Societat

Registre en extinció

Parelles de fet

La reforma del llibre segon del Codi Civil català i la detecció de casos de frau han obert la porta a l'eliminació de molts registres d'unions estables

Altres municipis opten per endurir els requisits i fer pagar

Els regis­tres de pare­lles de fet són orga­nis­mes en extinció. La reforma del lli­bre segon del Codi Civil català, que va entrar en vigor el gener del 2011, i la detecció de pos­si­bles situ­a­ci­ons de frau han apla­nat el camí perquè molts ajun­ta­ments hagin deci­dit en els últims mesos la seva eli­mi­nació o l'endu­ri­ment dels requi­sits, fins al punt d'implan­tar el paga­ment de taxes per acce­dir-hi. N'hi ha d'altres, però, que el man­te­nen sense can­vis i con­ti­nuen ofe­rint un ser­vei muni­ci­pal que es va començar a esten­dre i popu­la­rit­zar a mit­jan dècada dels noranta, mal­grat que, com s'indica des de la Fede­ració Cata­lana de Muni­ci­pis i l'Asso­ci­ació Cata­lana de Muni­ci­pis, crear l'orga­nisme era i és del tot volun­tari i depèn de l'auto­no­mia de cada con­sis­tori.

Ajun­ta­ments com els de Bar­ce­lona, Bada­lona, Girona, Cor­nellà de Llo­bre­gat, Saba­dell, Ripo­llet, Bar­berà del Vallès, Salt, Mont­cada i Rei­xac, Bla­nes, Mataró i Vic, entre d'altres, han apro­vat per ple el tan­ca­ment dels regis­tres. Els res­pon­sa­bles polítics han basat la seva decisió en la ine­xistència en la reforma del Codi Civil català de la figura del regis­tre com a ens que acre­dita les uni­ons, i l'existència, en canvi, d'altres supòsits –com ara els dos anys de con­vivència inin­ter­rom­puda o tenir un fill en comú– per demos­trar la relació. En alguns casos, en la decisió s'ha esgri­mit l'existència de denúncies de casos de frau detec­tats en pare­lles que només es regis­tra­ven per obte­nir per­mi­sos de residència de manera il·legal.

Altres con­sis­to­ris com ara el de Lleida i el de Mar­to­rell han optat per dema­nar més requi­sits per ins­criure-s'hi. Els dos muni­ci­pis dema­nen un any de residència a la ciu­tat. Tar­ra­gona, Vila­de­cans, Man­resa i Cas­tell­de­fels han inclòs el paga­ment d'una taxa que, de moment, oscil·la entre els 60 i els 100 euros.

Les crítiques

La supressió el desem­bre del 2011 del regis­tre d'uni­ons esta­bles de Bar­ce­lona va aixe­car les crítiques de pro­fes­si­o­nals –és el cas del Col·legi d'Advo­cats de Bar­ce­lona– i d'enti­tats com ara l'Asso­ci­ació Cata­lana per a la Defensa dels Drets Humans, així com les advertències en forma d'informe o decla­ra­ci­ons de la síndica de greu­ges de Bar­ce­lona, Maria Assumpció Vilà, i el síndic de greu­ges, Rafael Ribó.

Per Car­men Valen­zu­ela, dipu­tada res­pon­sa­ble de la Comissió d'Estran­ge­ria del Col·legi d'Advo­cats, “exis­teix una inco­herència legis­la­tiva que genera situ­a­ci­ons de des­em­pa­ra­ment i, a més, greu­ges com­pa­ra­tius entre muni­ci­pis”. Les legis­la­ci­ons espa­nyola i euro­pea pre­ve­uen l'existència d'un regis­tre que acre­diti la relació esta­ble d'una pare­lla, però el Codi Civil català no. Així, en tràmits com els d'estran­ge­ria, sí que es demana la ins­cripció per cer­ti­fi­car la unió i poder tenir accés, per exem­ple, als drets de residència. Per Valen­zu­ela, la cre­ació d'un regis­tre autonòmic o esta­tal seria una solució al buit que exis­teix ara.

En aquest sen­tit, la síndica va llançar la pro­posta del regis­tre esta­tal, vin­cu­lant-lo al padró, després de rebre les quei­xes de diver­sos ciu­ta­dans. El síndic Rafael Ribó també estu­dia diver­ses recla­ma­ci­ons rela­ci­o­na­des amb la supressió dels regis­tres.

LA XIFRA

100
euros
de taxa ha fixat l'Ajuntament de Manresa per poder-se inscriure en el registre.

LA FRASE

Existeix una incoherència legislativa que genera situacions de desemparament
m
Carmen Valenzuela
Comissió estrangeria del Col·legi d'Advocats de Barcelona

El notari, l'opció de sempre

El llibre segon del Codi Civil català, aprovat el 25 de juliol de 2010, preveu tres supòsits perquè es consideri una parella estable: la convivència ininterrompuda durant dos anys, el naixement d'un fill durant el temps de convivència i la formalització de la relació en escriptura pública. No especifica l'existència dels registres municipals d'unions estables. Com explica Joan Carles Farrés, notari i membre de la junta del Col·legi de Notaris de Catalunya, l'acreditació per escriptura pública ha estat i és una opció vàlida per a les parelles que “tenen la voluntat de deixar clara la seva situació personal”. A banda d'acreditar l'existència de la parella, el notari fa d'assessor explicant els drets i deures que adquireixen i ofereix la possibilitat de regular alguns punts com ara què passa en cas de trencament. Tot i que n'hi ha prou amb la voluntat expressa de la parella, el col·legi de notaris recomana que es demani documentació que acrediti, per exemple, l'empadronament al mateix domicili o l'estat civil de la parella.

L'obtenció d'una escriptura pública costa entre 60 i 90 euros. Segons explica Farrés, no hi ha un perfil únic de persones que aposten per aquesta opció, tot i que en molts casos són parelles de mitjana edat en què, almenys un dels membres, prové d'un matrimoni que s'ha dissolt –de vegades amb fills– i vol regular la segona relació estable. No és habitual entre joves i gent gran.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.