Societat

Els alzinars ocuparan hàbitats de faigs i roures

ACCUA pronostica la desaparició de fagedes en cotes que ocupen actualment al Montseny, així com de les rouredes prelitorals de la Tordera

L'alzina del Siurana es concentrarà a Prades

El debi­li­ta­ment d'hàbitats òptims i la recerca de la humi­tat fan pre­veure des­plaçaments de les espècies fores­tals pre­do­mi­nants al llarg del segle. A la conca del Fluvià, les fage­des que avui viuen en con­di­ci­ons òpti­mes als ves­sants del Coma­ne­gra, el coll de Cap­sa­costa, Collabós, el Puig­sa­calm o el Coll­sa­ca­bra hau­ran de sobre­viure amb menys aigua i humi­tat i més calor, de manera que s'ani­ran des­plaçant cap a cotes més ele­va­des. És el mateix cas de les rou­re­des entre el Roca­corba i el Puig­sa­llança, que ani­ran ocu­pant espais de Cap­sa­costa i Collabós aban­do­nats pel faig. A finals de segle, en el pit­jor dels esce­na­ris, aquests colls s'hau­ran con­ver­tit en hàbitats òptims per a l'alzina, que avui habita la part baixa de la conca, un tram aquest dar­rer on es dupli­carà el risc extrem d'incendi, fins a situar-se en 64 dies a l'any a par­tir del 2076, un risc que també s'extre­marà en la tota­li­tat dels trams mitjà i baix de les con­ques de la Tor­dera i el Siu­rana. Encara més incert és el futur d'algu­nes fage­des i rou­re­des de la Tor­dera, fins al punt que ACCUA apunta la des­a­pa­rició dels faigs a les parts més àrides de Santa Fe de Mont­seny, així com de les rou­re­des que avui ja patei­xen des del Mont­ne­gre-Cor­re­dor fins a la riera de Santa Coloma de Far­ners –els ecòlegs Peñuelas i Boada ja han docu­men­tat fotogràfica­ment com al segle XX el faig ha anat esca­lant el cim de les Agu­des i aban­do­nant cotes més bai­xes–. L'hàbitat òptim de les sure­des s'anirà des­plaçant de la costa i la serra pre­li­to­ral cap a les ser­res inte­ri­ors. Fluvià i Tor­dera, però, con­ti­nu­a­ran sent els pro­pers vint anys dues con­ques bàsica­ment fores­tals. Al Siu­rana, l'alzi­nar s'anirà con­cen­trant als mun­tants de les mun­ta­nyes de Pra­des, la serra de la Mus­sara i la serra de la Llena per la secada més acu­sada a la serra de Pra­dell o al Pri­o­rat cen­tral. Men­tre que el pi blanc sobre­viurà arreu d'aquesta conca en con­di­ci­ons més precàries, l'estudi apunta la des­a­pa­rició de la pinassa a Coll­de­jou i les ser­res de Lla­be­ria i el Mont­sant, on avui sobre­viu. Els grans incen­dis, tot i ser fenòmens episòdics, caldrà afron­tar-los pre­nent-se seri­o­sa­ment la gestió fores­tal, defensa Edu­ard Pla. Experiències del CREAF a la serra de Pra­des demos­tren que l'acla­ri­ment en la plan­tació dels arbres els bene­fi­cia perquè dis­po­sen de més reser­ves d'aigua per cap. ACCUA ha estu­diat els diver­sos esce­na­ris com si con­tinués la tendència d'aban­do­na­ment actual.

LA FRASE

El problema actual dels incendis és el gran foc i caldrà prendre's seriosament la gestió forestal
Eduard Pla
COORDINADOR D'ACCUA
El Fluvià

El cicle biològic del blat de moro s'avançarà per la calor

La reducció prevista d'entre el 12% i el 23% de l'aigua disponible al sòl d'aquí a dues dècades i fins al final de segle fa disparar els requeriments de reg del blat de moro. Es pronostica una necessitat de 1.097 m³/ha/any a mitjan segle, que es doblarà fins als 2.574 al final. De més a més, si es confirma l'augment de la temperatura mitjana, l'IRTA preveu un avançament d'entre una i dues setmanes del cicle biològic de la planta. El cultiu tindrà prou aigua, però avançar el cicle de creixement voldrà dir nous problemes biològics.

La Tordera

El pollancre té mal futur però l'horta litoral hi guanya

El blat de moro i el pollancre ho tindran difícil. La pèrdua de reserves freàtiques farà inviables els nous requeriments de reg. La conca no tindrà prou aigua a l'estiu, quan la requereix el blat de moro per granar, mentre que en tindrà prou a la primavera, el moment òptim per al blat, que té un futur més ben parat. El pollancre requerirà tant regadiu que serà més rendible substituir-lo per la noguera, de fusta més bona. En canvi, l'horta litoral intensiva té l'aigua assegurada per la dessalinitzadora i la major calor la beneficiarà.

El Siurana

La vinya es podrà adaptar al canvi, però l'olivera no

Segons explica el doctor en biologia de l'IRTA, Robert Savé, la reducció de la densitat de plantació dels ceps i la recuperació de la poda en vas i de varietats autòctones com la garnatxa i la carinyena garanteixen el futur de la vinya al Priorat, on les varietats franceses com el sirà o el cabernet i el cultiu dels ceps en emparrat compliquen les coses pel major requeriment d'aigua. L'estudi s'arrisca a pronosticar la manca de rendibilitat de l'olivera. Requerirà tanta aigua que la reducció de densitat de plantació la farà inviable.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.