Els alcaldes n'estan tips

Lluita sense recur­sos

Els governs muni­ci­pals recla­men «una nova norma gene­ral» per evi­tar que els nuclis de pros­ti­tució es tras­lla­din d'un muni­cipi a l'altre. A Lleida, l'apli­cació d'una orde­nança de civisme que per­met san­ci­ons admi­nis­tra­ti­ves a pros­ti­tu­tes i cli­ents, ha fet que mol­tes tre­ba­lla­do­res sexu­als es des­pla­cin a pobla­ci­ons veïnes. Altres ajun­ta­ments del Segrià han fet força perquè s'apro­ves­sin nor­ma­ti­ves simi­lars. A les comar­ques giro­ni­nes, les orde­nan­ces han tin­gut un efecte de taca d'oli. Muni­ci­pis com Figue­res, Cas­telló d'Empúries o Llers estu­dien apro­var una orde­nança simi­lar. Al Camp de Tar­ra­gona, Salou també estu­dia la redacció d'una orde­nança: «Pro­po­sa­rem pro­hi­bir l'ofe­ri­ment i l'accep­tació de ser­veis sexu­als en els espais públics», afirma l'alcalde en fun­ci­ons, Marc Mon­ta­gut (CDC). Mal­grat la pro­li­fe­ració de les orde­nan­ces, la pre­si­denta del Con­sell Comar­cal de l'Alt Empordà, Con­sol Can­tenys (PSC), insis­teix que els alcal­des no tenen marge de mani­o­bra per com­ba­tre la pros­ti­tució.

Més con­tun­dent és l'alcalde de Pont de Molins, Josep Fuen­tes (CiU), que afirma que els alcal­des n'estan tips que l'Empordà s'hagi con­ver­tit «en el prostíbul d'Europa». És per això que l'alcal­dessa de Roses, Magda Casa­mit­jana (CiU), veu clar que, en aquest aspecte, «tots els alcal­des estan d'acord: cal una regu­lació». En el mateix sen­tit s'ha pro­nun­ciat el bat­lle de l'Escala, Esta­nis Puig (PSC), que insta el govern a «avançar en la nor­ma­tiva». «A països com França això està prou regu­lat i hauríem d'avançar en aquesta línia», afirma Puig.

«Si no hi ha cli­ents, no hi ha pros­ti­tu­tes», sen­ten­cien fonts del govern de Cas­tell­de­fels. Per això aquest muni­cipi ha optat per per­se­guir els cli­ents amb una orde­nança de civisme. Lleida també ha com­ba­tut la pros­ti­tució al car­rer amb aquest ins­tru­ment. L'alcalde, Àngel Ros, se'n feli­cita perquè «el resul­tat ha estat l'era­di­cació dels ser­veis sexu­als a les car­re­te­res». En canvi, la Pae­ria ha rebut les crítiques de veïns del barri del Pla de l'Aigua, que han xifrat en 150 les pros­ti­tu­tes que encara avui cap­ten cli­ents als car­rers del nucli històric de Lleida. A les comar­ques de Girona, la pri­mera orde­nança la va impul­sar la Jon­quera. En només un mes, la poli­cia va san­ci­o­nar 72 pros­ti­tu­tes i qua­tre cli­ents. Poc temps després, Sant Julià de Ramis (Gironès) també va mul­tar les pros­ti­tu­tes per evi­tar que ofe­rei­xin sexe a les seves car­re­te­res empa­rant-se en una orde­nança que pena­litza les acti­vi­tats moles­tes al car­rer. De moment, n'han mul­ta­des set.

Al Camp de Tar­ra­gona, les tre­ba­lla­do­res del sexe es poden veure a la N-240 entre Valls i Tar­ra­gona, a l'auto­via de Salou a Reus i també a vies de pas obli­gat de turis­tes, com ara la rotonda de l'aero­port de Reus i a les pro­xi­mi­tats de Port Aven­tura. Pel que fa a l'Ebre, se situen al llarg de l'N-340. N'hi havia mol­tes a la zona del Montsià, però en els últims temps s'estan en trams de car­re­tera més al nord, als ter­mes de l'Aldea, l'Ampo­lla i el Perelló (Baix Ebre). Tot i que amb un nom­bre reduït, la capi­tal de la Costa Dau­rada ha detec­tat la presència de pros­ti­tu­tes a les car­re­te­res i dins del terme muni­ci­pal, sobre­tot a les zones d'oci noc­turn i durant l'estiu.

A les comar­ques giro­ni­nes, les pros­ti­tu­tes de car­re­tera es con­cen­tren espe­ci­al­ment a l'N-II, al llarg del cen­te­nar de quilòmetres que sepa­ren Bla­nes (Selva) de la Jon­quera (Alt Empordà). La car­re­tera GI-623 de Bàscara a l'Escala, la C-65 de Girona a Lla­gos­tera, la C-66 de Girona a Palamós i la C-66 de Banyo­les a Besalú són altres vies de les comar­ques de Girona on acos­tu­men a ofe­rir els seus ser­veis les pros­ti­tu­tes, majo­ritària­ment de l'est d'Europa.