Rius perillosos

Un car­tell comp­ta­bi­litza el nom­bre de morts que s'han produït al riu Segre al seu pas per Cama­rasa en els últims anys: set en l'última dècada. Però amb una pro­gressió alar­mant: qua­tre han estat en els últims tres anys.

L'última víctima va ser un home de 31 anys que es banyava diu­menge a la zona del pont romà de Cama­rasa. Hi havia anat amb uns amics. Un com­pany seu va veure que tenia pro­ble­mes din­tre de l'aigua, el fort cor­rent l'arros­se­gava i no li per­me­tia tor­nar a la riba. El va acon­se­guir treure de l'aigua. Un altre banyista va fer mani­o­bres de rea­ni­mació, fins que van arri­bar els efec­tius del Ser­vei d'Emergències Mèdiques (SEM). No van poder fer-hi res.

“El riu és bonic, però també és molt traïdor, i per això hem posat car­tells per adver­tir-ho”, explica l'alcalde de Cama­rasa, Josep Maria Masagué. La zona del pont romà, ja a la sor­tida del riu Segre de l'embas­sa­ment de Cama­rasa, és un espai bucòlic envol­tat de bosc i on el riu pre­senta un aspecte apa­rent­ment tran­quil. És a prop de la població i a tocar de la car­re­tera que va de Bala­guer a Tremp i el Pallars Sobirà, i per aquest motiu s'ha con­ver­tit des de fa anys en una zona de pícnic i de relax a l'estiu. Els diu­men­ges es pot veure fins a dues-cen­tes per­so­nes pas­sant el dia i molts d'ells s'hi banyen. Els qua­tre ofe­gats dels últims tres anys, però, han enne­grit aquest espai d'esbarjo. “La gent de tota la vida coneix el riu i sap que és perillós, que és can­vi­ant, que els cor­rents no es veuen a sim­ple vista però que són molt forts, o que el riu ha arros­se­gat pedres pel seu fons i la zona que un any enrere era fonda i per­me­tia llançar-s'hi de cap, ara ja no ho és i t'hi pots fer molt de mal”, explica Masagué.

L'alcalde reco­neix que la pro­gressió d'acci­dents en els últims anys és crei­xent, però afirma que té les mans lli­ga­des per impe­dir aques­tes desgràcies: “L'any 2012 vam dema­nar a la Con­fe­de­ració Hidrogràfica de l'Ebre [CHE, l'ens esta­tal que ges­ti­ona els rius de la conca de l'Ebre] que prengués mesu­res, i el que es va fer va ser posar car­tells d'advertència”, explica l'alcalde.

Una por­ta­veu de la CHE va expli­car ahir que aquest orga­nisme no pot pro­hi­bir el bany a les seves aigües, només en zones de perill físic clar com ara la pro­xi­mi­tat de com­por­tes als embas­sa­ments, però no en una zona de riu com la de Cama­rasa. “La llei indica que el riu és d'ús comú, i per tant din­tre dels usos comuns hi ha el de bany sota la res­pon­sa­bi­li­tat de cada per­sona”, va afir­mar ahir una por­ta­veu. “Si un ajun­ta­ment o una enti­tat habi­lita i pro­mo­ci­ona una zona de platja i bany en un riu o en un embas­sa­ment, lla­vors és res­pon­sa­bi­li­tat seva la manera com es du a terme aquest bany”, asse­gura aquesta por­ta­veu.

L'Agència Cata­lana de l'Aigua (ACA), depen­dent de la Gene­ra­li­tat, té un punt de con­trol de la zona de bany de Cama­rasa. Però aquest con­trol con­sis­teix a mesu­rar cada quinze dies la qua­li­tat de l'aigua, i adver­tir en cas que la seva salu­bri­tat fos un perill per al bany. “No crec que s'hi hagi de pro­hi­bir el bany, els car­tells hi són per adver­tir del risc i que cadascú sigui pru­dent i res­pon­sa­ble, i això hau­ria de ser sufi­ci­ent”, con­clou l'alcalde.