La Maternitat d'Elna, una ajuda humanitària suïssa

Eli­sa­beth Eiden­benz –una mes­tra que va esde­ve­nir infer­mera del Secours Suisse aux Enfants als 24 anys per aju­dar la població infan­til durant la guerra a l'Estat espa­nyol– va crear a la població ros­se­llo­nesa d'Elna una mater­ni­tat per a les dones inter­na­des als camps de refu­gi­ats. En un pala­uet sin­gu­lar de tres pisos, cons­truït l'any 1900 per una família bur­gesa ros­se­llo­nesa, els Bar­dou, Eiden­benz va poder fer néixer en con­di­ci­ons cor­rec­tes uns sis-cents infants, i aco­llir els altres fills de les mares pre­nya­des tra­ient-los dels camps on hi havia una gran mor­ta­li­tat infan­til. El pri­mer infant que hi va néixer va ser el 7 de desem­bre del 1939. El fons per habi­li­tar la mater­ni­tat –30.000 francs suïssos– va ser apor­tat per un orga­nisme suís d'ajuda als infants “de la Guerra Civil espa­nyola”.

A la Mater­nité Suisse –tal com era cone­guda entre els refu­gi­ats i la població ros­se­llo­nesa– van acu­dir-hi també mares jue­ves o gita­nes quan aques­tes comu­ni­tats van ser inter­na­des als camps pel govern francès de Vichy, col·labo­ra­ci­o­nista amb Ale­ma­nya. La mater­ni­tat va estar en fun­ci­o­na­ment fins a l'any 1944, quan va ser tan­cada per l'exèrcit ale­many durant l'ocu­pació de França.

Des d'aque­lla mater­ni­tat, a més, cada dia sor­tien cami­ons amb men­jar (con­ser­ves, farina, sucre, arròs, xoco­lata, for­matge) i raci­ons de llet en pols en direcció als camps de con­cen­tració d'Arge­lers de la Marenda, Sant Cebrià del Ros­selló i Ribe­sal­tes, rea­lit­zant una acció d'ajuda huma­nitària que anava més enllà dels aspec­tes sani­ta­ris, en col·labo­ració amb la Creu Roja inter­na­ci­o­nal. Després del tan­ca­ment l'edi­fici va que­dar aban­do­nat fins als anys noranta, quan s'hi va ins­tal·lar una empresa de vitralls. La visita a l'edi­fici, l'any 2001, d'un dels infants jueus que hi va néixer va des­per­tar l'interès del pro­pi­e­tari i de l'Ajun­ta­ment per la història de l'edi­fici. L'any 2002 es va rea­lit­zar un home­natge ins­ti­tu­ci­o­nal a Eli­sa­beth Eiden­benz, que havia res­tat en l'ano­ni­mat fins lla­vors. Més tard rebria la meda­lla dels Jus­tos entre les Naci­ons ator­gada per Israel, la Creu de Sant Jordi de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya, la Creu de la Soli­da­ri­tat Social de l'Estat espa­nyol i la Legió d'Honor del govern francès. L'any 2005 l'edi­fici va pas­sar a ser pro­pi­e­tat muni­ci­pal i l'Ajun­ta­ment d'Elna l'ha reha­bi­li­tat com a lloc de memòria. Una expo­sició per­ma­nent explica la història de la Mater­ni­tat i de la seva fun­da­dora. El muni­cipi ha creat un ser­vei pedagògic que rep grups esco­lars per a la rea­lit­zació de tallers. Tant les acti­vi­tats esco­lars com les visi­tes guia­des es fan en català o en francès.