Malalts mentals criminalitzats per llei
La reforma del Codi Penal inclou l'internament indefinit de persones inimputables
Associacions de malalts, psiquiatres i juristes inicien una campanya per aturar aquest canvi
A banda de la reforma de la llei de l'avortament, damunt la taula del ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, hi ha una altra reforma legal polèmica, la del Codi Penal. Entre les diverses modificacions d'aquest text que vol tirar endavant el govern espanyol, hi ha la de l'article 95, que regula les mesures de seguretat alternatives a la presó. La reforma preveu la possibilitat de prorrogar indefinidament l'internament de persones amb malaltia mental que hagin comès un delicte, si es considera que, un cop complerta la condemna, són subjectes potencialment perillosos. Associacions de malalts, professionals de la salut mental i juristes han iniciat accions per denunciar el que consideren un atemptat contra els drets fonamentals i un pas enrere en la lluita contra la discriminació i l'estigmatització de les persones amb malalties mentals.
“Amb aquesta reforma, volen tornar al concepte preconstitucional de la perillositat social”, denuncia el secretari de l'associació Activament i psicòleg social Hernán Sampietro. “El més greu és que, si la reforma tira endavant, es jutjaran persones per les seves condicions personals, en aquest cas una malaltia, en lloc de jutjar actes comesos”, argumenta Sampietro. Les associacions de l'àmbit de la salut mental busquen suports de polítics, de professionals i de la societat civil per aturar una llei que “associa malaltia mental amb perillositat” i que pressuposa que una persona amb un trastorn d'aquesta mena “és més violenta que la resta de la població”, afirma Sampietro.
De fet, cap estudi ha demostrat mai que les persones amb malalties mentals siguin més perilloses que la resta, sinó ben al contrari. “El que sí que s'ha demostrat és que aquestes persones són víctimes de més agressions, perquè sovint es deixen portar i suporten maltractaments sense dir res”, puntualitza el president de la Societat Catalana de Psiquiatria, Jordi Blanch.
Fer sentir la seva veu
La dificultat que tenen moltes persones amb problemes de salut mental per fer sentir la seva veu és, precisament, un obstacle perquè puguin denunciar mesures que van en detriment dels seus drets, com ara la que preveu la reforma del Codi Penal, afegeix el psiquiatre. Segons les previsions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), una de cada quatre persones té o tindrà al llarg de la seva vida algun tipus de problema de salut mental. Per tant, no es tracta d'un grup minoritari i cada cop ho serà menys.
L'actual Codi Penal considera inimputable una persona amb malaltia mental que hagi comès un delicte si la seva conducta ha estat conseqüència de la simptomatologia associada a la patologia. En aquests casos, se substitueix la pena de presó per una mesura de seguretat, que, habitualment, és l'internament en un centre psiquiàtric (on rep tractament) i mai durant un temps superior al que hauria implicat una condemna en un centre penitenciari. La reforma, en canvi, preveu que, un cop complerta la condemna, l'internament sigui revisable cada cinc anys i que es pugui prorrogar –pot arribar a ser per a tota la vida– com a mesura de precaució.
“La perillositat no és un concepte psiquiàtric”, aclareix el doctor Blanch. “Per tant, als psiquiatres no ens poden demanar que certifiquem si una persona és o no és perillosa”, assenyala. Entre altres coses, perquè “les conductes poden ser perilloses, no pas les persones”, afegeix.
Però les crítiques a l'enduriment del Codi Penal no s'acaben en l'àmbit sanitari. Pel magistrat Josep Niubò, aquest apartat de la reforma del Codi Penal és “regressiu, invasiu i crea una inseguretat total” en la persona que té una malaltia mental i comet un fet delictiu. Exposa que en la seva trajectòria de tretze anys fent judicis i sentències a l'Audiència de Barcelona, s'hi han dictat “poquíssimes” mesures de seguretat. “Tenen una incidència molt baixa als jutjats i la seva aplicació està ben resolta.” Per tant, no calia aquesta modificació; sí que la requereixen, en canvi, altres àmbits de l'administració de Justícia, per exemple, el fracàs dels judicis ràpids.
“Aquesta reforma és tota una declaració d'intencions: deixen la bonhomia, deixen de tractar-los com a malalts i els tracten com uns delinqüents”, manifesta Niubò sense embuts. L'esperit del conjunt de la reforma del Codi Penal ho vol criminalitzar tot. El magistrat concreta que, en el cas de la mesura de seguretat, es vol traslladar al tractament processal penal el que ja resol l'àmbit civil amb les incapacitats. Actualment, a ciutats com Barcelona hi ha jutjats especialitzats en la matèria. És a dir que, actualment, la fiscalia pot demanar d'ofici per la via civil la incapacitat d'una persona que ha complert una mesura de seguretat si els metges consideren que no se la pot fer responsable dels seus actes.
LES FRASES
Els psicòpates i els pederastes no tenen una patologia
Tenir una malaltia mental no és el mateix que tenir una personalitat que genera conductes antisocials. Un malalt mental es pot arribar a curar o pot arribar a experimentar millora amb un tractament prescrit per un psiquiatre. “De persones amb malalties mentals que porten una vida normal, n'hi ha moltíssims casos, però els psiquiatres no podem tractar un psicòpata, perquè no té cap malaltia”, alerta el president de la Societat Catalana de Psiquiatria, Jordi Blanch.
“Un psicòpata ho seguirà sent sempre, tot i que la seva personalitat es pugui modular amb teràpia educativa”, afirma Blanch. A diferència de les persones amb una malaltia mental, els psicòpates, els pederastes i els violadors sí que són imputables en cas d'haver comès un delicte.
“El prefix -psico confon la gent i es pensa que persones com José Bretón [l'home que va matar els seus dos fills a Còrdova] i Anders Breivik [autor d'una matança a Noruega l'any 2011] són malalts mentals, quan no ho són”, afirma el secretari de l'associació Activament, Hernán Sampietro.
En el fons, tant Sampietro com el doctor Blanch coincideixen que a la societat li costa acceptar que la maldat existeix i que hi ha persones que, simplement, són dolentes. “Quan algú comet una barbaritat, automàticament tendim a buscar una explicació, que acostuma a ser la malaltia mental”, diu Blanch.
