Urbanisme

Carme Trilla

Economista experta en polítiques d’habitatge i presidenta de l’O-HB i d’Habitat 3

“Els fons voltor són els que tenen els lloguers més baixos”

“Quan algú diu que creix el nombre de grans tenidors, hauríem d’aplaudir. Cal fer lloguer en quantitats importants”

“S’hauria d’establir en aquest país un sistema d’ajudes públiques al cobrament del lloguer que doni garanties als propietaris”

Carme Tri­lla, pre­si­denta de l’Obser­va­tori Metro­po­lità de l’Habi­tatge de Bar­ce­lona i de la Fun­dació Hàbitat 3, fa anys que fa pro­pos­tes per millo­rar les polítiques d’accés a l’habi­tatge. No és opti­mista. Però té clar que cal bus­car meca­nis­mes, des del diàleg, per pro­moure pisos asse­qui­bles, tant de llo­guer com de com­pra. Això sí, donant garan­ties als pro­pi­e­ta­ris en lloc de cri­mi­na­lit­zar-los.

Fa molts anys que vostè plan­teja pro­pos­tes i cada cop el meló es fa més gran. Hi ha solució?
Jo soc una mica pes­si­mista, perquè hi ha una tensió con­ti­nu­ada entre un pro­ducte que es regeix pels cri­te­ris del mer­cat, bàsica­ment, i unes pos­si­bi­li­tats d’acce­dir a aquest bé que estan con­di­ci­o­na­des pels ingres­sos de les famílies. I aquesta tensió jo crec que la segui­rem tenint men­tre mani el mer­cat. Es posa sem­pre l’exem­ple de Viena, però Viena és una illa gai­rebé màgica on en un segle pràcti­ca­ment tot el que s’ha fet ha sigut públic o pro­te­git… A la resta del món el fet que l’habi­tatge sigui proveït per un mer­cat lliure crea ten­si­ons.
Aquí també es va fer molt habi­tatge de pro­tecció ofi­cial al segle XX. Però es va dei­xar per­dre...
Això és greu. És el que jo he anat estu­di­ant i expli­cant. Al segle XX sí que es va fer política d’habi­tatge perquè es van cons­truir a Espa­nya prop de 7 mili­ons de llars de pro­tecció ofi­cial, que sobre un parc de 19 mili­ons que hi ha ara seria pràcti­ca­ment un 40%... Seria un dels parcs més impor­tants d’Europa. Però en rea­li­tat, de públics, se’n van fer pocs. Eren habi­tat­ges pro­te­gits però pri­vats, que hau­rien d’haver estat pro­te­gits per sem­pre més, però no es va fer. No es va pen­sar que algun dia aquest parc faria falta. Ara en que­den uns pocs, però és un parc pro­te­git que ja s’acaba. A Cata­lu­nya la Gene­ra­li­tat va acor­dar el 2004 que tot el que es faci pro­te­git, també pri­vat, ho serà per sem­pre. Això és sagrat al País Basc, però mol­tes comu­ni­tats autònomes encara fan pisos pro­te­gits amb un horitzó de deu anys o quinze anys, com si no hagues­sin après la lliçó.
Hi ha qui diu que el límit del llo­guer només enca­reix el preu i fa que molta gent tre­gui els pisos del mer­cat. Vostè què n’opina?
Hi ha com a mínim dues mane­res de veure-ho. N’hi ha una de molt alar­mista, que és la que con­si­dera que si els preus del llo­guer es con­tro­len el que passa és que la gent ja no té interès a posar habi­tat­ges per llo­gar i es perd l’oferta. Això és cert, perquè tenim l’experiència del segle XX, quan vam tenir con­trol de llo­guers tot el segle, perquè el fran­quisme va impul­sar un sis­tema exces­si­va­ment pro­tec­ci­o­nista amb els inqui­lins. Els llo­guers eren bai­xos i només es podien apu­jar quan ho deter­mi­nava l’admi­nis­tració. I els pro­pi­e­ta­ris van anar venent el parc i es va per­dre un volum impor­tant d’habi­tat­ges de llo­guer. Però aquesta regu­lació d’ara no té res a veure amb la del fran­quisme. Ara estem par­lant d’una cosa de tres anys, s’ha de fer en una zona tensa, i es plan­teja en un moment en què els llo­guers són altíssims. Hi ha un risc, és cert, però de moment el que veiem és que molta gent fa con­trac­tes de tem­po­rada. Això sí que ha estat un error, s’ha de regu­lar i que no hi hagi cap fuita. Sé que hi ha admi­nis­tra­dors de fin­ques als quals el con­trol dels llo­guers no els pre­o­cupa perquè saben que els preus estan en uns nivells molt més alts del que es podria pre­veure i per tres anys una mica qui­ets no passa res… Però hi ha una lec­tura més a la dreta que fa d’això un drama històric…
És lícit defen­sar la pro­pi­e­tat pri­vada dels fons vol­tor?
