David contra Goliat

“Anem fent, que ja és prou. Con­ti­nua venint gent, però ni de bon tros no és com abans.” Són les parau­les de Sil­via Gual, l'encar­re­gada del vide­o­club Weekend, de Reus, per des­criure la situ­ació actual del negoci on tre­ba­lla. Les xifres, a més, no són bones i con­ti­nuen en cai­guda lliure des de 2009, segons fonts de l'Aso­ci­ación de Empre­sas de Vídeo, l'AEVI­DEO. Des de l'esclat de la crisi, el sec­tor ha tin­gut un des­cens del 90% en els seus ingres­sos, en part, per la pira­te­ria digi­tal. “Ens ha fet mal, sí. Si es pren­gues­sin les deci­si­ons que calen això no pas­sa­ria”, asse­gura Sil­via Gual.

No obs­tant això, Gual explica que es con­ti­nua al peu del canó, en part, “perquè encara tenim un públic fidel”. Són cinèfils amb una espe­cial pre­di­lecció per les pel·lícules d'acció, ple­nes de trets, explo­si­ons i per­se­cu­ci­ons. “Les sagues del tipus Els Jocs de la fam també fun­ci­o­nen prou bé”, deta­lla l'encar­re­gada, la més vete­rana de la plan­ti­lla mal­grat la seva joven­tut. “Tre­ba­llo aquí des del 2009 i n'he vis­tes de tots colors”. Que­den lluny, massa lluny, els temps en què una de les prin­ci­pals acti­vi­tats d'oci fami­liar era el llo­guer de pel·lícules. De fet, Reus ha pas­sat de tenir, entre els anys 80 i els anys 90, dese­nes de vide­o­clubs oberts als tres locals que actu­al­ment con­ti­nuen al peu del canó. A més del Weekend, el Hollywood manté oberts els locals del pas­seig de Pere el Ceri­moniós i del camí de l'Alei­xar. Es tracta, doncs, com asse­nyala Gual, d'engres­car el públic d'alguna manera. “Tenim el dia de l'espec­ta­dor i diver­ses pro­mo­ci­ons per ani­mar els cli­ents”, explica.

De cara al futur, l'objec­tiu dels res­pon­sa­bles del vide­o­club Weekend, després d'haver-se tras­lla­dat mesos enrere a un local més petit que el que tenien ante­ri­or­ment a la mateixa avin­guda de Marià For­tuny, és “tirar enda­vant, aguan­tar i sobre­viure”. Són a la capi­tal del Baix Camp des de l'any 2001 i són els super­vi­vents d'una cadena d'esta­bli­ments amb seu a València que ja ha tan­cat. “Però resis­ti­rem”, con­clou espe­rançada Gual.

Pira­te­ria digi­tal

Segons un estudi dut a terme per l'Obser­va­tori de Pira­te­ria i Hàbits de Con­sum de Con­tin­guts Digi­tals, que recull les dades rela­ti­ves a l'any 2014, la pira­te­ria digi­tal va batre rècords a l'Estat espa­nyol i, per tant, va per­ju­di­car les indústries cul­tu­rals i de con­tin­guts digi­tals. De fet, i segons indica l'estudi, durant l'any pas­sat tan sols prop del 40% de tots els acces­sos a con­tin­guts a la xarxa van ser legals. De la mateixa manera, el per­cen­tatge de con­su­mi­dors que va acce­dir il·legal­ment a con­tin­guts d'inter­net ha aug­men­tat del 51% de l'any 2013 al 58% que es va asso­lir l'any pas­sat en tot el ter­ri­tori espa­nyol. Aques­tes dades i d'altres són les que es van reco­llir a l'estudi, que va ser ela­bo­rat per la con­sul­tora espe­ci­a­lit­zada inde­pen­dent GfK i va ser pre­sen­tat per la Coa­lició de cre­a­dors i indústries de con­tin­guts. Una altra de les curi­o­si­tats de l'estudi va ser la “jus­ti­fi­cació” que els usu­a­ris van donar per des­car­re­gar arxius de manera il·legal. La raó més freqüent apor­tada pels par­ti­ci­pants va ser que hi tenen dret, perquè ja paguen “per la con­nexió a inter­net”. Un altre dels argu­ments més repe­tits va ser el d'asse­nya­lar “la faci­li­tat” de des­car­re­gar con­tin­guts.