‘Welcome to Catalonia'
L'ANC i Òmnium aprofiten l'arribada de milers de visitants al congrés del mòbil per donar a conèixer el procés polític de Catalunya
L'organització del MWC crea un microcosmos global per als congressistes en què l'anglès és l'única llengua oficial
Les presentacions futuristes i els espectacles atrauen l'atenció dels professionals
“Independence of Catalonia”. D'aquesta manera s'adreçaven ahir els voluntaris de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) als assistents al Mobile World Congress (MWC) que sortien de la Fira de Barcelona i als quals els donaven un fullet sobre la situació política que viu el país: en una cara quatre dades sobre Catalunya i el procés i a l'altra, un plànol del metro de Barcelona perquè no llencin el paper. “Ens han fet fora de l'entrada de la Fira de mala manera”, lamentava una voluntària de l'ANC, que va explicar que havien instal·lat la paradeta a la part de l'exterior del recinte que pertany a Barcelona perquè “aquí al costat, que és l'Hospitalet de Llobregat, no ens hi deixen estar”.
Uns metres més enllà, cobrint els congressistes que anaven i venien de l'estació de Ferrocarrils de la Generalitat Europa-Fira, una desena de voluntaris d'Òmnium Cultural, repartien uns tríptics amb el títol What's going on in Catalonia? (Què està passant a Catalunya) i, de fons, una imatge de la V de l'11 de setembre passat. El fullet explica breument el conflicte de Catalunya amb l'Estat i convida els congressistes a explicar la situació del país a la seva gent.
L'arribada, de cop, de 90.000 congressistes a Barcelona és, com es veu, un esdeveniment massa llaminer com per no intentar treure'n profit. Per a causes polítiques i per a d'altres més prosaiques com les del noi que oferia nice girls als congressistes en un discret full fotocopiat, els fullets de descompte al Casino de Barcelona o les ofertes d'un restaurant italià.
Naturalment, tot en anglès. El català (i el castellà) no existeixen a dins i a fora del recinte firal de la Gran Via. Fins i tot els anuncis a l'andana de l'estació de ferrocarrils de la plaça Espanya sobre les bondats de Barcelona són en anglès i si no fos perquè la megafonia dels combois diu “pròxima estació, Europa-Fira” i els mossos que vigilen les andanes porten les quatre barres a l'uniforme ningú no ho diria, que som a Catalunya.
Del que es tracta és de crear un microcosmos global per als assistents al congrés, que quan surtin a fer turisme per la ciutat ja tindran temps de conèixer de primera mà el tarannà dels aborígens. Des que posen els peus a l'aeroport del Prat, només cal que segueixin les instruccions de l'exèrcit de treballadors amb armilles vermelles, que els diuen quin mitjà de transport han d'agafar per arribar al seu destí, per on han de caminar i quins tràmits han de fer per acreditar-se o accedir al congrés.
Aquesta és la feina de dues joves universitàries situades a pocs metres de l'entrada principal, que s'estimen més no revelar la seva identitat. Treballen per a una agència d'hostesses de 7 del matí a les 8 del vespre i tenen una hora per dinar. “El Congrés del Mòbil ens serveix per treure'ns uns diners per pagar els estudis”, diuen les noies, que expliquen que els paguen 8 euros l'hora, “més que en altres fires”, però es queixen que, a diferència d'altres congressos, no els sufraguen el dinar. “Ens hem de colar en algun dels estands de la fira per prendre el cafè”, admeten. I si no, sempre poden seure als bancs de pedra de l'exterior de la fira on els visitants orientals mengen productes de la seva terra amb pals i tot, com si fossin a casa.
Els congressistes són tractats com reis: se'ls posen totes les facilitats del món perquè facin la seva feina i, pel mateix preu, se'ls proporciona diversió: ballarines guapes que amenitzen les presentacions d'aparells, la possibilitat de fer-se, selfies amb una rèplica de l'última Champions del Barça, malabars i mil i un jocs en què homes i dones de cap a peus no dubten a posar-se a ballar enmig del passadís o a fer ganyotes davant d'una pantalla per entrar en el sorteig d'una tauleta. Fins i tot Felip VI va ser tractat com un rei mentre inaugurava el certamen i ningú es va negar a donar-li la mà com va fer un empresari independentista l'any passat, quan el monarca encara era príncep.
Per més professionals que siguin els congressistes, al capdavall són persones i, com a tothom, li agraden les coses més espectaculars i populars, que són les que apleguen més curiosos: el robot que es passeja per la fira teletransportant la imatge d'una noia que va saludant tothom amb qui es topa, els cotxes futuristes, les ulleres de realitat virtual, els dònuts de xocolata de l'estand de Microsoft, clàssics adaptats als temps actuals com les fotografies instantànies de la casa Polaroid i l'últim crit en aparells per acostar els mòbils a les sensacions de les càmeres de fotos professionals com el Shoulderpod, un producte d'una empresa catalana de recent creació que ja ha col·locat el seu trípode multiusos a cadenes de televisió com la BBC.
Que els congressistes estan satisfets amb el MWC ho demostra la dèria que tenen molts de dur l'acreditació penjada al coll al metro, a la Rambla o al Parc Güell, on no el necessiten per a res. I això que en les recomanacions de seguretat que se'ls donen se'ls diu que se la treguin així que surtin de la fira, que no cal proclamar als quatre vents que ets un estranger amb diners en efectiu i gadgets a la butxaca.
