Societat

Txernòbil, 25 anys després

Una prova per augmentar la seguretat del reactor va causar l'accident nuclear més important de la història

Un radi de trenta quilòmetres a la rodona està deshabitat

La ràpida intervenciódels bombers de la central va ser clau per evitar una tragèdia molt més gran
Les autoritatssoviètiques van evacuar 135.000 persones que van haver de ser reallotjades

El 26 d'abril de 1986, a la 01.24 –hora local– durant una prova en la qual se simu­lava un tall en el sub­mi­nis­tra­ment elèctric per aug­men­tar la segu­re­tat, el reac­tor número 4 de la cen­tral nuclear de Txernòbil, a un cen­te­nar de quilòmetres de Kíev (Ucraïna –en aquell moment, Unió Soviètica–) es va sobre­es­cal­far, cosa que va aca­bar pro­vo­cant una explosió de l'hidro­gen acu­mu­lat al seu inte­rior. La planta tenia qua­tre reac­tors RBMK-1000 amb capa­ci­tat per a pro­duir 1.000 Mw cadas­cun. El pri­mer es va ins­tal·lar el 1977 i l'últim el 1983. El dis­seny d'aquests reac­tors no com­plia els mínims de segu­re­tat que ja esta­ven vigents a tots els reac­tors nucle­ars d'ús civil dels països occi­den­tals.

La cen­tral tam­poc dis­po­sava d'una cúpula de pro­tecció exte­rior i això va per­me­tre que s'alli­berés ràpida­ment a l'atmos­fera mate­rial radi­o­ac­tiu en una quan­ti­tat que es con­si­dera que va ser 500 vega­des més gran que la que va pro­duir l'explosió de la bomba atòmica llançada sobre Hiros­hima el 1945.

L'her­me­tisme soviètic, tot i que en aquell temps començava l'època de la peres­troika de Mikhaïl Gor­bat­xov, va con­ti­nuar i la veu d'alarma es va donar des de Suècia quan els sen­sors de la cen­tral de Fors­mark van detec­tar un aug­ment anor­mal de partícules radi­o­ac­ti­ves, l'endemà de l'acci­dent. Però a l'URSS li va cos­tar reconèixer el que havia pas­sat a Txernòbil. Minuts després de l'acci­dent tots els bom­bers mili­tars assig­nats a la cen­tral hi van arri­bar per con­tro­lar el des­as­tre. Les fla­mes afec­ta­ven l'edi­fici del reac­tor 4 i feien peri­llar el número 3 i la seva inter­venció va ser clau per evi­tar una catàstrofe encara més gran. Amb el nucli de la cen­tral expo­sat a l'atmos­fera, i el gra­fit cre­mant, el mate­rial com­bus­ti­ble i els metalls sot­me­sos a més de 2.500 graus s'havien con­ver­tit en una massa líquida incan­des­cent. L'efecte xeme­neia ele­vava les partícules radi­o­ac­ti­ves a gran altura i començaven a dis­per­sar-se per Europa. L'explosió va cau­sar la mort a 31 per­so­nes, tre­ba­lla­dors de la cen­tral i bom­bers.

Diver­sos helicòpters de l'exèrcit soviètic van dedi­car-se també a llançar sobre el nucli sorra, argila, plom, dolo­mita i bor. La bar­reja d'aquests mate­ri­als pre­te­nia evi­tar una reacció en cadena, con­te­nir la radi­ació de rajos gamma i man­te­nir el con­junt com­pacte. El 13 de maig s'havien llançat sobre el nucli 5.000 tones de mate­ri­als.

Després es va ini­ciar una nova fase con­sis­tent a cons­truir un túnel per sota del reac­tor acci­den­tat amb l'objec­tiu d'ins­tal·lar-hi un sis­tema de refri­ge­ració. L'ope­ració la van dur a terme joves reser­vis­tes de l'exèrcit soviètic.

La majo­ria dels 600.000 liqui­da­dors –les per­so­nes que van inten­tar apa­gar l'incendi i con­tro­lar el reac­tor– que van par­ti­ci­par en l'ope­ració d'emergència, que va durar mesos, van estar sot­me­sos a grans dosis de radi­ació. Milers van morir al cap de pocs dies i d'altres arros­se­guen encara pro­ble­mes de salut.

Ali­ens a l'acci­dent, els habi­tants de la ciu­tat de Pri­piat i els dels pobles més pròxims a la cen­tral van tar­dar a ser eva­cu­ats. La pluja de partícules radi­o­ac­ti­ves va caure sobre la zona abans que s'iniciés el procés d'eva­cu­ació. Però l'eva­cu­ació de Txernòbil i de la gent en un radi de 36 quilòmetres no es va fer fins sis dies després de l'acci­dent, quan ja milers de per­so­nes havien estat expo­sa­des a nivells extrems de radi­ació. En total, les auto­ri­tats soviètiques van eva­cuar 135.000 per­so­nes que van haver de ser rea­llot­ja­des lluny dels 155.000 km² afec­tats.

