164.219 certificats als registres civils

Si no s'hagués ajor­nat un parell d'anys més –aquesta vegada fins al juliol del 2017–, dime­cres entra­ria en vigor la llei 20/2011 que pretén crear un regis­tre civil únic i electrònic por­tat per secre­ta­ris judi­ci­als. La des­a­pa­rició dels regis­tres civils, però, en cap cas no es jus­ti­fi­ca­ria pel nom­bre de cer­ti­fi­cats (nai­xe­ments, defun­ci­ons i matri­mo­nis, entre d'altres) que s'hi tra­mi­ten. A Cata­lu­nya, el 2013 (segons les últi­mes dades dis­po­ni­bles), els regis­tres civils van fer 164.219 actu­a­ci­ons, i la demar­cació de Bar­ce­lona –que abasta 25 par­tits judi­ci­als i 311 muni­ci­pis– va ser la que en va fer més, 78.821. Per tipus de cer­ti­fi­cats, el nom­bre de nai­xe­ments igua­la­ven la suma de les defun­ci­ons
i els matri­mo­nis.

Els 898 jut­jats de pau de Cata­lu­nya en total van por­tar a terme 508.477 actu­a­ci­ons, de les quals les del regis­tre civil i les d'àmbit penal pràcti­ca­ment empa­ta­ven en 164.000. De fet, la feina dels jut­jats de pau es repar­teix, grosso modo, al 50% entre les tas­ques rela­ci­o­na­des amb el regis­tre civil i les d'auxili juris­dic­ci­o­nal –majo­ritària­ment mit­jançant exhorts– tant en l'àmbit civil com en el penal.

Una de les com­petències, però, que des de l'1 de juliol han per­dut els jut­jats de pau arran de l'entrada en vigor de la reforma del Codi Penal són les fal­tes. “Només hi havia alguns jut­jats de pau, sobre­tot en les ciu­tats una mica més grans, que feien judi­cis de fal­tes i ara dei­xa­ran de fer-los perquè les que ells podien jut­jar estan des­pe­na­lit­za­des”, explica Maria Josep Feliu, secretària de Rela­ci­ons amb l'Admi­nis­tració de Justícia. Amb tot, el 2013 encara es van fer 4.207 judi­cis d'aquest tipus. Joan Pedrell, jutge de pau de Cam­brils, cele­bra que els hagin des­lliu­rat d'aquesta tasca: “Ens tre­uen un pes del damunt, perquè sen­ten­ciar sem­pre és incòmode, i això farà que ens puguem dedi­car a posar pau.” Res­pecte als judi­cis ver­bals, el 2013 hi va haver una gran dis­pa­ri­tat al ter­ri­tori: dels 958 que es van fer a la demar­cació de Tar­ra­gona (8 par­tits judi­ci­als, 183 muni­ci­pis) als 17 de Girona (9 par­tits, 221 muni­ci­pis).

Ajuda econòmica

Per al man­te­ni­ment dels 898 jut­jats de pau que hi ha a Cata­lu­nya, la Gene­ra­li­tat dóna als ajun­ta­ments una sub­venció anual. En total, aquest 2015 es des­ti­narà a aquesta par­tida 1.582.370 euros, un 2,7% menys que l'any ante­rior. “Aques­tes sub­ven­ci­ons es donen des de in sae­cula sae­cu­lo­rum als ajun­ta­ments, però el propi fun­ci­o­na­ment dels jut­jats de pau no en depèn”, comenta Feliu, per jus­ti­fi­car la demora d'un any com a mínim en el paga­ment d'aques­tes aju­des. “Tenint en compte la situ­ació de tre­so­re­ria de la Gene­ra­li­tat hi ha altres ser­veis més pri­o­ri­ta­ris”, hi afe­geix. Les sub­ven­ci­ons es donen segons el nom­bre d'habi­tants del muni­cipi i la càrrega de feina del jut­jat de pau, i cada dos o tres anys es revi­sen. Aquest 2015 ha estat el cas, ja que “hi havia pobla­ci­ons molt i molt peti­tes on la sub­venció no tenia jus­ti­fi­cació perquè l'acti­vi­tat és mínima, i en canvi hem apu­jat una mica la sub­venció a muni­ci­pis amb cen­tre peni­ten­ci­ari”, diu Feliu. Si l'any pas­sat la quan­ti­tat mínima que un Ajun­ta­ment com el d'Abe­lla de la Conca o el d'Ossó de Sió rebien, per exem­ple, per man­te­nir el jut­jat de pau era de 800 euros, a par­tir del 2015 les pobla­ci­ons de menys de 300 habi­tants cobra­ran 400 euros.

Amb els diners que reben a Cunit –5.000 euros en la par­tida del 2015– el regi­dor d'Hisenda, Pedro Ruiz, comenta que “es cobrei­xen des­pe­ses” i, mal­grat cobrar tard, “saps que els diners t'aca­ben arri­bant”. Des de Tàrrega, la jut­gessa de pau Mar­ga­rida Pané, opina que “l'Ajun­ta­ment manté el jut­jat d'una manera molt digna; no ens falta mai res”.