Les ‘mobile homes’ necessiten llicència urbanística, segons estableix el Suprem

El Tribunal Suprem ha establert la necessitat de tenir llicència urbanística per instal·lar les conegudes com a ‘mobile homes’, cases mòbils com les que hi ha en molts càmpings, en considerar que són assimilables a una casa prefabricada i no a un remolc, com és el cas de les autocaravanes. D’aquesta manera, es desestima el recurs interposat per un càmping de Tarragona contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que avalava que l’Ajuntament rebutgés la instal·lació d’aquest tipus de cases mòbils al càmping, al·legant que s’utilitzava sòl i que, per tant, calia una llicència prèvia que “procurés que l’activitat es desenvolupés sense causar molèsties o perjudicis al seu entorn”.

En la sentència, exposa que “la naturalesa de les denominades ‘mobile homes’ és assimilable a la de les cases prefabricades des de la perspectiva de l’exigència urbanística per ús de sòl”. Per al tribunal, seran les normes urbanístiques aplicades en cada cas les que legitimin la instal·lació d’aquests equipaments en un càmping, “sense que pugui quedar emparada aquesta instal·lació a la llicència d’activitat que s’hagi pogut obtenir prèviament”.

De la mateixa manera que exposava l’Ajuntament de Tarragona en el decret de l’11 de maig del 2018, el TS també considera que aquesta llicència urbanística “no té per funció fer el control urbanístic dels usos del sòl, sinó procurar que l’activitat es desenvolupi sense causar molèsties o perjudicis al seu entorn”.

Per al càmping, les ‘mobiles homes’ són equipaments semblants a un remolc i, per tant, s’ha de fer prevaldre la seva condició de vehicle per damunt de la d’habitatge, com és el cas de les autocaravanes. No obstant això, el tribunal considera que “malgrat que puntualment puguin utilitzar-se com un vehicle remolcable, han estat creades per proporcionar una casa a una persona, ja sigui de forma temporal o permanent”. Per tot, considera que les ’mobile homes’ s’assemblen més a una casa prefabricada i no a un remolc.

El TS també assenyala en la sentència que la voluntat explicitada de l’empresa era transformar el seu negoci de càmping en una instal·lació tipus “ressort”, dotant les parcel·les dels serveis d’aigua, electricitat i desguàs per col·locar-hi, ‘mobile homes’ i bungalous.