Vallès Oriental

REPORTATGE

El turó del meteoròleg

L’any 1932, s’instal·la la primera estació de muntanya de la península al Turó de l’Home

El Turó de l’Home va tenir la pri­mera estació mete­o­rològica de mun­ta­nya de tota la península Ibèrica. Va començar a fun­ci­o­nar l’any 1932 i va estar activa fins l’any 2004 quan l’Ins­ti­tuto Naci­o­nal de Mete­o­ro­lo­gia (INM) va ces­sar el con­tracte amb l’obser­va­dor Miquel Mes­se­guer.

Tot i això, el meteoròleg va seguir vivint un temps més a la casa del cim i pre­nent dades però ja no de forma sis­temàtica. Ara, el Ser­vei Mete­o­rològic de Cata­lu­nya impulsa un nou pro­jecte per crear un cen­tre de referència de la mete­o­ro­lo­gia en aquest espai simbòlic del Mont­seny que posi en valor la relació del cim amb aquesta ciència. Serà a través de la cons­trucció d’un nou equi­pa­ment inte­grat a la mun­ta­nya que subs­ti­tuirà l’actual casa. El pro­jecte està pen­dent de la tra­mi­tació legal i també que la Gene­ra­li­tat recu­peri la pro­pi­e­tat del cim, expro­piat després de la Guerra Civil. La cessió –pen­dent de firma des de fa un any– està enca­llada i, ara, el Ser­vei Mete­o­rològic de Cata­lu­nya es plan­teja expro­piar la finca a l’Estat.

Tot i que l’estació mete­o­rològica va començar a fun­ci­o­nar l’any 1932, la idea de crear-la ja feia dècades que ron­dava. Artur Osona i For­mentí, excur­si­o­nista, científic, geògraf i mece­nes, va ser una de les pri­me­res per­so­nes que ho va posar sobre la taula. “Si no hagués estat per ell, pot­ser el pri­mer obser­va­tori mete­o­rològic de mun­ta­nya de la Península s’hau­ria fet, aneu a saber, a qual­se­vol altre indret del terròs”, escri­uen Nydia Figue­ras i Miquel Mes­se­guer a l’arti­cle “L’obser­va­tori mete­o­rològic del Turó de l’Home”, publi­cat a Mono­gra­fies del Mont­seny.

Els pri­mers estu­dis sobre la mete­o­ro­lo­gia al Mont­seny van arri­bar de la mà de l’Asso­ci­ació d’Excur­si­ons Cata­lana, cre­ada l’any 1878. L’any 1880 va col·locar termòmetres de màxima i mínima a Santa Fe a par­tir d’una pro­posta d’Artur Bofill i Poc, natu­ra­lista. Aquell mateix any, Joan Mont­ser­rat Archs, metge i acadèmic, va pro­po­sar la ins­tal·lació d’un refugi-obser­va­tori al Turó de l’Home que va reco­llir l’Asso­ci­ació Cata­la­nista d’Excur­si­ons Científiques (més enda­vant, totes dues enti­tats es van aca­bar unint per crear el Cen­tre Excur­si­o­nista de Cata­lu­nya). S’ini­cia ales­ho­res una subs­cripció popu­lar, impul­sada per Osona, per finançar-ne la ins­tal·lació.

Amb els pri­mers diners acon­se­guits, l’any 1881 ja es comença a tre­ba­llar en un des­munt al cim per poder-hi aixe­car l’obser­va­tori. “Hi havia sis tre­ba­lla­dors que bai­xa­ven cap a casa seva cada quinze dies per mudar-se, veure les res­pec­ti­ves famílies i cobrar els sala­ris. Els que­viu­res es puja­ven de Breda i l’aigua de la font de Briançó”, rela­ten Figue­ras i Mes­se­guer. La falta de recur­sos econòmics –la subs­cripció popu­lar decau als anys següents– acaba fre­nant el pla. “En veure que la recap­tació era del tot insu­fi­ci­ent per a la con­ti­nu­ació de les obres i molt més per a la com­pra d’apa­rells i per a la nòmina d’un obser­va­dor mete­o­rològic, s’aban­dona el pro­jecte”.

