Reus exporta la tronada

Els mas­cles no es dei­xen però sí que s'explica com es fa una tro­nada. Aquesta és la política que segueix l'Ins­ti­tut Muni­ci­pal d'Acció Cul­tu­ral (IMAC) quan alguna població se'ls adreça per interes­sar-se pel mun­tatge de la tro­nada reu­senca, l'única de Cata­lu­nya que es con­serva tal com eren les tro­na­des fa segles, és a dir, un rec de pólvora esquit­xat amb trons i, sobre­tot, amb els mas­cles o mor­ters. L'últim poble que ha tru­cat a les por­tes de l'IMAC ha estat Sol­sona, que té una de les fes­tes majors de més excel·lència de Cata­lu­nya i és una festa patri­mo­nial d'interès naci­o­nal, cate­go­ria que també té la Patum de Berga i a la qual aspira Reus amb el seu Sant Pere. En la festa d'enguany, que tot just acaba de pas­sar, a la capi­tal del Sol­sonès han incor­po­rat tres mor­ters a la seva tro­nada i han recu­pe­rat, així, un ele­ment pirotècnic que tenien docu­men­tat per pri­mera vegada l'any 1693.

La tro­nada de Sol­sona, que ha petat dues vega­des, una dimarts pas­sat i l'altra, l'endemà, és modesta si es com­para amb la de la capi­tal del Baix Camp. És un rec de pólvora que s'estén en una recta i que al final es bifurca en tres direc­ci­ons, com si fos una for­qui­lla. Els trons escam­pats damunt el rec fan que peti fort. Però els sol­so­nencs hi tro­ba­ven a fal­tar un aca­ba­ment més sorollós i con­tun­dent. I van deci­dir recu­pe­rar els mor­ters. L'únic lloc on els podien aju­dar a fer-ho era Reus perquè, com explica l'etnòleg Sal­va­dor Palo­mar, la resta de tro­na­des que avui dia peten a Cata­lu­nya només con­ser­ven això, el nom, per des­criure el que és un rec amb trons (Man­resa, les Bor­ges del Camp, Riu­de­ca­nyes o Sol­sona, fins ara) o unes tra­ques i uns mor­ters aeris (Tar­ra­gona, per exem­ple). Així, doncs, una dele­gació sol­so­nenca es va des­plaçar el pas­sat Sant Pere a Reus, on va poder com­pro­var com es munta la tro­nada. De tor­nada al poble, va fabri­car tres mas­cles pro­pis seguint el model reu­senc, que han petat al final de cada banya de la for­qui­lla esmen­tada abans.

Marc Navarro, el tècnic de festa major de l'IMAC, explica que no és el pri­mer cop que pobles i ciu­tats vénen a Reus a mirar de copiar la tro­nada, com han estat els últims casos del Ven­drell, Gra­no­llers o Sol­sona. «Això no és cap fórmula secreta. Tot­hom pot venir a pre­gun­tar i a mirar el que fem aquí. Després, en faran una inter­pre­tació perquè en cap cas el que fem és dei­xar els mor­ters.» Els recu­pe­ra­dors dels mas­cles a la tro­nada de Sol­sona han fabri­cat els seus pro­pis mor­ters, ins­pi­rats en els de Reus però molt dife­rents, a la vegada. Són uns cilin­dres d'acer amb una cavi­tat al mig que s'omple de pólvora i terra com­pac­ta­des. Pesen 10,3 qui­los cadas­cun i duen gra­vat un ele­ment al·legòric iden­ti­fi­ca­tiu dels esta­ments sig­nants del pro­to­col del folk­lore gegan­ter de la festa major, és a dir, l'Ajun­ta­ment de Sol­sona, la Con­fra­ria de la Mare de Déu del Claus­tre i l'Agru­pació de Gegan­ters. Se n'han fabri­cat nou peces, tres jocs per a cada enti­tat.

A Reus, el joc de mas­cles està cons­tituït actu­al­ment per 66 peces, ja que l'IMAC n'ha encar­re­gat 33 més de reserva en vista de la jubi­lació del tor­ner Cla­verí, res­pon­sa­ble de la fabri­cació de les peces en els últims anys. Peces que, de tant en tant, són objecte de radi­o­gra­fies per com­pro­var que no tin­guin cap fis­sura interna. Tot és poc per con­ser­var la tro­nada, que, lluny de peri­llar per la incom­prensió euro­pea, sem­bla que cada any té més adep­tes fora de les fron­te­res locals. I és que com més tro­na­des hi hagi que petin fort, més com­pli­cat ho tindrà l'euro­bu­rocràcia.