Tragèdia aèria als Alps

Ale­manys a Lli­nars

Setze dels pas­sat­gers eren joves estu­di­ants ale­manys d'entre 15 i 16 anys i dos pro­fes­sors del cen­tre esco­lar Joseph König Gym­na­sium, de Hal­tern am See, que havien pas­sat una set­mana a Cata­lu­nya en un inter­canvi amb l'ins­ti­tut Giola de Lli­nars del Vallès. “La ciu­tat viu el dia més negre de la seva història”, va resu­mir l'alcalde de Hal­tern, Bodo Klim­pel. El direc­tor de l'ins­ti­tut de Lli­nars va ser qui va con­fir­mar als res­pon­sa­bles del cen­tre ale­many que el grup havia sor­tit en el vol sinis­trat.

Després d'una cai­guda de vuit minuts, l'avió es va esta­ve­llar a uns 2.200 metres als Alps en una zona nevada de difícil accés –no s'hi pot arri­bar per car­re­tera– a la regió de Pro­vença-Alps-Costa Blava, entre Prats de Blèuna Auta i Bar­ci­lona de Pro­vença. El ràpid des­ple­ga­ment dels equips d'inves­ti­gació, però, va per­me­tre que a pri­mera hora de tarda ja s'hagués loca­lit­zat una de les cai­xes negres de l'apa­rell. El vol havia sor­tit amb un retard de mitja hora del Prat i l'alerta es va donar quan el senyal va des­a­parèixer del con­trol dels radars men­tre sobre­vo­lava el depar­ta­ment dels Alps de l'Alta Pro­vença.

El por­ta­veu de Luft­hansa, Tho­mas Winkel­mann, va insis­tir a fer les pri­me­res valo­ra­ci­ons: que l'aero­nau sinis­trada havia pas­sat una revisió rutinària dilluns mateix i que el capità feia 10 anys que tre­ba­llava a la com­pa­nyia amb un currículum de 6.000 hores de vol. A falta de conèixer les cau­ses de l'acci­dent, totes les fonts van des­car­tar ahir que fos per les con­di­ci­ons mete­o­rològiques, ja que no hi havia vent, pluja ni tem­pesta. I tam­poc era cap atac ter­ro­rista. Una hipòtesi seria una pos­si­ble errada mecànica que hagués pro­vo­cat una des­pres­su­rit­zació de la cabina i hagués dei­xat incons­ci­ents els pilots.

Ger­manwings va haver de sus­pen­dre ahir una tren­tena de vols a diver­ses des­ti­na­ci­ons per res­pec­tar la volun­tat d'alguns de la tri­pu­lació de no volar després de l'acci­dent.

Tant a Cata­lu­nya com a Ale­ma­nya, l'atenció als fami­li­ars de les vícti­mes es va con­ver­tir des del pri­mer moment en una de les pri­o­ri­tats de la com­pa­nyia aèria i també de les auto­ri­tats aero­portuàries i polítiques. Una zona reser­vada de la T2 al Prat es va habi­li­tar amb tot tipus de ser­veis per aco­llir i acom­pa­nyar els parents, amics o com­panys de feina de les vícti­mes. S'hi van des­ple­gar espe­ci­a­lis­tes en atenció mèdica i psi­cològica del Depar­ta­ment de Justícia, l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona, el Col·legi de Psicòlegs i enti­tats de suport huma­ni­tari com ara la Creu Roja.

A banda de molts mis­sat­ges de con­dol d'ins­ti­tu­ci­ons i per­so­nes anònimes, s'han decre­tat tres dies de dol tant a Cata­lu­nya com a l'Estat espa­nyol. A més, la majo­ria d'actes ofi­ci­als s'han suspès i Artur Mas i Mari­ano Rajoy es des­plaçaran avui als Alps fran­ce­sos, on es tro­ba­ran amb altres man­da­ta­ris com ara la can­ce­llera ale­ma­nya, Angela Merkel, i el pre­si­dent francès, François Hollande.