La costa amagada

Des de fa dos anys, una part del per­fil del cap de Salou es pot recórrer a peu més còmoda­ment amb el camí de ronda. Aquest sen­der per a via­nants, que ofe­reix la pos­si­bi­li­tat de cami­nar sobre les roques fins lla­vors inac­ces­si­bles de la costa salo­uenca, surt de l'extrem nord del pas­seig de Jaume I, a la platja de Lle­vant, i arriba tot just fins a la cala Llen­gua­dets, tot i que està pre­vist ampliar-lo en fases futu­res.

La platja és l'ingre­di­ent omni­pre­sent en la feso­mia de Salou (Tar­ra­gonès), con­si­de­rada la capi­tal de la Costa Dau­rada. Però, tot i que sigui una obvi­e­tat reco­ma­nar adreçar-se a les gran­di­o­ses espla­na­des de la platja de Lle­vant i de Ponent i plan­tar el para-sol en un dels punts de la costa tar­ra­go­nina amb més índexs de tova­llo­les per metre qua­drat, l'apar­tat cos­ta­ner de Salou reserva mol­tes més sor­pre­ses per a aquells que bus­quin un entorn una mica dife­rent.

La zona on molts salo­uencs reco­nei­xen que es tro­ben les seves plat­ges pre­fe­ri­des és el cap de Salou, el petit mos­sec que fa la línia de la costa al mar entre el muni­cipi i la platja de la Pineda i que, tot i la seva ele­vada ocu­pació urbanística i hote­lera, encara con­serva part de l'encant natu­ral dels penya-segats. I, sobre­tot, els banys més tran­quils en peti­tes cales rode­ja­des de roques, coves amb regust d'històries de pira­tes i aigües trans­pa­rents. La cala Llen­gua­dets és una de les més cotit­za­des últi­ma­ment gràcies al bon accés que li ofe­reix el nou camí de ronda que recorre part del cap de Salou i al fet que ofe­reix aigües poc pro­fun­des. Hi com­bina els avan­tat­ges d'una platja més íntima amb els ser­veis habi­tu­als en una zona de costa, com poden ser les dut­xes, el llo­guer d'hama­ques i una guin­gueta per fer pas­sar la sed. Per als que bus­quen una opció encara més ama­gada, cales com per exem­ple la de la penya Tallada –aquesta sí, sense ser­veis per al turisme– són una bona alter­na­tiva.