Preludi majestuós!

L'Arboç i el Cat­llar van ser els esce­na­ris de dues dia­des memo­ra­bles, que van ser­vir de preàmbul de la gran fes­tassa que es viurà demà a Vila­franca. Una jor­nada ino­bli­da­ble pre­si­dida per la con­signa que, per damunt de l'ambició sana de voler sor­tir de plaça sem­pre amb la millor actu­ació, hi havia un objec­tiu supe­rior mar­cant l'estratègia: la diada de Sant Fèlix. Això va fer que Vila­franca no entrés al Cat­llar a l'últim com­bat amb la Vella, que en va sor­tir tri­om­fa­dora, i que els rosats fes­sin el mateix ahir a l'Arboç, on els verds van arra­sar amb el colos­sal tres de deu, que van aixe­car a les tres de la tarda, després d'un intent des­mun­tat amb els sisens posats.

Va ser un moment de màxima inten­si­tat. El colós va pre­sen­tar una oscil·lació peri­llosa abans del pri­mer so de la gra­lla, però poste­ri­or­ment la colla el va domar amb braç de ferro. Abans, els verds havien repe­tit la torre de nou impe­ca­ble que ja havien fet en
la vigília i, tot seguit, van com­ple­tar el qua­tre de nou –prova de qua­tre de deu– i encara van tenir for­ces per aca­bar amb el pilar de vuit. L'espa­dat també l'havien fet al Cat­llar, on Vila­franca es va apun­tar també l'excep­ci­o­nal tres de nou amb l'agu­lla. Impe­ri­als verds!

La Colla Vella va tenir els seus moments cul­mi­nants i crítics jus­ta­ment al Cat­llar. Va ser amb el cinc de nou, que va posar a prova la resistència del tronc, i amb el pilar de vuit, que el quint va sal­var espec­ta­cu­lar­ment. Actu­ació enorme la dels rosats, que van obrir amb el seu cas­tell talismà, el qua­tre de nou amb el pilar, tot un príncep de la gamma extra que també van repe­tir ahir a l'Arboç, on pre­ci­sa­ment van aca­bar amb un qua­tre de nou (prova d'un qua­tre de deu que no s'ha de des­car­tar per demà). La Vella està a punt per al gran com­bat.

La Colla Jove Xiquets de Tar­ra­gona surt reforçada d'aquest doblet tan exi­gent després de des­car­re­gar amb una auto­ri­tat i una classe excep­ci­o­nals el cinc de nou. La super­ca­te­dral torna a ser el cas­tell emblema d'una colla el límit de la qual ja depèn de si mateixa. A l'Arboç, també hi va ser la colla local dels Minyons, que va tenir en el cinc de set el seu millor cas­tell.