Calderí d’adopció

Va néixer l’any 1971 a Madrid, va anar a viure a Bar­ce­lona amb tres anys i a Cal­des amb nou. Raül Romeva, el fla­mant can­di­dat de la llista unitària de CDC, ERC, va viure a Cal­des durant uns 14 anys, fins als 23, i va ser en aquest muni­cipi on va començar la seva militància política.

Va començar vivint a la granja-escola Torre Mari­mon, de la qual el seu pare era direc­tor, i després al car­rer Font i Boet. Va estu­diar al des­a­pa­re­gut col·legi Bell-lloc, de la Roca, a l’ins­ti­tut Manolo Hugué, de Cal­des i després a l’ins­ti­tut La Romànica, de Bar­berà del Vallès (al Vallès Occi­den­tal). L’ingrés en aquest dar­rer cen­tre va ser obli­gat per la seva afició a l’esport, ja que feia natació amb el Club Natació Saba­dell. Va gua­nyar meda­lles en els cam­pi­o­nats de Cata­lu­nya.
Va mar­xar de Cal­des en aca­bar els estu­dis uni­ver­si­ta­ris. És lli­cen­ciat en Econòmiques per la UAB i doc­tor en Ciència Política i Rela­ci­ons Inter­na­ci­o­nals.
La seva militància a ICV va començar a l’agru­pació de Cal­des, on va ser el número sis de la can­di­da­tura en les elec­ci­ons muni­ci­pals de 1991. Els anys 1994 i 1999 va anar a la llista al Par­la­ment de Cata­lu­nya i l’any 2004 va ser ele­git euro­di­pu­tat després d’anar com a número dos de la llista amb IU, dar­rera de Willy Meyer. Va ocu­par l’escó fins l’any pas­sat, quan va aban­do­nar ICV i va pas­sar a coor­di­nar la cam­pa­nya “Ara és l’hora” de l’ANC. Pre­ci­sa­ment, aquest dime­cres havia de fer una con­ferència a la sala Tarafa de Gra­no­llers que va ser ajor­nada després de saber-se que seria el can­di­dat del 27-S.
De la seva vida asso­ci­a­tiva a Cal­des des­taca la seva per­ti­nença a l’Esbar Dan­saire i els Bas­to­ners, entre altres enti­tats. L’any 2004, en una entre­vista a EL 9 NOU, deia que havia tin­gut “molta vida social” i que va ser Alfons Gar­cia, exre­gi­dor d’ICV, el que el va “enre­dar perquè comencés a fer coses”. També va tenir relació amb l’objec­tor Pepe Beunza i amb Cal­des Solidària. De fet, la pau i la coo­pe­ració inter­na­ci­o­nal han estat el fil con­duc­tor de la seva filo­so­fia de vida. Va ser pro­fes­sor de Rela­ci­ons Inter­na­ci­o­nals i Cul­tura de Pau a la facul­tat de Polítiques de la UAB durant deu anys. També ha estat inves­ti­ga­dor sobre pau i des­ar­ma­ment del Cen­tre Unesco de Cata­lu­nya entre els anys 1994 i 1998 i coor­di­na­dor de cam­pa­nyes de des­ar­ma­ment i pre­venció de con­flic­tes armats a Inter­mon Oxfam.
Entre el 1995 i el 1996 va ser l’aju­dant prin­ci­pal dels repre­sen­tants de la Unesco a Bòsnia i Her­ce­go­vina i res­pon­sa­ble del pro­grama edu­ca­tiu i de pro­moció del pro­grama de Cul­tura de Pau de la Unesco en aquell país. A través d’Uni­ver­si­ta­ris per la Pau, una enti­tat de la qual va ser fun­da­dor l’any 1993 i que va pre­si­dir, va estar diver­ses vega­des també a Croàcia i en con­cret al camp de Kame­najt, a la ciu­tat de Pula, on va fer de volun­tari social per refu­gi­ats bos­ni­ans que no podien tor­nar al seu país. L’any 1994 es va incor­po­rar durant un any a l’ofi­cina que la Unesco tenia a Sara­jevo.
L’any 2000 va publi­car el lli­bre Des­arme y des­ar­ro­llo. Cla­ves para armar con­ci­en­cias, en què denun­ci­ava com la inversió en arma­ment seguia una línia crei­xent, al mateix temps que alguns governs fre­na­ven l’ela­bo­ració d’un pla que actués com a impuls en el desen­vo­lu­pa­ment dels països més neces­si­tats. Com a euro­di­pu­tat ha estat molt tre­ba­lla­dor. En són tes­ti­moni les 378 pre­gun­tes, 127 pro­pos­tes, 2 infor­mes, 595 inter­ven­ci­ons i 4 decla­ra­ci­ons.

La notícia com­pleta a