Cent anys d'Unió Esportiva

Poques vega­des ha estat més jus­ti­fi­cat el fet que un club de fut­bol s'ano­meni Unió Espor­tiva. Bona part del tei­xit asso­ci­a­tiu de Cas­te­llar del Vallès va ser partícip dels actes cen­trals del cen­te­nari de la UE Cas­te­llar, que van tenir lloc durant tot el cap de set­mana al camp muni­ci­pal Pepín Valls i roda­lies. Amb l'expressió “100 del poble” com a lema de l'efemèride, l'enti­tat va voler obrir-se a totes les asso­ci­a­ci­ons –cul­tu­rals, lúdiques o espor­ti­ves– que, com ella, han aju­dat a for­jar la sin­gu­la­ri­tat social del muni­cipi, amb un tast de les seves acti­vi­tats con­cen­tra­des en el temps i en l'espai. L'objec­tiu no era només diver­si­fi­car l'oferta i fer-la interes­sant per a tots els públics –siguin afi­ci­o­nats o no a l'esport rei–, sinó també afer­mar els llaços amb unes enti­tats par­ti­ci­pants –55 en total– que també aspi­ren a arri­bar a la xifra màgica tot con­tri­buint a afer­mar la riquesa de l'espe­rit local des de l'altru­isme i la col·labo­ració.

El pri­mer acte d'un cap de set­mana ino­bli­da­ble, que ni tan sols la pluja inter­mi­tent va acon­se­guir des­lluir, va ser una pujada noc­turna al puig de la Creu. Els assis­tents van omplir de color el cel cas­te­lla­renc tot il·lumi­nant el fir­ma­ment des de la seva arri­bada, i tot bai­xant amb ben­ga­les ence­ses per fer més plàstic el recor­re­gut orga­nit­zat con­jun­ta­ment amb el Cen­tre Excur­si­o­nista de Cas­te­llar. Ja dis­sabte, i en paral·lel amb la cele­bració de la lliga de fut­bol 8 al Pepín Valls, hi va haver una tren­tena d'acti­vi­tats, entre les quals s'incloïen tallers de fit­ness, ten­nis de taula, bit­lles o bici­cle­tes, o actu­a­ci­ons de ball de bas­tons, majo­rets, tea­tre, country, balls de saló, sevi­lla­nes o ball de gita­nes. Un dels esde­ve­ni­ments més emo­tius, però, va ser la cursa dels camps de fut­bol, que va unir els dife­rents ter­renys de joc històrics que ha tin­gut la Unió Espor­tiva des de la seva fun­dació. Amb inici i destí al Pepín Valls, els atle­tes van pas­sar per la plaça Major, el prin­cipi del car­rer Bar­ce­lona, Can Ser­ra­dor, i altre cop el car­rer Bar­ce­lona. L'iti­ne­rari, orga­nit­zat pel Club Atlètic Cas­te­llar, més enda­vant també va ser com­ple­tat amb patins, per gen­ti­lesa de l'Hoquei Club Cas­te­llar i el Club Pati­natge Cas­te­llar.

Diu­menge va ser temps per a altres tallers i exhi­bi­ci­ons, en aquest cas de dibuix i pin­tura, pitch-and-putt, cant d'ocells, escacs gegants, ten­nis o bàsquet a 3. Tot i això, els moments cul­mi­nants es van viure amb dife­rents inter­pre­ta­ci­ons musi­cals, com ara les de les corals Xiri­bec, Casal Cata­lu­nya, Sant Esteve i Sant Josep, o la d'El cant dels ocells i l'himne naci­o­nal de Cata­lu­nya, a càrrec de Laia Roca­vert. Al mig­dia es va des­co­brir la sim­fo­nia de la sar­dana de la UE Cas­te­llar, amb el nom de 100 del poble, i la traca final la va posar el repu­tat grup Macedònia, que va inter­pre­tar una versió moder­nit­zada de l'himne de l'enti­tat. Tot ple­gat, la banda sonora per­fecta d'una empremta ines­bor­ra­ble, la de la Unió Espor­tiva, que va rati­fi­car que la gran­desa del fut­bol, tot sovint, va molt més enllà de si la pilota entra o no.