Infraestructures

Estrena exprés

S'inaugura la línia entre Barcelona, Girona i Figueres, l'últim tram de la xarxa d'alta velocitat ferroviària a Catalunya

Contrast entre les reclamacions de Mas i Puigdemont i l'autocomplaença de Rajoy, Pastor i el príncep Felip

Amb pun­tu­a­li­tat, ahir a les onze del matí va arren­car el pri­mer com­boi del tren d'alta velo­ci­tat (TAV) entre Bar­ce­lona, Girona i Figue­res, que avui s'obrirà al públic en gene­ral. Es va estre­nar així l'últim tram de la línia del TAV a Cata­lu­nya, amb un retard de dotze anys i amb mol­tes obres pen­dents i a mig fer, com per exem­ple l'estació de la Sagrera i la de Girona. Cin­quanta minuts després, el tren va arri­bar a l'estació de Figue­res-Vila­fant, on les auto­ri­tats van des­co­brir una placa com­me­mo­ra­tiva. Sense temps per per­dre, a les dotze i cinc minuts es va ini­ciar el tra­jecte cap a Girona, on es va arri­bar dotze minuts més tard. Al vestíbul de la nova estació, s'hi va cele­brar l'acte ofi­cial amb els par­la­ments de les auto­ri­tats. Un cop aca­bat, retorn cap a Bar­ce­lona amb el mateix tren sense ni pujar a la superfície de l'estació.

Els par­la­ments van ser rei­vin­di­ca­tius i amb visió euro­pea per part de la repre­sen­tació cata­lana, amb el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Artur Mas, i l'alcalde de Girona, Car­les Puig­de­mont. I uns dis­cur­sos auto­com­pla­ents i amb visió interna per part de l'Estat, amb el príncep d'Astúries i de Girona, Felip de Borbó; el pre­si­dent del govern espa­nyol, Mari­ano Rajoy, i la minis­tra de Foment, Ana Pas­tor. Més enllà de cons­ta­tar que la inau­gu­ració és un pas impor­tant i que enceta les con­ne­xi­ons inter­na­ci­o­nals en ample euro­peu, hi va haver poques coin­cidències. El con­trast entre els dis­cur­sos de les dues parts es va fer evi­dent, pre­ci­sa­ment el dia en què bona part de l'atenció mediàtica es foca­lit­zava en la pri­mera tro­bada entre Mas i Rajoy després de les elec­ci­ons cata­la­nes.

Rajoy va par­lar de la xarxa de l'alta velo­ci­tat com si fos­sin “cos­tu­res per apro­par ter­ri­to­ris” i va pro­cla­mar que és “una obra a l'altura del pro­jecte com­par­tit d'Espa­nya, un exem­ple del que es diu fer país, i cap crisi ens sepa­rarà d'això”. En canvi, Mas recor­dava els pro­jec­tes cata­lans des del segle XIX per arri­bar amb tren fins a la fron­tera fran­cesa i les recla­ma­ci­ons dels últims 25 anys: “Una aspi­ració que ve per la vocació euro­pea de Cata­lu­nya i de lide­ratge del sud d'Europa. Cal aquesta con­nec­ti­vi­tat perquè ara la uni­tat de mer­cat autèntica l'hem de bus­car a Europa.”

Cor­re­dor medi­ter­rani

Pre­ci­sa­ment, Mas va apro­fi­tar el dis­curs per rei­vin­di­car les obres pen­dents, sobre­tot el cor­re­dor medi­ter­rani, “un pro­jecte fona­men­tal per a l'expor­tació, perquè en l'època actual els recur­sos s'han de des­ti­nar allà on hi ha ren­di­ment.” Pre­ci­sa­ment, va lamen­tar que Cata­lu­nya “és qui més con­tri­bu­eix al PIB de l'Estat i qui té menys dotació d'infra­es­truc­tu­res públi­ques, que hem de com­pen­sar amb
el sec­tor pri­vat.”

En aquesta línia, Rajoy va dir que, tot i l'esce­nari pres­su­pos­tari, el govern esta­tal ha impul­sat el pro­jecte. I, para­fra­se­jant l'intel·lec­tual gironí Jaume Vicens Vives, va citar que “Cata­lu­nya ha de ser el pol i la pilas­tra d'Espa­nya, i mereix infra­es­truc­tu­res de pri­mer ordre per donar sor­tida a les seves capa­ci­tats”. En l'eix medi­ter­rani, es va com­pro­me­tre a man­te­nir les inver­si­ons i a aca­bar l'ample inter­na­ci­o­nal entre Bar­ce­lona i València el 2015.

Els dis­cur­sos de les auto­ri­tats esta­tals tam­poc van adme­tre cap matís d'autocrítica, mal­grat els retards i les obres pen­dents. En un par­la­ment espe­ci­al­ment rei­vin­di­ca­tiu, l'alcalde de Girona, Car­les Puig­de­mont, va afir­mar que “l'ale­gria no és com­pleta, perquè l'espera ha durat massa i el pro­jecte està a mig fer”, recla­mant cele­ri­tat per enlles­tir-lo. D'altra banda, el príncep Felip –que va alter­nar el català i el cas­tellà– va insis­tir en les pos­si­bi­li­tats que s'obren per a Girona, l'Alt Empordà i la Costa Brava. Va posar la línia com a exem­ple “d'inversió pro­duc­tiva per superar les desi­gual­tats ter­ri­to­ri­als i esti­mu­lar el crei­xe­ment econòmic”. Final­ment, la minis­tra de Foment, Ana Pas­tor, va recor­dar els bene­fi­cis que com­por­tarà la línia: “Ser­virà per gua­nyar com­pe­ti­ti­vi­tat i millo­rar les rela­ci­ons comer­ci­als.”

Les línies d'alta velocitat són unes vies de prosperitat però també d'enteniment
Mariano Rajoy
president del govern de l'estat espanyol
L'Alt Empordà ha sigut porta d'entrada i sortida de viatgers i turistes, posició que ara es reforça més
Felip de Borbó
príncep d'astúries i de girona
Aquesta és una de les obres més ambicioses del país, cridada a ser un eix de progrés per a Catalunya, Espanya i Europa
L'ample europeu i en alta velocitat és una aspiració catalana amb vocació de liderar el sud d'Europa
Artur Mas
president de la generalitat
La inauguració d'avui és un acte de justícia amb Catalunya, que és qui contribueix més al PIB de l'Estat i qui té menys dotació en infraestructures públiques
Posem als ciutadans una alternativa eficient, per viatjar més còmodament i amb menys temps
Ana Pastor
ministra de foment
290
quilòmetres per hora
va assolir ahir el TAV en el servei inaugural, entre Girona i Figueres.
El tren contribuirà a l'economia i a una nova cultura de relacions amb ciutats com Barcelona i l'eix fins a Montpeller
Les obres han tingut un impacte duríssim, i les ferides ara s'han de tancar
Carles Puigdemont
alcalde de girona
3.700
milions d'euros
ha costat fer la línia d'alta velocitat entre Barcelona i Figueres.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.