Quotidionitat rural

L'edi­fici de Ca la Pruna, a Pals, acull, des de prin­ci­pis d'aquest mes, l'expo­sició per­ma­nent Viure a pagès, una selecció de peces que havia anat acu­mu­lant el matri­moni Fàbrega i Auguet al llarg de la seva vida rela­ci­o­na­des amb el món de la page­sia, que temps enrere havien tin­gut expo­sa­des a casa seva a Llo­ret de Mar i que ara han estat cedi­des a Pals. El mate­rial faci­li­tat supera les 500 peces, de què ara ja n'hi ha expo­sa­des al vol­tant d'un terç, a la planta baixa i també la supe­rior de la casa de cul­tura palenca. Aquesta cessió de la col·lecció a l'Ajun­ta­ment de Pals s'ha fet de manera altru­ista i espe­ro­nada per l'ofe­ri­ment de con­ver­tir-la en una mos­tra per­ma­nent. La des­co­berta de la col·lecció i la valo­ració de la importància de la tro­ba­lla ha anat a càrrec de l'Asso­ci­ació Cul­tu­ral de Pals que, de seguida, va veure que l'espai de Ca la Pruna podia ser l'espai ade­quat perquè l'acollís. L'expo­sició es con­tem­pla com el pri­mer pas d'un pro­jecte més ambiciós que busca tro­bar un entorn més ampli a Pals per enca­bir un futur museu de la vida a pagès i que es vol­dria ins­tal·lar en una masia del poble.

Des de l'àrea de Cul­tura de l'Ajun­ta­ment s'està tre­ba­llant perquè la per­ma­nent es vagi reno­vant, de tal manera que no s'exposi sem­pre el mateix. Així, s'està estu­di­ant la idea que l'entrada i reno­vació de noves peces al públic vin­gui arran de pro­pos­tes temàtiques de caire tem­po­ral que ser­vei­xin d'excusa per mos­trar al públic part del fons majo­ri­tari que està, de moment, emma­gat­ze­mat en dependències pròximes a l'espai expo­si­tiu actual.

Ara mateix, el mate­rial està bàsica­ment expo­sat en dues estan­ces de Ca la Pruna. A la planta supe­rior, des d'on comença la visita, hi ha diver­sos blocs temàtics: el pri­mer de tots agrupa i exposa mobi­li­ari i estris de la vida quo­ti­di­ana en una de les estan­ces més impor­tants en aque­lles anti­gues masies cata­lana, la cuina. Agru­pats en dos grans blocs, hi ha la sala late­ral on es tro­ben mobles de l'inte­rior del mas. Més enda­vant, ja en una sala expo­sada a més llum, hi ha una tria interes­sant d'eines impres­cin­di­bles per al camp, no totes les usa­des habi­tu­al­ment en la page­sia cata­lana. El major detall i, sense cap dubte, el tre­ball expo­si­tiu més tre­ba­llat es troba a la planta baixa, on hi ha agru­pada una infi­ni­tat de mesu­res, atu­ells i estris diver­sos que ser­vien per cali­brar diver­sos líquids i sòlids. És l'espai on el visi­tant troba valor i cor­res­pondències i on es des­co­breix què és una càrrega, un quin­tar, una arrova, un quar­teró, una lliura o una unça. Con­tigu a aquest espai, en un racó fresc i arra­co­nat, n'hi ha un altre on s'expo­sen diver­sos arreus dels que ser­vien per lli­gar mat­xos, mules, rucs, some­res, cavalls i eugues a les pesa­des eines per tre­ba­llar al camp.

Al mateix nivell hi haurà, pròxima­ment, un espai de pas on es pro­jec­ta­ran audi­o­vi­su­als divul­ga­tius que aju­da­ran a la com­prensió i que per­me­tran de conèixer, també, les peces expo­sa­des a la part alta a aquells que, per impe­di­ments físics, no puguin acce­dir-hi. La reto­lació, tota en català, tindrà pròxima­ment suport en fulle­tons en diver­sos idi­o­mes, una neces­si­tat vital per a un lloc que visi­ten per­so­nes d'arreu. Un museu de divul­gació etnològica que té molta pro­jecció quan des­co­breixi com s'ha de des­ple­gar en tota la seva immen­si­tat.