Campanades per sexes

“Tres tocs. S'ha mort un home”, afir­mava en una piu­lada al Twit­ter un veí de Riu­daura. En aquest poble, les cam­pa­nes toquen a morts i a mor­tes, toquen per sexes. I és que aquest petit poble de la comarca de la Gar­rotxa manté un codi ecle­sial que temps enrere havia estat força gene­ra­lit­zat. És un reducte. Aquests tocs tenien –a Riu­daura encara tenen– un ús clara­ment social. Als pobles petits, tot­hom es coneix, tot­hom sap què passa a casa de tot­hom i, és clar, si el toc de morts és d'home o de dona, qui més qui menys sap de qui es pot trac­tar, perquè en dai­xon­ses és l'únic que té cent anys o perquè la dallon­ses estava molt malalta. A Riu­daura, doncs, si les cam­pa­nes toquen tres cops seguits, ja saben, com a mínim, que s'enterra un home i si en toquen dos, una dona.

Els tocs espe­ci­a­lit­zats han anat des­a­pa­rei­xent amb els cam­pa­ners. La feina ha estat meca­nit­zada o enllau­nada per les cam­pa­nes electròniques. En el cas de Sant Esteve d'Olot, per exem­ple, tenen un únic toc a morts per als difunts d'ambdós sexes. Un dis­po­si­tiu electrònic fa drin­gar les cam­pa­nes des de la sagris­tia i segons els tocs pro­gra­mats. A l'església del Carme, també a Olot, en canvi, les cam­pa­nes són vir­tu­als, és a dir, el so està gra­vat i s'emet a través d'alta­veus. Es pot esco­llir el tipus de cam­pana, el to, el volum, etc.

A Riu­daura, però, encara tenen cam­pa­ner, en Josep Mayola, que va subs­ti­tuir en el càrrec el seu pare. Per això i per la bona volun­tat del cam­pa­ner i amb la com­pli­ci­tat del rec­tor, en aquest poble con­ser­ven aquests tocs. Tres tocs, ha mort un home. Dos tocs, una dona. Aquest és el codi.

El toc de les cam­pa­nes també havia anun­ciat en la majo­ria d'esglésies catòliques del país les hores en què tocava resar l'ànge­lus –tres tocs abans de cada invo­cació–, les dife­rents parts de la litúrgia de les hores, la crida a les mis­ses i, entre mol­tes altres coses, les solem­ni­tats. Ara, només toquen quarts i hores, quan no hi ha veïns a qui moles­tin. Pot­ser s'està per­dent un patri­moni social i cul­tu­ral?