Societat

Montcada diu prou!

Un altre atropellament al pas a nivell de la línia R-2, que provoca la víctima 165, indigna el municipi, que reclama a Foment el cobriment tal com va prometre el 2007

Els veïns tallen la circulació de trens més d'una hora

Cen­te­nars de veïns de Mont­cada van mos­trar la seva indig­nació con­tra el Minis­teri de Foment i l'Admi­nis­tra­dor d'Infra­es­truc­tu­res Fer­roviàries (Adif) per l'atro­pe­lla­ment mor­tal ahir al matí d'un jove en un pas a nivell de la línia R-2 a Mont­cada, tallant la via del tren que passa pel nucli del muni­cipi al matí i durant més d'una hora a la tarda, fet que va pro­vo­car retards en les línies R-2 i R-11. Aquest és el segon atro­pe­lla­ment mor­tal en una set­mana i el ter­cer des de l'inici del 2016. “Sen­tim indig­nació, ràbia i tris­tesa”, deia ahir al matí l'alcal­dessa, Laura Cam­pos, acom­pa­nyada de més d'un cen­te­nar de veïns per recor­dar que el nom­bre de vícti­mes ja s'eleva a 165 i tor­nar a recla­mar el cobri­ment dels pocs més de tres quilòmetres de vies de la línia de Bar­ce­lona-Port­bou que divi­dei­xen la ciu­tat. “No més excu­ses. No és per manca de pres­su­pos­tos. És una qüestió de pri­o­ri­tats, de justícia històrica”, hi afe­gia Cam­pos abans d'afir­mar que tant el Minis­teri de Foment com Adif són els “res­pon­sa­bles morals” dels atro­pe­lla­ments en exis­tir des de l'any 2007 un con­veni per cobrir les vies que s'ha incom­plert. En aquest sen­tit, el por­ta­veu de la Pla­ta­forma Tracte Just Soter­ra­ment Total, Ramon Bueno, afir­mava: “Estem al límit. En menys d'una set­mana, dos morts. Exi­gim al minis­teri que com­pleixi el com­promís adqui­rit amb la ciu­ta­da­nia, l'Ajun­ta­ment i la Gene­ra­li­tat, i cobreixi les vies.” L'alcal­dessa hi afe­gia una recla­mació diri­gida al govern català perquè inclo­gui el cobri­ment en el paquet de mesu­res a nego­ciar amb Foment.

La dipu­tada per Democràcia i Lli­ber­tat Lour­des Ciuró va entrar ahir mateix la petició per fer sub­terrània la línia al Congrés i altres for­ma­ci­ons polítiques, com el PSC, C's, Podem i la CUP també van exi­gir el com­pli­ment dels com­pro­mi­sos al govern espa­nyol. L'alcal­dessa de Bar­ce­lona, Ada Colau, com ja va fer fa un mes en les jor­na­des pel cobri­ment de la línia, va recor­dar ahir en una piu­lada: “Por­tem 165 vícti­mes. Prou! Ni una més. Soter­ra­ment de les vies és una urgència.”

Amb el canvi de govern a Mont­cada s'ha inten­si­fi­cat la pressió a Adif amb reque­ri­ments perquè exe­cuti altres com­pro­mi­sos vin­cu­lats amb la línia d'alta velo­ci­tat, com un apar­ca­ment, la reti­rada de les ter­res con­ta­mi­na­des o la reur­ba­nit­zació de l'exte­rior del pou de ven­ti­lació del parc de les Aigües.

LA FRASE

Foment i Adif són els responsables morals dels atropellaments en incomplir el conveni
Laura Campos
Alcaldessa de Montcada i reixac

LA XIFRA

165
atropellaments
s'han produït al municipi en els passos a nivell que hi havia a la ciutat des del 1854.

Vuit anys d'incompliments

L'any 1854 es va posar en marxa la línia que uneix Barcelona amb Portbou i, des d'aleshores, Montcada ha vist amb creixent preocupació com s'ha tornat cruïlla d'infraestructures viàries i ferroviàries que han escapçat el terme municipal. Les línies R-2, R-3, R-4 i R-7 i R-11, l'autopista C-58, la C-15 i la carretera N-150 en són alguns exemples i amb el temps es va generar unanimitat política i social per reclamar que es fes subterrània la connexió amb Portbou i es va aprofitar l'obra de la línia d'alta velocitat –en funcionament des del 2014– per acordar el 2007 amb el Ministeri de Foment, el gestor d'infraestructures Adif i la Generalitat, que les obres del cobriment de l'R-2 es farien en paral·lel.

Des del 1989 existeix aquesta reivindicació i en fa disset que ho demana el consistori per posar fi al darrer dels tres passos a nivell de la ciutat. El 2005 es va dir no a una proposta de fer un traçat semisubterrani, i el 2006 un grup de 40 exregidors van crear la plataforma Tracte Just Soterrament per accelerar el procés. Van tardar quatre anys, després de signar el conveni l'any 2007, a fer arribar el projecte executiu dividit en cinc fases i amb un pressupost de 350 milions sense concreció de calendari que estava pendent dels pressupost de l'Estat. Cada any l'obra ha anat saltant en les prioritats malgrat les manifestacions veïnals, les pressions polítiques, els contenciosos administratius i l'augment del nombre de víctimes mortals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia