Els “indignats”, a boxes

Reforçats després d'haver superat amb nota el test de la cele­bració de la victòria del Barça a la Cham­pi­ons, els “indig­nats” van deci­dir ahir ajor­nar fins demà la con­tinuïtat de l'acam­pada a la plaça de Cata­lu­nya. Amb la veu del can­tant Paco Ibáñez encara res­so­nant a la plaça, l'assem­blea del movi­ment es va donar un dia de reflexió per valo­rar els ris­cos d'allar­gar més del compte la mobi­lit­zació que, com a molt, podria allar­gar-se una set­mana més.

El que sí que és segur és que les mobi­lit­za­ci­ons con­ti­nu­a­ran, d'alguna manera o una altra, segu­ra­ment des­cen­tra­lit­za­des per bar­ris. De moment, el diu­menge 19 de juny hi ha con­vo­cada una mani­fes­tació a Bar­ce­lona. Qua­tre dies abans, el dia 15, els “indig­nats” tenen pre­vist por­tar al Par­la­ment les pro­pos­tes que han anat reco­llint aquests dies.

“Hau­rem de repen­sar la nos­tra estratègia, si no això dura qua­tre dies”, adme­tia ahir en Martí, un estu­di­ant d'últim curs d'Arqui­tec­tura. Els “indig­nats” se sen­ten més forts que mai, espe­ci­al­ment després de l'estèril ope­ració poli­cial de diven­dres, que va dis­pa­rar el cor­rent de sim­pa­tia cap a aquest col·lec­tiu, i de l'èxit en el dis­po­si­tiu de segu­re­tat auto­ges­ti­o­nari de la nit de la Cham­pi­ons, que tan­tes pors havia sus­ci­tat. “Hem acon­se­guit una gran empa­tia amb els segui­dors del Barça, que ens han aju­dat a fer els cor­dons de segu­re­tat i fer fora la gent que tirava ampo­lles”, remarca en Martí.

La Inés explica que els acam­pats van tenir una nit rela­ti­va­ment tran­quil·la gràcies a una bona orga­nit­zació. “Vam fer asse­gu­des pacífiques als acces­sos a la plaça i a dins no hi va haver inci­dents”, relata. Els Mos­sos d'Esqua­dra –pel que diuen alguns acam­pats– van fer acte de presència a la plaça en forma de poli­cia secreta.

Però, tot i el moment dolç que està vivint el movi­ment, hi ha sec­tors que s'estan plan­te­jant redis­se­nyar l'estruc­tura orga­nit­za­tiva de la pro­testa de Bar­ce­lona per fer-la més efi­ci­ent, en coor­di­nació amb les assem­blees dels bar­ris de Bar­ce­lona i d'altres loca­li­tats de Cata­lu­nya. Tot ple­gat s'hau­ria de tra­duir en el des­man­te­lla­ment del cam­pa­ment i en una ocu­pació alter­na­tiva de l'espai públic.

Els “indig­nats” són cons­ci­ents que no es poden que­dar eter­na­ment ocu­pant el rovell de l'ou de Bar­ce­lona i les auto­ri­tats, tard o d'hora, aca­ba­ran amb l'acam­pada. “Això sí que és indig­nant. Què hi fa aquell noi fent ser­vir una font pública per dut­xar-se?”, es quei­xava ahir un home gran que havia anat a treure el nas a la plaça de Cata­lu­nya.

La pre­gunta del milió, però, és com es cana­lit­zarà aquest movi­ment crític amb el sis­tema. Fins ara, els “indig­nats” han anat reco­llint totes les pro­pos­tes que els han arri­bat ja sigui a través de les mol­tes assem­blees que hi ha hagut o mit­jançant inter­net. La xarxa és, pre­ci­sa­ment, la gran espe­rança dels “indig­nats”. Ha estat gràcies a ella que han pogut orga­nit­zar aquesta revolta social insòlita i és gràcies a ella que con­fien a man­te­nir-ne viva la flama.

Men­tres­tant, els acam­pats con­ti­nu­a­ven ren­di­bi­lit­zant ahir l'onada de sim­pa­tia popu­lar a l'estil clàssic: amb para­de­tes per reco­llir fir­mes con­tra el con­se­ller d'Inte­rior, Felip Puig, (diuen que ja en tenen més de 100.000), amb espec­ta­cles de tite­lles per als nens i amb car­tells com els de tota la vida. “En Messi és una tem­pesta però això que passa aquí és un huracà”, deia un dels més vin­cu­lats amb la més estricta actu­a­li­tat.

I és que, pot­ser “el fut­bol és l'opi del poble”, com recor­da­ven amb motiu de l'ope­ració poli­cial de diven­dres alguns “indig­nats”, però ahir ningú no posava cap pega a ins­tal·lar un ten­dal gegant blau­grana d'una mul­ti­na­ci­o­nal per pro­te­gir-se del sol, que picava de valent.