Gairebé un de cada tres habitatges de Barcelona és especulatiu, segons la Favb
Les associacions veïnals reclamen repensar el model de ciutat
La Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (Favb) denuncia que la ciutat té un 31% d’habitatges “especulatius” que contribueixen de forma evident a augmentar els preus de venda de tot el mercat. Aquesta és una de les principals conclusions que es deriven dels primers resultats de l’informe SOS habitatge: anàlisi de la situació a l’habitatge a Barcelona des del moviment veïnal, que l’entitat està enllestint i preveu presentar de forma completa al gener.
En concret, l’estudi ha localitzat 8.716 habitatges que “es promocionen com a luxe” i que contribueixen de forma directa a “l’expulsió de veïns”. Que l’especulació es dispara” al centre de la ciutat és una evidència, però ara també alerten que s’està començant a desplaçar a zones més perifèriques, on també es concentra la construcció de nous habitatges de protecció oficial.
Malgrat xifrar en 8.716 els habitatges que consideren “especulatius”, la Favb alerta que poden haver-hi promocions que encara no estan identificades. L’entitat considera “operacions especulatives” grans rehabilitacions de blocs sencers, finques senceres que s’han enderrocat per fer obra nova i operacions en edificis amb un vincle patrimonial per saltar-se la reserva del 30% a habitatge protegit.
Segons les associacions de veïns, aquest tipus d’operacions s’havien fet principalment al centre, però ja s’ha observat que a zones més perifèriques de la capital s’està seguint el mateix patró. Des de la comissió d’Habitatge de la Favb, Jaume Artigues explica que aquest és un “esquema clàssic” d’especulació a les grans ciutats que funciona com a “mètode de desnonaments invisibles” i que s’acaba estenent “com una taca d’oli” a tots els barris.
Pressió sobre l’habitatge protegit
Lisa Marrani, integrant de la comissió d’Urbanisme de la Favb, alerta que en els pròxims tretze anys la ciutat pot perdre el 35% dels habitatges de protecció oficial perquè n’està prevista la seva desqualificació com a tal. Això implica uns 5.600 habitatges i que en un futur pròxim la ciutat pugui arribar a perdre la meitat dels habitatges de protecció oficial, ja que només el 51,9% té atribuïda aquesta condició de forma permanent.
A més, Marrani apunta que, com que la majoria de les noves construccions de protecció oficial s’estan fent a barris perifèrics, s’està consolidant de forma sistèmica la segregació històrica entre la perifèria i el centre.
La Favb denuncia un “fenomen pervers” pel qual l’habitatge protegit acaba al mercat especulatiu un cop es desqualifica i alerta que, tot i que a la perifèria hi ha menys habitatges “especulatius”, quan se’n creen es fa en operacions “més impactants” perquè sovint són blocs amb molts habitatges.
“Necessitem que la ciutat de Barcelona es repensi en un sentit molt diferent a com s’ha estat fent fins ara. Barcelona és molt més que una economia. Hi ha molta gent que hi viu i que té una idea clara del que vol per als seus veïns”, reflexiona el president de la Favb, Camilo Ramos.