Aigües i vins d'aquí

Tal­ment el baix con­tinu d'una sonata bar­roca, el bro­git obs­ti­nat del riu Bru­gent, de Capa­fonts a Farena tres­cant aquest estiu dar­rer. Havent reprès, guiat per un bre­gat excur­si­o­nista i bon amic, les cami­na­des pels sen­ders a l'entre­cuix regat per rius, per valls humi­des, ama­ga­des i enca­val­ca­des, com ver­sos apa­ri­ats, entre el Baix Camp i l'Alt Camp, a tocar de la ciu­tat con­vulsa, ens endin­sem, endiu­men­jats amb botes i mot­xi­lles, pri­mer, per la llera del riu Glo­ri­eta i, en aca­bat, per
la vall del riu que n'és aflu­ent, el Mica­nyo, Alco­ver amunt, entre oba­gues i sola­nes, fins a l'Albiol.

Quin inven­tari cert de beati illi
de cadas­cun? Al Bru­gent, les Fous és un dels indrets fantàstics amb
aigües mig encan­ta­des i mig som­ri­ents dels gorgs; al Glo­ri­eta, les Fonts i el Niu de l'Àliga són punts d'atu­rada obli­gada per la música aquàtica que escu­pen; i al Mica­nyo, l'ermita enru­nada de les Vir­tuts
pot­ser per­du­des i la humil font
de l'Irla fan interes­sant la marxa.
Al Bru­gent, molins fari­ners; al
Glo­ri­eta, pape­rers; al Mica­nyo,
masos i eres d'abans.

Com les aigües d'aquests rius, lluny del turisme adot­ze­nat, també els vins del ter­rer, Mont­sant i Pri­o­rat, són massa absents a esbar­gi­ments i res­tau­rants. Aigües i vins d'aquí. Paradís de natura, patri­moni i cul­tura. Nova­ment a ciu­tat, la veri­tat i el vi no s'hau­rien pas d'aigua­lir.