Açò no ho arregla ni Déu

Per la infor­mació que anem lle­gint a la premsa (El Punt/Avui i Levante-EMV), per les infor­ma­ci­ons que ens fan per­so­nal­ment alguns polítics, però sobre tot perquè estan arri­bant-nos les noti­fi­ca­ci­ons, anem sabent algu­nes de les coses que s'estan posant en marxa i que ens afec­ten direc­ta­ment la but­xaca. Lamen­ta­ble­ment, no podem agrair al gabi­net de premsa muni­ci­pal ni tan sols l'actu­a­lit­zació de la pàgina web de l'ajun­ta­ment, amb infor­mació del que està pas­sant.

Un resum de con­junt és que tot el que hem de pagar a l'admi­nis­tració està apu­jant, d'una manera exa­ge­rada (con­tri­bu­ci­ons, taxes, decla­ra­ci­ons d'hisenda, aigua...), men­tre que abai­xen i/o abai­xa­ran les pen­si­ons i els sous. Com l'índex de parats cada dia és més alt i com la banca con­ti­nua sense faci­li­tar préstecs a les famílies i les empre­ses, com tot ple­gat és una crisi, més gran que totes les ante­ri­ors, la con­clusió no pot ser més nega­tiva: estem vivint els pit­jors anys de la història de la democràcia i sem­bla que la cosa encara no ha parat.

Les dar­re­res noti­fi­ca­ci­ons sobre la pujada dels rebuts de les Con­tri­bu­ci­ons Urba­nes és la que fal­tava. Molta gent no s'ho espe­rava, però la sor­presa que s'han endut quan els ha arri­bat la noti­fi­cació de la Dipu­tació, que és la que s'encar­rega de fer la tra­mi­tació dels cobra­ments, ha estat d'anto­lo­gia i no la sua­vitza la pos­si­bi­li­tat de pagar en dos ter­mi­nis. Per a mi no ha estat tan sor­pre­nent aquesta pujada, perquè ja la conei­xia, però la població, en gene­ral, se n'ha assa­ben­tat ara mateix. Curi­o­sa­ment, com és natu­ral, la major sor­presa se l'han enduta els qui s'havien cre­gut la pro­mesa de Rajoy i l'havien votat, con­vençuts que ell arre­gla­ria els des­per­fec­tes de Zapa­tero: ara va i encara estem pit­jor!

No fa molt també hem sabut per quina raó havia pujat tant el rebut de l'aigua pota­ble: perquè ens cobren la taxa del trac­ta­ment de resi­dus (Emarsa), a uns preus desor­bi­tats, per a poder man­tin­dre una colla de xoriços des­a­pren­sius, que han fur­tat a mans ple­nes els diners dels valen­ci­ans. La denúncia, que havia pre­sen­tat i argu­men­tat el regi­dor de Com­promís, Josep L. Melero, ha ser­vit perquè s'haja apro­vat que l'alcalde es per­sone en el cas que s'ha obert con­tra l'empresa, per a recla­mar que ens tor­nen els diners. Ja veu­rem com queda això, perquè pel que se sap, els diners se'ls han gas­tat els ges­tors o els han tret de València.

Totes aques­tes coses, que afec­ten direc­ta­ment la but­xaca dels veïns i veïnes, més els retalls en assistència sanitària, en edu­cació i en pres­ta­ci­ons soci­als, han con­ver­tit el pri­mer any de govern de Rajoy, en un autèntic cal­vari, tant per ells, que han fra­cas­sat estre­pi­to­sa­ment, com per a nosal­tres, que som els qui paguem els mal­go­verns, pri­mer dels soci­a­lis­tes i ara el d'ells. Com per altra banda estem con­tem­plant estu­pe­fac­tes i impo­tents que els res­pon­sa­bles d'aquest estat de coses, polítics, ban­quers i jut­ges, con­ti­nuen impu­ne­ment fent gala de la seua mala fe, cir­cu­lant tran­quil·lament pel car­rer i sense que ningú els demane expli­ca­ci­ons, ni els obli­gue a tor­nar els diners fur­tats, la sen­sació que açò no té remei es fa cada dia més evi­dent.

La pos­si­bi­li­tat que Europa “res­cate” l'Estat és també cada dia que passa més evi­dent. Natu­ral­ment, si arri­bem en aquest extrem, el par­tit Popu­lar haurà fra­cas­sat olímpi­ca­ment i s'hau­ran de con­vo­car noves elec­ci­ons, com passà a Por­tu­gal i a Grècia. Com jo sóc dels més con­vençuts que els popu­lars i els soci­a­lis­tes són pràcti­ca­ment la mateixa cosa, crec que els votants han de des­con­fiar d'aquest dos grans par­tits i començar a bus­car solu­ci­ons en altres i obli­gar així a que es facen pac­tes i més pac­tes, perquè les majo­ries abso­lu­tes sols por­ten al des­as­tre. Pre­ci­sa­ment jo pose com a exem­ple que Silla ha estat gover­nada, durant vuit anys, per una coa­lició de qua­tre par­tits, d'esquerra i de dreta (el qua­dri­par­tit) i que no s'han donat els espec­ta­cles de des­as­tre, de des­go­vern, i de sous mili­o­na­ris, que hem patit i patim, a mans de soci­a­lis­tes o de popu­lars.

De moment, ara el que toca es pagar. Un veí meu, molt de dre­tes, que ha cai­gut del cavall quan li ha arri­bat la noti­fi­cació del rebut de la con­tri­bució, em deia des­es­pe­rat i frus­trat, perquè s'havia cre­gut que Rajoy ens trau­ria del pou: - Açò no ho arre­gla ni Déu i és que els polítics són uns lla­dres. Tants, li he dit jo, que si vola­ren no veuríem el Sol.