Aquí estem pagant jus­tos per peca­dors. Els fons són uns senyors que no en tenen ni idea, ja que no és la seva pro­fessió, i que es por­ten fatal i, si convé des­no­nar, des­no­nen. Però aquests senyors, contrària­ment al que es pensa, pre­ci­sa­ment són els que tenen els llo­guers més bai­xos. S’ha gene­rat un estat d’opinió, sobre­tot a causa dels des­no­na­ments, que s’ha estès a tot el parc. I s’ha gene­ra­lit­zat... Si aquests senyors ho fan fatal, tot­hom ho fa fatal… I en aquest sen­tit, les lleis que s’han apro­vat gene­ra­lit­zen. I, per no gene­ra­lit­zar tant, es van inven­tar un con­cepte per mi ter­ri­ble que és el con­cepte de “grans i petits teni­dors”, que no ser­veix per a res. És una cosa tan absurda que par­teix de la idea errònia que els grans teni­dors són el pit­jor que hi ha a la huma­ni­tat. I es bar­reja tot: el senyor que té deu pisos amb el fons vol­tor… S’ha creat un meló que no hau­ria d’exis­tir, amb motes dis­fun­ci­ons per fer pro­jec­ci­ons de futur. I jo el que penso és que cada vegada que algú diu que creix el nom­bre de grans teni­dors hauríem d’aplau­dir, perquè si volem pro­moure el llo­guer, el que es neces­sita és gent que faci llo­guer en quan­ti­tats impor­tants.
Vostè ha dit que una de les pro­blemàtiques per fer llo­guer social és el finançament per la inse­gu­re­tat jurídica i per falta de garan­ties en cas d’insolvència. Com ho reso­lem, això?
Els fons vol­tor s’ani­ran extin­gint, perquè el que estan inten­tant és ven­dre’s els habi­tat­ges. Tant de bo s’arribés a un acord amb les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques. Ja no dema­nem ara que pas­sin direc­ta­ment a l’admi­nis­tració, que és el que s’hau­ria d’haver dema­nat l’any 2011, quan es va fer el res­cat ban­cari. Amb això ja no podem bata­llar més. Però sí que se’ls quedi a un preu baix i que faci un parc públic. I cal dir que no totes les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques estan dis­po­sa­des a com­prar pisos ocu­pats, amb poc man­te­ni­ment, amb inqui­lins que no paguen... Aquí a Cata­lu­nya sí que se n’han com­prat. Un cop els fons vol­tor vagin des­a­pa­rei­xent perquè no són els ope­ra­dors lògics del llo­guer, el que jo plan­tejo per a la resta és abor­dar el prin­ci­pal pro­blema, que és la inse­gu­re­tat en el cobra­ment. I el que pro­poso no té res a veure amb la idea d’ofe­rir un llo­guer social, que ho con­si­dero una aber­ració i final­ment ho ha tom­bat el Cons­ti­tu­ci­o­nal.
Està en con­tra del llo­guer social?
Abso­lu­ta­ment. Si la pro­posta davant un impa­ga­ment és el llo­guer social, tot es des­munta, fins al punt que afecta el finançament. Aquest país hau­ria de tenir un sis­tema d’aju­des públi­ques al cobra­ment del llo­guer. A tot el llo­guer, no; si és de 1.800 euros, no cal, però sí en cas de ser un llo­guer pro­te­git i un llo­guer que esti­gui a un 15% o un 20% de l’índex de referència. Un pro­pi­e­tari esta­ria d’acord a abai­xar el preu si té una garan­tia de cobra­ment. És com­par­tir el risc entre el sec­tor públic i el pri­vat i ser­vi­ria per fomen­tar el llo­guer i, alhora, abai­xar els preus del mer­cat. Aquest és el diàleg que s’hau­ria d’esta­blir.
En la vaga del 23-N, el Sin­di­cat de Llo­ga­te­res va plan­te­jar una vaga de llo­guers… Aquest tipus d’ame­na­ces aju­den en aquest moment de veri­ta­ble coll d’ampo­lla?
En abso­lut. Jo la mani­fes­tació al car­rer l’entenc per­fec­ta­ment, perquè el car­rer està per mani­fes­tar-se… Però plan­te­jar una vaga, no. En pri­mer lloc, perquè no es pot fer… Durant quant temps estaràs sense pagar? Perquè, tal com està la nor­ma­tiva actual, cor­res el risc de ser des­no­nat si no pagues el llo­guer. No, jo crec que el que cal fer és seure en una taula i arri­bar a acords. Però, des d’aquest movi­ment més radi­cal, qual­se­vol línia que accepti algun tipus d’avan­tatge per al pro­pi­e­tari no s’admet.
Què opina de la pro­posta de Sal­va­dor Illa de fer 50.000 habi­tat­ges soci­als d’aquí al 2030 quan el pla ter­ri­to­rial sec­to­rial diu que en neces­si­tem 353.000, i 176.000 dels quals, de llo­guer social?
El pla ter­ri­to­rial fa aquesta esti­mació d’aquí a quinze o vint anys… Tan des­pro­por­ci­o­nat no és. Ara, no tots els habi­tat­ges han de ser de nova cons­trucció… Cal com­prar habi­tatge, cal reha­bi­li­tar habi­tatge…
És més par­tidària de fer habi­tatge social de llo­guer o també de com­pra?
Per mi, ha de ser bar­re­jat com­ple­ta­ment. Ara només par­lem de llo­guer, també perquè la pro­pi­e­tat s’ha demo­nit­zat. Però no podem igno­rar que hi ha gent que opta pel llo­guer perquè vol­dria com­prar però no pot.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia