Recordats brigadistes

Pocs minuts abans de les dues de la tarda del 30 de maig del 1937 un sub­marí italià va tor­pe­di­nar el vai­xell Ciu­tat de Bar­ce­lona, que feia la ruta de Mar­se­lla a Bar­ce­lona car­re­gat de bri­ga­dis­tes inter­na­ci­o­nals i amb mate­rial i vehi­cles per al bàndol repu­blicà. La nau va rebre l'impacte a l'altura de Llo­ret de Mar, però va con­ti­nuar nave­gant fins a arri­bar davant la costa de Mal­grat amb l'objec­tiu d'anco­rar en un banc de sorra. No ho va acon­se­guir i es va enfon­sar. En el sinis­tre hi van morir 50 per­so­nes dels 280 pas­sat­gers que es cal­cula que ana­ven a la nau. La resta van poder arri­bar a la platja nedant, gràcies a l'ajuda dels pes­ca­dors locals i de pobles veïns o al socors d'un hidro­avió que escor­tava el vai­xell. D'aquell epi­sodi, reco­llit en el lli­bre Mal­grat 1930-1940: els anys silen­ci­ats. República, revo­lució, guerra i dic­ta­dura a un poble de l'Alt Maresme, de la his­to­ri­a­dora local Sònia Garan­gou, se'n com­plei­xen 75 anys i la població mares­menca ha vol­gut retre un sen­tit home­natge a les vícti­mes, mol­tes de les quals eren sol­dats ame­ri­cans i britànics. Des del ser­vei d'Arxiu Muni­ci­pal i amb la col·labo­ració de dife­rents enti­tats, dime­cres s'orga­nitza un pro­grama d'acti­vi­tats que inclourà, entre d'altres, la recepció a l'Ajun­ta­ment dels des­cen­dents de les vícti­mes de l'atemp­tat i una ofrena flo­ral al mateix lloc on es va enfon­sar el vai­xell. Un acte amb alum­nes de dife­rents esco­les i de l'ins­ti­tut de Mal­grat, un recor­re­gut històric pel patri­moni mal­gra­tenc i una taula rodona amb la par­ti­ci­pació dels fami­li­ars dels des­a­pa­re­guts, de l'his­to­ri­a­dor britànic Alan War­ren i de Geof­frey Cow­ling, excònsol britànic de Bar­ce­lona, clou­ran la jor­nada.

L'enfon­sa­ment del Ciu­tat de Bar­ce­lona va ser un dels epi­so­dis clau de la Guerra Civil a la població i el tre­ball de recerca de Sònia Garan­gou ha permès repro­duir amb fide­li­tat la nar­ració d'uns fets que van mar­car els seus pro­ta­go­nis­tes. De fet, i tal com es recull en el dos­sier que s'ha ela­bo­rat per a l'ocasió, la nau, de la com­pa­nyia Trans­me­di­terrània, es va enfon­sar en pocs minuts i mol­tes de les vícti­mes van que­dar-hi atra­pa­des i sense pos­si­bi­li­tat de sor­tir-ne. La tri­pu­lació sem­bla que sabia que, des que havien entrat en aigües juris­dic­ci­o­nals espa­nyo­les, els seguia el sub­marí, però mal­grat que es va infor­mar de la situ­ació i es va pro­po­sar de fer nit a Sant Feliu de Guíxols, final­ment es va optar per con­ti­nuar el viatge amb l'escorta de l'hidro­avió. Els super­vi­vents van poder ser ate­sos i quan la notícia va arri­bar a Mataró, la capi­tal del Maresme, es va orga­nit­zar un equip de sal­va­ment amb tot tipus de vehi­cles amb per­so­nal i mate­rial sani­tari. L'epi­sodi va tenir tanta reper­cussió que el mateix pre­si­dent Lluís Com­panys i altres auto­ri­tats es van des­plaçar a Mal­grat hores més tard per coor­di­nar el sal­va­ment i donar suport als super­vi­vents. Tot i la cin­quan­tena de per­so­nes mor­tes, segons la docu­men­tació reco­llida només es van poder recu­pe­rar cinc cadàvers, que van ser enter­rats l'endemà.

Com a mínim un dels sol­dats morts dels quals es té constància era del Maresme. Jaume Cisa, fill de Premià de Mar, era ofi­cial de màqui­nes del Ciu­tat de Bar­ce­lona.