Adeu al darrer golf públic

Hi ha debats que fan poble i al municipi vallesà de Matadepera els darrers mesos n’han tingut un parell que sempre han estat associats a la Mola, el destacat cim del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, situat a menys de 10 quilòmetres del consistori. Primer, pel tancament del restaurant al capdamunt de la muntanya el gener del 2024 i la decisió de no reobrir-ne cap per part de la Diputació de Barcelona, i el segon, que cueja encara i ho continuarà fent els propers mesos, per la decisió de tancar el darrer camp públic de golf de Catalunya, que va néixer entre el 1994 i el 1995, inicialment en mans privades en règim de concessió per un període de 49 anys amb el nom de Club de Golf la Mola i que va acabar gestionant directament el consistori el 2011. El projecte va tenir oposició veïnal i l’empresa va fer fallida, acumulant dèficits i sense pagar els tributs pertinents, fins que es va acabar revertint la concessió, previ pagament d’una indemnització de 250.000 euros per compensar les inversions fetes en l’equipament. Tant l’obertura del camp com la reversió municipal es va fer amb alcaldes de CiU: Estanislau Simon el 1994 i Mireia Solsona el 2011.

El darrer ple extraordinari d’urgència del 25 de maig passat, amb set vots a favor de l’equip de govern –els independents de Som-hi i ERC– i d’una regidora no adscrita (Dolors Martí), cinc en contra –Suma’t Matadepera i Junts– i l’abstenció de l’altra regidora no adscrita (Núria Garcia), va significar el pas definitiu per al tancament de l’equipament. Es va desestimar un recurs de reposició i les mesures cautelars perquè no entrés en vigor la decisió presa en el ple del gener passat de suprimir el servei de golf i del canvi d’activitat esportiva als terrenys que ocupava de la zona Can Vinyers. Abans i en un altre ple del 31 de març, en aquest cas ordinari i amb una votació més ajustada, de set vots a favor i sis en contra, es van desestimar cinc al·legacions –una de Junts, una de Suma’t, del Club de Golf Matadepera, de la Mercantil d’Inversions Baldó i Corominas i d’un particular, a les quals es van adherir 54 persones– contra la decisió del ple de gener de tancar el camp de golf.

El debat polític en les sessions és un clar reflex de la divisió existent al municipi. L’executiu no va acceptar cap al·legació emparant-se en els arguments dels serveis jurídics, que no van considerar que hi hagués una insuficiència de l’acreditació que l’acord responia a l’interès públic, ni que s’hagués de tramitar una modificació del planejament urbanístic perquè es mantenien els terrenys per a activitats esportives com running, bicicleta, ioga, pilates i anàlogues. Tampoc es va acceptar el recurs de reposició ni la mesura cautelar en considerar que no s’argumentava quin era el dret o l’interès legítim de la persona a oposar-s’hi, per haver presentat part de la documentació fora de termini, ni es provava el dany que podia provocar la suspensió del golf.

Durant aquest mandat el golf ha tornat a ser tema recurrent. L’agrupació d’electors Som-hi Matadepera va obtenir l’alcaldia a mans de Guillem Montagut després de quatre mandats amb governs de CiU i Junts, i va pactar inicialment amb Junts i ERC, però els juntaires van decidir deixar el govern argumentant “múltiples divergències polítiques” i el “menyspreu” de l’alcalde. La decisió va comportar que dues regidores deixessin Junts, però es quedessin al govern com a no adscrites. Una de les divergències ha sigut el golf, i des de Junts, però també Suma’t –encapçalada per l’antic alcalde Nil López, aleshores a Junts–, han censurat el canvi de rumb de Montagut amb el golf i que en el programa electoral hi portessin que en posarien a licitació la gestió. Consideren que es tracta d’una decisió ideològica, perquè totes les instal·lacions esportives al municipi són deficitàries i la despesa més gran al camp és de personal que hauran de recol·locar. L’alcalde assegura que el “camp ha suposat despeses per a les arques municipals que poden arribar als 350.000 euros anuals per a només 55 socis” i que ha escoltat tothom per veure si era possible reflotar el camp, fins i tot fent prospeccions amb cinc possibles gestors que no ho veien viable. Als partits que s’oposen al tancament els recorda que en l’anterior mandat ells mateixos advertien que tenien un problema i que la “seva gran gestió va ser no fer res”, mentre que la gran onada de socis anunciada entre el 2011 i el 2023 no es va produir. Amb aquest panorama, segons Montagut, la inversió que s’havia de fer per posar al dia l’equipament era de 800.000 euros, que no es podien assumir.