Uns 50 anys més tard, “el vell pro­jecte rebé un nou impuls amb l’esta­bli­ment de la Man­co­mu­ni­tat i la cre­ació del Ser­vei Mete­o­rològic de Cata­lu­nya amb Edu­ard Font­seré al cap­da­vant”. El pro­jecte es va rede­fi­nir. “La solució adop­tada, més rea­lista i pràctica, pre­sen­tava menys difi­cul­tats a l’hora de dur-la a terme. En comp­tes de bas­tir un edi­fici d’obra, es va adqui­rir una caseta de fusta pre­fa­bri­cada, que va ser el pavelló de Noru­ega a l’Expo­sició Inter­na­ci­o­nal de Bar­ce­lona de l’any 1929. Des­mun­tada a peces, es trans­portà fins al cim”.

L’orga­nit­zació del Segon Any Polar Inter­na­ci­o­nal (API), que es va cele­brar entre els anys 1932 i 1933, va vin­cu­lar-se a la cre­ació de l’obser­va­tori. Un dels objec­tius de l’API era la inves­ti­gació de la cir­cu­lació atmosfèrica entre regi­ons polars i les bai­xes lati­tuds. Ales­ho­res, “la vàlua de les esta­ci­ons de mun­ta­nya per a l’estudi de la cir­cu­lació atmosfèrica era àmpli­a­ment reco­ne­guda”. El Ser­vei Mete­o­rològic de la Gene­ra­li­tat repu­bli­cana va con­tri­buir a l’Any Polar amb la cre­ació de les esta­ci­ons del Turó de l’Home i de Sant Jeroni, a Mont­ser­rat. També va ser impor­tant l’impuls d’Edu­ard Font­seré i de l’Ins­ti­tut d’Estu­dis Cata­lans. La del Mont­seny es va pen­sar com una estació per­ma­nent amb vocació d’esde­ve­nir un cen­tre de recerca, men­tre que l’altre s’ente­nia per a un ús pro­vi­si­o­nal. L’any 1932 Ramon Jardí va posar a punt els apa­rells i Josep Gil i la seva dona van ser els pri­mers obser­va­dors. Pas­sat l’Any Polar Inter­na­ci­o­nal, des del Turó de l’Home van seguir els estu­dis de la mete­o­ro­lo­gia i dels núvols. També va faci­li­tar la nave­gació aèria.

La Guerra Civil va para­lit­zar els plans d’expansió. L’any 1939 es pro­du­eix la con­fis­cació de tots els béns del Ser­vei Mete­o­rològic i també de l’estació, que va pas­sar a ser ges­ti­o­nada pel Ser­vi­cio Naci­o­nal de Mete­o­ro­logía del règim de Franco. En paral·lel, l’exèrcit de l’aire va ins­tal·lar una base mili­tar a Puig­se­so­lles, el cim situat al cos­tat del turó. Aquest es va escapçar per poder-hi fer les cons­truc­ci­ons de l’exèrcit. La presència mili­tar es va allar­gar fins l’any 2001, tot i que encara ara hi con­ser­ven una estació de tele­co­mu­ni­ca­ci­ons.

Fer­nando García de Cas­tro va ser un dels obser­va­dors històrics del cim. Hi va viure 36 anys, fins que es va jubi­lar. Durant part d’aquest temps, va viure a la caseta de fusta ori­gi­nal –estava lli­gada amb cables d’acer a la mun­ta­nya– en unes con­di­ci­ons molt dures. L’any 1954 es va impul­sar un pro­jecte per cons­truir una nova casa, també de fusta, ados­sada a l’ori­gi­nal. Va ser dos anys després d’unes impor­tants ven­ta­des que van obli­gar García de Cas­tro a aban­do­nar la caseta i on va frac­tu­rar-se una mà en caure per un cop de vent.

L’any 1956 es va viure un altre feno­men molt advers: una entrada d’aire siberià molt per­sis­tent que va fer que la tem­pe­ra­tura baixés fins a 20 graus sota zero. Final­ment, als anys setanta, es va cons­truir la car­re­tera d’accés per a la base mili­tar i també un nou refugi d’obra, que ara es vol ender­ro­car.

Fer­nando García de Cas­tro va ser relle­vat pel seu fill, Miquel Mes­se­guer García de Cas­tro, meteoròleg del turó fins l’any 2004. Des d’aquell any, es van atu­rar els regis­tres sis­temàtics de les con­di­ci­ons mete­o­rològiques. L’any 2010, el Ser­vei Mete­o­rològic va ins­tal·lar una estació automàtica a Puig­se­so­lles per donar con­tinuïtat a la sèrie.

La notícia com­pleta a El 9 Nou


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia