A Girona es va pagar per matar llops fins, com a mínim, a mitjan segle XIX
En la documentació conservada en alguns arxius hi consta la mort de centenars d'exemplars, principalment a mans de pagesos i jornalers
Els atacs de llops als ramats i corrals, així com els que ocasionalment patien els homes, van fer que durant segles aquest depredador fos perseguit de manera sistemàtica. En el llibre de Massip es facilita la relació de pagaments fets en diferents indrets de Catalunya, conservats en arxius. Pel que fa a les comarques de Girona, en una llista procedent de l'Arxiu Històric de Girona hi ha anotada la mort de 408 exemplars entre el 1723 i el 1738, i a l'Arxiu Municipal de la mateixa ciutat, 219 morts registrades entre el 1788 i el 1842. Les morts s'havien efectuat en llocs tan diversos com ara Anglès, Blanes, Osor, Vilobí d'Onyar, Santa Pau i Argelaguer, generalment a càrrec de gent que treballava al camp i als boscos, com ara pagesos, jornalers, carboners i pastors, però també hi consta algun cirurgià i fins i tot una mestressa de casa.
El preu que l'administració pagava devia variar, però a tall d'exemple es reprodueix en el llibre una “nota de premis” del 1795 on consten 8 ducats per un llop; 16 per una lloba, 21 per una lloba amb camada i 4 per cadascun dels llobatons. Les matances dels anomenats “animales dañinos” es va perllongar fins ben entrat el segle XX. Aquesta persecució va contribuir decisivament a l'extinció de l'espècie a Catalunya ara fa menys d'un segle.
“Ara seria diferent”
Els perjudicis que el llop ocasionava als humans es podrien repetir? “Ara seria molt diferent –contesta Massip– perquè la majoria de la població no és en els ambients rurals, el nombre de llops serà molt més reduït i, a més, hi haurà un control”. Com a naturalista, l'autor d'El llop i els humans. Passat i present a Catalunya veu positiu que el llop torni –“sempre que torni de manera natural, no pas a còpia de repoblacions”– perquè, entre altres raons, és una peça molt important de la cadena alimentària. “La proliferació del senglar, per exemple, es pot explicar pel fet que no existeix un llop que en reguli la població”, indica. “I, per descomptat, caldrà un control del llop”, afegeix Massip, que espera que el seu treball sigui un incentiu perquè es debati la qüestió.
LA XIFRA
LA FRASE
Passar la infància criat per una lloba
Dels casos de nadons que han estat criats per llobes també se'n parla, a l'obra. Massip n'enumera 26, que haurien tingut lloc entre el segle XIV i l'any 2007 a diverses parts del món, especialment a l'Índia. Només un es va produir a Catalunya. Es tracta de la nena lloba de Manresa del 1834, reflectit en un llibre d'Antoni Pons i Anguera del 1988. Es veu que per les muntanyes de la rodalia de la capital del Bages van trobar una nena d'uns set anys que caminava de quatre potes, darrere d'una lloba. La van trobar uns pastors, que van comprovar que no sabia parlar. El cas més recent és el de Rússia de fa quatre anys. Van trobar un nen d'uns deu anys a la regió de Kaluga (al centre del país) convivint amb una llopada. Caminava de quatre grapes, tenia les dents molt esmolades i les ungles dels peus molt llargues. El van dur a un hospital de Moscou, d'on es va escapar. Des d'aleshores no se n'ha sabut res més.
