 55 anys de diver­ses pro­cedències.

Es tracta d'un pro­jecte ano­me­nat Arxiu de l'Experiència i impul­sat pel Minis­teri d'Indústria. A la nos­tra comarca s'han reu­nit tes­ti­mo­nis de diver­sos muni­ci­pis, i la majo­ria es van enre­gis­trar al com­plex de gent gran Sant Ole­guer de Saba­dell. Maria Lorente, de 75 anys, hi recorda el gran crei­xe­ment de la ciu­tat, les difi­cul­tats per tirar enda­vant en una família de vuit ger­mans o el fet que, en la post­guerra, li calgués tre­ba­llar tota una set­mana per poder com­prar un pa de quilo. Era l'alter­na­tiva al pa negre de la car­ti­lla de raci­o­na­ment, tot i que la seva mare feia quilòmetres amb un parell d'espar­de­nyes per com­prar oli i farina d'estra­perlo. Fora dels vídeos, com a fet posi­tiu, la Maria explica que «abans no fal­tava feina», tot i que els sous eren tan bai­xos que «per cinc pes­se­tes can­vi­a­ves d'empresa; un duro era un duro». Per tot ple­gat, creu que l'arxiu de vivències serà una bona eina per com­pa­rar com es vivia en el pas­sat.

Un altre dels tes­ti­mo­nis, Josep Arde­rius, reme­mora la fun­dació de l'Obra Social Benèfica de Cas­te­llar del Vallès, l'any 1928, i la cons­trucció de l'edi­fici assis­ten­cial de la ins­ti­tució, on una comu­ni­tat de mon­ges cui­dava els malalts i les cri­a­tu­res de les dones que tre­ba­lla­ven a les fàbri­ques de fils i tei­xits. La vida a les indústries tèxtils valle­sa­nes va ser el nexe comú de la major part de la gene­ració. Maria Cru­ells, filla de Sent­me­nat, narra en un altre vídeo que va començar a tre­ba­llar als 13 anys, i que les hores extres de nit es paga­ven a dues pes­se­tes. Les cases eren fre­des, les rajo­les s'havien de fre­gar de genolls a terra i no hi havia gai­res més alter­na­ti­ves de lleure que llo­gar un toca­dis­cos i orga­nit­zar balls domèstics.

Entre els ciu­ta­dans que han par­ti­ci­pat en els enre­gis­tra­ments, n'hi ha un de més escèptic. Víctor Bara­hona, un saba­de­llenc d'adopció nas­cut a Madrid fa 80 anys bro­meja sobre les «bata­lle­tes» vir­tu­als que ja pot con­sul­tar per inter­net. En va apren­dre fa poc, i amb el seu ordi­na­dor ha aga­fat pràctica i ara hi passa mol­tes esto­nes. Va pro­var diver­sos ofi­cis, al ram tèxtil o com a tipògraf en una impremta, però també va fer de locu­tor a l'antiga Ràdio Saba­dell EAJ-20, on havien de tan­car tots els noti­ci­a­ris pro­cla­mant «¡Viva Franco! ¡Arriba España!». En aquest cas, els temps també han anat evo­lu­ci­o­nant.

Però els records abas­ten més enllà de la dic­ta­dura, Mari­ana Her­rero, antiga veïna de Ter­rassa, fa memòria per expli­car el pri­mer cop que va poder votar en democràcia, al col·legi França, amb molta il·lusió i amb por de con­tes­tar a una enquesta d'intenció de vot. A mesura que es van suc­ceir els comi­cis, però, con­fessa que «la il·lusió es va anar per­dent».



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.