La radi­ació es va esten­dre per bona part d'Europa i algu­nes de les partícules pro­vi­nents de l'incendi de Txernòbil es van arri­bar a cap­tar a Cata­lu­nya. Els vents van dis­tri­buir la radi­ació de manera atza­rosa. El país que en va rebre més va ser Rússia on 60.600 km² van que­dar con­ta­mi­nats; el segon va ser Bie­lorússia (46.500 km²) –una gran àrea en relació amb la seva superfície total–; i el ter­cer, la mateixa Ucraïna (41.900 km²). Els països occi­den­tals també en van patir les con­seqüències: Suècia va veure 12.000 km² de la seva superfície afec­tats; Finlàndia, 11.500 km²; Àustria, 8.600 km², i Noru­ega, 5.200 km².

Es cal­cula que actu­al­ment uns cinc mili­ons de per­so­nes viuen en aquests ter­ri­to­ris con­ta­mi­nats. Fins i tot algu­nes per­so­nes man­te­nen la seva residència en zones ano­me­na­des “d'exclusió”, al cos­tat de la planta acci­den­tada. Solen ser gent molt gran que en el seu moment es van negar a ser eva­cu­ats.

Infor­mes de vícti­mes

Estu­dis com el del Comitè Científic de les Naci­ons Uni­des sobre els Efec­tes de la Radi­ació Atòmica (Uns­cear) o de l'Agència d'Ener­gia Nuclear han mini­mit­zat les con­seqüències de la catàstrofe de Txernòbil, des­ta­cant que el nom­bre de vícti­mes va ser rela­ti­va­ment baix i que l'aug­ment del nom­bre de casos de càncer ha estat ínfim. El 28 de febrer pas­sat un grup d'experts de l'ONU va pre­sen­tar a Viena l'últim informe i va limi­tar a 62 el nom­bre de morts atribuïbles als efec­tes de l'acci­dent i va cons­ta­tar la difi­cul­tat per esta­blir els efec­tes de la radi­ació sobre la salut de les per­so­nes.

Altres inves­ti­ga­ci­ons i infor­mes, però, són molt més demo­li­dors. Les auto­ri­tats d'Ucraïna, per exem­ple, man­te­nen que la catàstrofe s'ha aca­bat cobrant dese­nes de milers de vícti­mes. L'Ins­ti­tut Naci­o­nal del Càncer d'Ucraïna asse­gura que l'índex d'aquesta malal­tia al país és molt més ele­vat que en d'altres. Anu­al­ment es detecta càncer a 165.000 ucraïnesos i 90.000 moren d'aquesta malal­tia. Orga­nit­za­ci­ons com Gre­en­pe­ace també apun­ten a una incidència molt més gran de les con­seqüències de l'acci­dent de Txernòbil. En un informe del 2006 estima que es pro­dui­ran 270.000 casos de càncer atribuïbles a la pluja radi­o­ac­tiva de la cen­tral ucraïnesa, dels quals pro­ba­ble­ment al vol­tant de 93.000 seran mor­tals.

La cen­tral nuclear de Txernòbil, que havia man­tin­gut en fun­ci­o­na­ment els tres reac­tors que li que­da­ven des de l'acci­dent, es va clau­su­rar el desem­bre de l'any 2000, després que el govern d'Ucraïna cedís a les pres­si­ons de la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal i a gene­ro­ses dona­ci­ons dels països euro­peus.

Actu­al­ment s'està cons­truint un altre sarcòfag –una cons­trucció de for­migó que ha de ser­vir de pro­tecció– sobre el reac­tor que va pro­vo­car la catàstrofe. L'ante­rior, que es va cons­truir en els mesos poste­ri­ors a l'acci­dent pre­senta mol­tes esquer­des per les quals con­ti­nuen sor­tint a l'exte­rior partícules radi­o­ac­ti­ves. El nou sarcòfag tindrà forma d'arc, amb una altura de 108 metres i una lon­gi­tud de 150, i cobrirà total­ment l'ante­rior.

Pre­pa­rat per resis­tir durant almenys cent anys, el nou sarcòfag dis­po­sarà de sis­te­mes de segu­re­tat d'última gene­ració i totes les mesu­res de segu­re­tat pos­si­bles. El govern d'Ucraïna vol des­man­te­llar com­ple­ta­ment la cen­tral de Txernòbil i sane­jar el ter­ri­tori del seu vol­tant l'any 2018, tot i que la crisi econòmica mun­dial pot fer endar­re­rir aquesta data. La com­pa­nyia nord-ame­ri­cana Hol­tec Inter­na­ti­o­nal enter­rarà les 200 tones de com­bus­ti­ble nuclear que encara que­den a la cen­tral.

Una Holanda erma
Segons les Nacions Unides, una àrea equivalent a la superfície d'Holanda ha quedat inutilitzable permanentment per a usos agrícoles. La majoria de les 31 persones mortes poc després de l'accident, treballadors de la central i bombers, estan enterrades a cementiri de Mitinskoe.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.