Relaxats amb les abelles

El pri­mer dia no s'hi volien ni acos­tar, però de mica en mica s'han gua­nyat la con­fiança de les abe­lles. El pri­mer sorprès ha estat l'api­cul­tor, Josep Maria Magro, que des del prin­cipi ha tre­ba­llat al seu cos­tat per bui­dar la mel dels ruscs. “Les abe­lles tenen un ins­tint agres­siu i has d'estar tran­quil perquè es mouen per ener­gies. Ha estat un des­co­bri­ment per mi la seva sen­si­bi­li­tat”, explica. En alguns dels casos fins i tot l'experiència ha anat més enllà fent teràpia per les fòbies que tenien als insec­tes. “El con­tacte amb la natura i la cura dels ani­mals és un estímul molt impor­tant”, explica Magro. A la pri­ma­vera van extreure uns 300 qui­los de les 40 arnes que tenen repar­ti­des al bosc i als camps de la finca de Can Par­cala de Cabrera de Mar. Aquest entorn pri­vi­le­giat, als peus del cas­tell de Bur­riac, està envol­tat d'hor­tes ecològiques i això els per­met cer­ti­fi­car aquesta mel, així com la ver­dura que recu­llen amb cer­ti­fi­cat ecològic.

La finca d'unes 5 hectàrees s'ha hagut de tre­ba­llar, ja que feia anys que era erma. Final­ment, la Fun­dació Maresme va deci­dir enge­gar l'explo­tació després de la cessió d'aquest espai per part de la Fun­dació Alsina Are­nes-Baum de Ver­nis, que des­tina el seu patri­moni a fina­li­tats soci­als i cul­tu­rals. El pro­pi­e­tari ha reha­bi­li­tat la masia i s'ha fet càrrec de la maquinària per poder explo­tar la finca. Des del Cen­tre Espe­cial d'Ocu­pació, la seva direc­tora, Carme Martí, con­si­dera la cessió com un regal, ja que dóna noves sor­ti­des labo­rals al col·lec­tiu. Els pro­jec­tes s'enca­ran amb molt d'entu­si­asme en un moment deli­cat en què l'enti­tat patia les reta­lla­des d'ajuts i els encàrrecs que reben per part de molts ajun­ta­ments i empre­ses. El cen­tre, amb seu a Mataró, dóna feina a 189 per­so­nes dis­ca­pa­ci­ta­des ate­ses per una sei­xan­tena de pro­fes­si­o­nals i volun­ta­ris, sobre­tot amb tas­ques de jar­di­ne­ria, neteja i mani­pu­lats. La dava­llada de feina ha obli­gat a bus­car noves fei­nes.

Els qui ara fan de page­sos havien tre­ba­llat de jar­di­ners i asse­gu­ren que s'han adap­tat sense pro­blema a les tas­ques del camp. Un d'ells explica que ja havia fet de pagès, però la resta no havien tre­pit­jat mai la terra. “Nosal­tres estem molt bé aquí i no volem mar­xar a fer jar­dins”, li recor­den a la direc­tora, cons­ci­ents que les tas­ques van can­vi­ant segons les neces­si­tats. Només són qua­tre i s'espa­vi­len a fer la feina i seguir les direc­trius de l'api­cul­tor que també els ins­tru­eix al camp. “Per lli­gar les toma­que­res no avançàvem per fer els nusos i ho vam aca­bar reso­lent amb un vel­cro”, explica. Més enllà de les difi­cul­tats amb les tas­ques més mecàniques com cla­var canyes n'hi ha d'altres que reque­rei­xen més con­trol, ja que tot l'equip té molta pressa a fer la collita. “Els falta paciència i els he de fre­nar perquè espe­rin el punt òptim de madu­ració”, con­fessa Magro.

La pro­ducció que també comen­cen a ela­bo­rar fent con­ser­ves abas­teix de moment el con­sum propi dels cen­te­nars de famílies de l'enti­tat. Tot i així, volun­ta­ris i els matei­xos recol·lec­tors tenen una parada al mer­cat d'Argen­tona on venen el que han collit, que també arriba a les para­des del mer­cat de Mataró. “És interes­sant com s'impli­quen en tot el procés, des de la sem­bra fins a la venda”, expli­quen els res­pon­sa­bles.