Qualitat i quantitat

Tot­hom creix, tot­hom millora. Aquesta és la impressió gene­ral, visi­o­nada a la pla­ces i sus­ten­tada en les estadísti­ques, que ens ha dei­xat la tem­po­rada cas­te­llera 2014, que va abai­xar el teló amb la diada dels Minyons de Ter­rassa, l'última gran cita del curs. Vam començar l'any amb sis colles de gamma extra i hem aca­bat amb nou for­ma­ci­ons lluint els galons més exclu­sius del món cas­te­ller. El 2014 ha estat l'any que ha vist més cas­tells con­si­de­rats de màxima difi­cul­tat, amb el detall molt sig­ni­fi­ca­tiu que no han estat patri­moni d'una o dues colles única­ment, sinó que s'han repar­tit entre les màximes potències del pano­rama cas­te­ller.

Això no és fruit de la casu­a­li­tat, sinó que s'explica per una cons­tant que es manté i que té a veure amb la millora subs­tan­cial i con­ti­nu­ada del nivell tècnic, jun­ta­ment amb la incor­po­ració de més gent que avui fa cas­tells. En aquesta línia, el model d'assaig de qua­li­tat s'ha impo­sat als patis de les colles.

Amb tant de nivell i ganes, i mirant de cara al futur, és evi­dent que els cas­tells no han tocat sos­tre i que la gamma ofe­reix nous rep­tes per asso­lir. Així, en clau de 2015, el 4 de 10 es pot con­ver­tir en el gran objec­tiu a plan­te­jar per les colles més potents, i també el pilar de 9, una estruc­tura que reque­reix d'uns pun­tals o ajuts al pis dels quarts.

D'altra banda, als admi­nis­tra­dors i orga­nit­za­dors de la diada de Sant Fèlix de Vila­franca se'ls ha girat feina de cara a l'any que ve. O vist d'una altra manera, se'ls pre­senta l'opor­tu­ni­tat de fer un pas enda­vant valent i deci­dit.

No és Sant Fèlix el “pare de totes les actu­a­ci­ons”? Doncs que exer­ceixi com a tal. La pro­posta és: cinc colles –Vella, Joves, Jove, Minyons i Vila­franca– i ron­des lliu­res (qua­tre intents per fer tres cas­tells, més els pilars). La moder­ni­tat, a vol­tes, pot pas­sar per recu­pe­rar allò que ja feien els nos­tres avant­pas­sats, i apli­car-ho ade­qua­da­ment. La diada cul­mi­nant d'una tem­po­rada en què no hi haurà con­curs és el millor esce­nari per tren­car mot­lles, raci­o­na­lit­zar el temps i apos­tar sem­pre a favor de l'espec­ta­cle.

I és que, si alguna cosa juga en con­tra dels cas­tells a risc de fer-los insu­por­ta­bles, és la durada exces­siva d'algu­nes dia­des. Això no és bo ni per a les colles, que en algu­nes cites d'enguany han hagut de supor­tar esto­nes inter­mi­na­bles entre un cas­tell i el següent, ni per al públic, que acaba bui­dant les pla­ces i mar­xant abans d'hora.