Societat

Quan el producte és el rei

Parlem amb quatre firmes que han mostrat al Fòrum Gastronòmic com conjugar artesania i innovació

Carles Sanmartí ha tret els galets de la senyera: amb un paquet de grocs i un de vermells ja tens la sopa més catalana

“Els grans cui­ners no són punye­ters, són exi­gents. Si vols for­mar part del seu pro­jecte has de tre­ba­llar molt i amb cre­a­ti­vi­tat, el seu nivell et fa superar-te”, diu Marc Martí, un dels fun­da­dors de Tri­ti­cum, una empresa que ser­veix pa al 35% de xefs amb estre­lla Mic­he­lin de l'Estat. Jordi Cruz, Nandu Jubany, Dani Gar­cia, Paco Pérez, Joan Roca i Martín Bera­sa­te­gui són alguns dels seus cli­ents. “Ens dema­nen pa rela­ci­o­nat amb les seves pro­pos­tes, per exem­ple vam fer un pa de vi espe­cial per al Celler i un d'algues per a Ángel León”, comenta Martí al seu estand del Fòrum Gas­tronòmic que aquest mes d'octu­bre s'ha cele­brat per pri­mera vegada a Bar­ce­lona i ha rebut 57.000 visi­tants.

Al marge de les ponències i demos­tra­ci­ons de cui­ners de pri­mera línia, la fira és també un aplec de peti­tes, mit­ja­nes i grans empre­ses del sec­tor ali­men­tari. El més agra­da­ble és pas­se­jar pels seus pas­sa­dis­sos i tro­bar pro­duc­tors, com Tri­ti­cum (blat, en llatí), tan entu­si­as­tes i inno­va­dors com interes­sats per ofe­rir qua­li­tat. Els arros­sos del Molí de Rafe­let s'ela­bo­ren a la manera tra­di­ci­o­nal de sem­pre, no por­ten con­ser­vants i es venen enva­sats al buit. Són arte­sa­nals i per tant con­ser­ven el gust d'arròs de tota la vida. La tipo­lo­gia bomba, per exem­ple, té un gra que creix més del doble en la seva cocció, i no es passa. Situ­ada a Del­te­bre, la finca con­serva l'únic molí de fusta que queda en fun­ci­o­na­ment a tot l'Estat, i està obert a les visi­tes turísti­ques. Per als més siba­ri­tes tenen una pro­ducció limi­tada Gran Reserva: “És una vari­e­tat cen­tenària amb una aroma i un gust molt espe­ci­als”, expli­quen els ger­mans Rafel i Teresa Mar­ga­lef, que es van fer càrrec d'aquest negoci –que és dur però que té molt de romàntic– per volun­tat pròpia quan el 2002 el pare es va jubi­lar.

Car­les San­martí també tre­ba­lla de manera arte­sa­nal les pas­tes de la casa fide­uera de Cal­des de Mont­bui que porta el seu cognom, San­martí. De fet, amb la seva filla Berta (que ja tre­ba­lla en l'empresa) ja són nou les gene­ra­ci­ons que han fet pasta de manera con­ti­nu­ada a casa seva. Tot va començar el 1700 (abans del 1714!) quan els veïns page­sos ana­ven al molí dels San­martí amb el blat per fer farina. No els cobra­ven res perquè tot era pura eco­no­mia d'inter­canvi. A poc a poc van anar expe­ri­men­tant i van començar a fer pasta –“pot­ser va pas­sar per allà algun àrab o italià i els en va ense­nyar; això no ho tenim docu­men­tat”–. El 1855 ja la comer­ci­a­lit­za­ven i així han seguit fins avui en dia, en què ja pen­sen en la inter­na­ci­o­na­lit­zació.

Els fide­uers con­ti­nuen fent ser­vir tècni­ques de fa 70 anys per con­ser­var la qua­li­tat del pro­ducte, però les vari­e­tats s'han ampliat molt: pasta blanca, vege­tal, amb tinta de sèpia... Veure els seus paquets de fideus llargs és recor­dar les sopes de l'àvia a l'ins­tant. Ara pre­sen­ten els galets de la senyera, “amb un paquet de grocs i un altre de ver­mells ja tens la sopa cata­lana”, diu San­martí. A Tri­ti­cum també estan con­ti­nu­a­ment en evo­lució. Ara aca­ben de tor­nar d'Ale­ma­nya, on han après tot el que cal saber sobre el sègol per fer el millor pa d'aquesta vari­e­tat. I aviat mar­xa­ran a Por­tu­gal per fer el mateix amb el blat de moro. Des de fa dos anys el seu pa es comer­ci­a­litza també a Juli­ette (Vilas­sar de Mar), que és més que un forn. Hi pots tro­bar bons for­mat­ges i vins, tot el que cal per acom­pa­nyar un bon pa.

Jaquetes de xef emmarcades

Ramon Comerma ha aconseguit que les seves jaquetes de xef siguin un objecte de desig per als millors cuiners. “Cal treballar amb matèries de molt bona qualitat, que es cusen aquí, i saber adaptar-te a les necessitats de cada persona, al seu entorn, la seva cuina...”, diu aquest empresari manresà amb llarga trajectòria en el món del tèxtil que des del 2002 aplica els seus coneixements en l'hostaleria. “La jaqueta és un reflex de tot el que fas; si és elegant i polida parla per si sola”, explica l'expert, que veu en les coloristes bates de Chicote “un joc teatral”. La seva feina agrada tant que, per guarnir el seu estand, va fer un quadre amb una jaqueta dins del seu primer client, Nandu Jubany, com una obra d'art i ja n'hi estan demanant més.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia