Continua “l'impasse” i Silla descansa

Mal­grat el munt de pro­ble­mes que arros­se­guem, Silla con­ti­nua fent vacan­ces i, com qui diu, no hi ha ni una ànima pel car­rer: qua­tre gats, jo entre ells. Així que hem de con­fiar que tot­hom torne de Cullera, o d'on siga que haja fugit. Que es rei­ni­cie el curs perquè els xiquets i xique­tes i la joven­tut tor­nen a escola. Que reòbri­guen la major part de les fàbri­ques i nego­cis (ara veu­rem les que hau­ran tan­cat). Que tot­hom torne a la feina o a cer­car-ne. Però, sobre tot, que els polítics es posen de valent a pre­pa­rar els pres­su­pos­tos.

La pri­mera pre­gunta muni­ci­pal que cal fer-se és com va l'assumpte de l'apro­vació de Madrid al pla pre­sen­tat per l'ajun­ta­ment, després del fracàs ini­cial. Si el govern del PP ens ajuda o no, a surar dalt l'aigua, o si ens deixa ofe­gar sense remissió. Aquest hau­ria estat un bon tema per al gabi­net de premsa muni­ci­pal, que con­ti­nua sense dir ni piu, encara que sí que fan foto­gra­fies a tota pas­ti­lla, sobre tot de l'alcalde. Cal recor­dar que depe­nem del minis­tre Mon­toro, que ens té aga­fats pels collons, ja m'ente­neu, i com aquest minis­tre, de som­riure sinis­tre, té tan mala llet, ves a saber com reac­ci­o­narà quan veja les fac­tu­res de fes­tes: hom­bre, no tie­nen dinero y hacen toros!

Con­ti­nu­ant amb la pau que viu el poble, fins i tot en el camp es nota poca acti­vi­tat. El mateix Este­llaor, que sem­pre ha anat tra­ient el lleu en estiu amb els pimen­tons, enguany s'ho ha pres amb més filo­so­fia, cosa que crec que està molt i jo sem­pre li ho he acon­se­llat. Pre­ci­sa­ment l'he vist, ahir mateix, en una de les meues cami­na­des terapèuti­ques de vora dues hores pel terme, i he apro­fi­tat l'ocasió per a dema­nar-li infor­mació: què saps del poble? Com va tot? Segons em diu, ell no té cap nove­tat, no sap res de res, cosa que sem­bla impos­si­ble, perquè nor­mal­ment ho sap tot o gai­rebé tot. Pepe el beni­par­re­llero em con­firma, a con­ti­nu­ació, que el camp està a zero, que no hi ha res a fer. El pano­rama és, doncs, trist i lamen­ta­ble.

Però, com veig que hi ha molta dacsa plan­tada pre­gunte si hi ha alguna sub­venció i, en efecte, aquest és el motiu pel qual se n'ha sem­brat tanta, perquè la dacsa i en gene­ral el pinso per als ani­mals, té mer­cat i ajuts ins­ti­tu­ci­o­nals. Altra cosa que em mera­ve­lla és veure com han pro­li­fe­rat les plan­ta­ci­ons de que­quis, subs­ti­tuint els taron­gers, que estan en crisi. Ara bé, em deixa pro­fun­da­ment pre­o­cu­pat veure la quan­ti­tat de camps aban­do­nats, perquè els pro­pi­e­ta­ris han mort i la família no vol pre­o­cu­par-se'n, o perquè els pro­pi­e­ta­ris que són llau­ra­dors, han arri­bat en un punt que ja no poden tirar enda­vant, perquè res del que es fa al camp es val, o perquè ells ja han arri­bat a una edat defi­ni­tiva i aban­do­nen.

En altre sen­tit, el cas més cri­da­ner amb què m'he tro­bat és, en el motor del Mill, una de les ton­te­ries ima­gi­na­des per Bai­xauli, on s'han inver­tit diners total­ment per­duts. La ton­te­ria con­sistí a fer un xico­tet aigua­moll arti­fi­cial (junt a la mar­jal i a dos pas­sos de l'Albu­fera!) que ningú sap expli­car-se per a què ser­virà, ni, sobre­tot, si tindrà alguna pos­si­bi­li­tat de tirar enda­vant. Gorrís em diu que l'invent no fun­ci­o­narà, perquè en el moment que ell pose a rodar el motor suc­ci­o­narà l'aigua, ine­vi­ta­ble­ment, i el bas­sal es que­darà en sec, perquè el motor del Mill i en gene­ral els de la mar­jal no són per a apor­tar aigua, sinó per a treure-la i que ell ja ho va adver­tir i ningú li féu cas.

Per a com­pen­sar i com a cosa extra­or­dinària, simbòlica i espe­rançadora, també m'he tro­bat amb per­so­nes, molt majors, que no aban­do­nen, i això és molt emo­tiu. Encara més, vull asse­nya­lar la presència, aixada en mà i bir­bant, de la intrèpida Anna Per­pinyà, que vol recu­pe­rar l'acti­vi­tat agrària d'un camp que tre­ba­llava el seu pare. No sols hi tre­ba­lla ella, plena d'ànims, sinó que fa tre­ba­llar a sa mare i als ger­mans. Anna ha refle­xi­o­nat molt sobre el tema del camp i vol posar en marxa alguna ini­ci­a­tiva, perquè es recu­pere l'acti­vi­tat; però con­si­dera que, en pri­mer lloc, ha de donar ella l'exem­ple. Com estic pen­sant llo­gar un cam­pet i dedi­car-m'hi, ara que em jubile, em va molt bé fer el segui­ment de l'experiència d'Anna, que vull seguir de prop i ja con­taré.

Fora del camp, un altre per­so­natge que he tro­bat tre­ba­llant, gai­rebé sense des­cans, és Xavier Cunyat que ha estat lliu­rant-nos tex­tos, sobre tot filosòfics, molt interes­sants i altres sobre el tri­omf de les tècni­ques telein­formàtiques sobre la impressió en paper. En això no estem d'acord, perquè con­ti­nue pen­sant que els lli­bres en paper són el suport de la cul­tura.. Sobre els polítics, sé que ha estat al peu del canó el regi­dor Melero, pre­pa­rant el Congrés de Com­promís. També he vist que, lle­vat d'uns pocs dies, l'alcalde Serafí ha estat a la feina i, ja que hi ha plan­te­jada la guerra entre Rus i Cas­te­llano, supose que Pri­eto haurà estat molt ocu­pat, tre­ba­llant a favor de l'alcalde de Xàtiva i en el seu equip. En qual­se­vol dels casos, la set­mana que ve tot­hom haurà de donar la cara.

Final­ment vull dedi­car un emo­ci­o­nat record al jove Car­les Giner i Oller, mort tràgica­ment als 23 anys. Com es tracta d'una família que estime moltíssim, vull posar de mani­fest el meu dolor, però també tes­ti­mo­niar pel de tantíssima gent que assistírem al seu soter­rar. Els comen­ta­ris, i els sen­ti­ments, eren unànims: s'havia mort un excel·lent jove, en la flor de la vida, i ningú tinguérem ni tenim parau­les per a entren­dre-ho. La vida és injusta! Des d'ací vull reno­var el meu con­dol als pares, Jose i Salomé, i a la ger­mana Laia. Sit tibi terra levis, Car­les; que la terra et siga lleu­gera.