L'home que sempre hi era

Obries una porta i allà hi havia en Jordi Comas. Som­ri­ent, edu­cat, afa­ble, rela­ci­ons públi­ques, amic dels seus amics, pre­o­cu­pat per tot i per tot­hom i sem­pre empre­sari lli­gat a Platja d'Aro i a la Costa Brava. Un char­mant, en defi­ni­tiva.

Nas­cut a Juià i criat a Flaçà, va estu­diar bat­xi­lle­rat i peri­tatge mer­can­til a Girona i després va tras­lla­dar-se a Madrid, on es va espe­ci­a­lit­zar en cuina i admi­nis­tració d'hotels per gra­duar-se a l'Escola Supe­rior d'Hos­ta­le­ria. L'excel·lència pro­fes­si­o­nal va ser sem­pre una de les seves obses­si­ons i per això va ser un dels mem­bres de la pri­mera pro­moció d'empre­sa­ri­als que es van titu­lar a Girona. Però aquest afany per apren­dre i ser­vir millor el cli­ent, el va por­tar a par­lar diver­sos idi­o­mes i el va dur també a la recerca de l'excel·lència, no només en l'entorn de la gent que tre­ba­llava per a ell sinó per tot el sec­tor turístic. Empre­ne­dor fins al moll de l'os, de ben jove es va con­ver­tir en empre­sari del sec­tor de la res­tau­ració i l'hote­le­ria obrint l'històric res­tau­rant Aradi, punta de llança dels seus nego­cis i que fa poc va rei­nau­gu­rar en un espai nou a pocs metres de l'històric local que va obrir por­tes el 1963. Després van arri­bar el res­tau­rant La Riera, els hotels Aro­mar i Costa Brava, amb el seu res­tau­rant Can Poldo, a Platja d'Aro, i el S'Agaró Hotel. I molts altres nego­cis en què va tenir par­ti­ci­pació o va aju­dar empre­ne­dors que ho neces­si­ta­ven.

Però ell era un home de món i neces­si­tava alguna cosa més que la tasca empre­sa­rial que va con­fiar a la seva dona, Carme Hos­pi­tal, una figura sem­pre lli­gada al des­a­pa­re­gut empre­sari. Per això, dar­rere mil i una ini­ci­a­ti­ves, hi tro­ba­ves la seva presència i la seva empremta. A l'Ajun­ta­ment de Cas­tell-Platja d'Aro, on va entrar el 1970, va tre­ba­llar-hi fins al 1979, quan van arri­bar les pri­mers elec­ci­ons muni­ci­pals. Això no vol dir que s'allunyés de la política. Home de concòrdia i con­sens, i pre­o­cu­pat pel país, sem­pre va estar al cantó dels diver­sos ajun­ta­ments, el va seduir el cen­trisme d'Adolfo Suárez i ara mili­tava a CDC. I tenia amics a dreta i esquerra.

Va ser regi­dor perquè pen­sava en el poble, en la Costa Brava i en la seva poten­ci­ació. Els més vells recor­da­ran El amor se cita en Playa de Aro, una de les pri­me­res grans pro­mo­ci­ons des­ti­na­des al turisme inter­na­ci­o­nal, que ell va con­tri­buir a impul­sar. No va ser aliè a cap de les que hi ha hagut al llarg dels anys al seu poble. De fet, ell mateix va ser pro­ta­go­nista d'alguna història turística. Un peri­o­dista del Frank­fur­ter All­ge­meine Zei­tung, ins­tal·lat a finals dels anys sei­xanta a La Gavina de s'Agaró per par­lar de la Costa Brava i bus­cant el tipisme que no li donava el luxós ambi­ent de l'hotel del senyor Ensesa, va tro­bar en l'Aradi i en Jordi Comas el mate­rial neces­sari per fer conèixer mit­jançant el prin­ci­pal diari ale­many la Costa Brava com a destí turístic. L'èxit va ser espec­ta­cu­lar i bona part de la culpa de l'arri­bada d'ale­manys a la Costa Brava cal bus­car-la en aquell repor­tatge acon­se­guit a par­tir d'una pae­lla.

Però no n'hi havia prou, i tot el que es feia per poten­ciar el turisme tenia en Jordi Comas al davant o al dar­rere. No és cap casu­a­li­tat que fos soci fun­da­dor, acci­o­nista i con­se­ller del Patro­nat de Turisme Costa Brava Girona des del 1976. O que for orga­nit­za­dor del Sola­rium Costa Brava, a l'Hotel Aro­mar, on, pre­cur­sor de les Tri­bu­nes d'avui en dia, va por­tar pri­me­res figu­res de l'eco­no­mia i la política. I per això era vice­pre­si­dent de la Unió d'Empre­sa­ris d'Hos­ta­le­ria i Turisme Costa Brava Cen­tre, de la Fede­ració d'Hos­ta­le­ria de les Comar­ques de Girona, vice­pre­si­dent de la Cam­bra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols i mem­bre del Con­sell Supe­rior de Turisme de les Cam­bres de Cata­lu­nya. Sem­pre vin­cu­lat a la patro­nal giro­nina, el 2009 va arri­bar a la pre­sidència, fet que el va con­ver­tir en vice­pre­si­dent de Foment del Tre­ball i mem­bre de la junta direc­tiva de la CEOE, tasca a la qual es va enco­ma­nar amb l'espe­rit de sem­pre.

Jordi Comas també va ser pre­si­dent de l'Skäl Girona i, com a tal, va arri­bar a la vice­pre­sidència mun­dial de l'Skäl, una orga­nit­zació de diri­gents del turisme que pro­mou l'amis­tat i el turisme a escala glo­bal. També va ser pre­si­dent del Rotary Costa Brava, una orga­nit­zació mun­dial de volun­ta­ris que fan ser­veis huma­ni­ta­ris i pro­mo­uen el desen­vo­lu­pa­ment del Ter­cer Món.

Afi­ci­o­nat al ciclisme, va por­tar la Volta Ciclista Cata­lu­nya a Platja d'Aro i va ser soci fun­da­dor i pre­si­dent del Club Ciclista Platja d'Aro ara fa 25 anys. Era acci­o­nista del CF Girona i no es per­dia cap dels seus par­tits. Dis­sabte li dedi­ca­ran un minut de silenci.

En els mit­jans de comu­ni­cació va ser coo­pe­ra­ti­vista de Punt Diari i mem­bre del seu con­sell d'admi­nis­tració. De fet, mol­tes de les pri­me­res reu­ni­ons dels fun­da­dors es van fer al res­tau­rant Aradi. Abans havia col·labo­rat amb Presència i ara mateix era acci­o­nista d'Her­mes Comu­ni­ca­ci­ons. També ho va ser, de fun­da­dor, de Ràdio Costa Brava i Ona Cata­lana.

El que dèiem, Jordi Comas era per­tot i per a tots feia feina. Fins ara, en què obri­rem una porta i només hi tro­ba­rem el seu record i l'empremta que ha dei­xat. Des­cansi en pau.