759...

Mili­ons d'euros són la causa dels nos­tres mals, ja que, segons ens diuen, si a Madrid pagues­sin el pre­vist en la dis­po­sició addi­ci­o­nal ter­cera de l'Esta­tut per finançar infra­es­truc­tu­res, no cal­dria reduir els sous dels fun­ci­o­na­ris, ni dei­xar les ope­ra­ci­ons quirúrgi­ques per més enda­vant. Però jo no ho acabo de veure clar, ja que, si el pres­su­post de la Gene­ra­li­tat pel 2012 és de 29.800 mili­ons d'euros, aquest deute repre­senta només el 2,54 % dels ingres­sos, i n'estic segur que qual­se­vol empre­sari esta­ria més que con­tent de tenir tan sols aquest per­cen­tatge de moro­si­tat. Per tant, no entenc a què treu cap tanta tragèdia i tant esva­lot, quan, a més, aquests diners eren per fer inver­si­ons, i no pas per pagar des­pesa cor­rent, que més aviat sem­bla que ens pren­guin per babaus, sobre­tot als bar­ce­lo­nins: sobre un pres­su­post muni­ci­pal de 2.300 mili­ons el govern ja ens en deu més de 200, la qual cosa fa que tin­guem un 8,69% dels recur­sos pen­jant d'un fil. Si no vigi­lem, gràcies a la gene­ro­si­tat dels nos­tres edils aca­ba­rem per pas­sar d'una ciu­tat sol­vent a la indigència col·lec­tiva, i a mi em sem­bla que ja n'hi ha prou, i només els demano que em dei­xin tran­quil i que no em tur­men­tin amb pro­ble­mes inver­sem­blants, i àdhuc que admi­nis­trin pru­dent­ment els meus impos­tos perquè, si no és així, aca­baré rei­vin­di­cant un pacte fis­cal entre Bar­ce­lona i Cata­lu­nya. He dit.