Societat

Muntanyes de sal

Els runams salins, l'excedent d'una indústria minera arrelada al Bages, causen un gran impacte ambiental

No cre­guin que totes les mun­ta­nyes i turons del Bages es van for­mar a l'eocè. Algu­nes, pela­des de vege­tació i visi­bles des d'uns quilòmetres lluny, van for­mar-se al segle XX i, el dia d'avui, n'hi ha que encara van gua­nyant alçada. Dels set runams de resi­dus salins (o escom­bre­res) del Bages, dos d'ells con­ti­nuen actius: el del Cogulló (Sallent) i el del Fus­te­ret (Súria). Són immen­sos pilots de sal (clo­rur sòdic), l'exce­dent d'una indústria minera interes­sada, bàsica­ment, en la potassa. Aquesta sal sobrera queda emma­gat­ze­mada a l'aire lliure, a mercè de la pluja i la humi­tat. Per tant, una part de la sal­morra lixi­vi­ada es fil­tra pel sòl fins que arriba als aqüífers. Una altra va a parar, a través de tor­rents i aflu­ents, al Car­de­ner i al Llo­bre­gat, avui en dia els dos rius més salats de Cata­lu­nya.

L'empresa pro­pietària dels dos runams actius és Iber­po­tash SA, que per­tany a la mul­ti­na­ci­o­nal isra­e­li­ana ICL. Segons fonts d'aquesta empresa, al runam del Cogulló (Sallent), que actu­al­ment té una superfície d'unes 50 hectàrees, s'hi estan abo­cant unes 5.000 tones diàries de sal. Gai­rebé no pot créixer més en alçada (la sal ja s'hi puja amb cin­tes trans­por­ta­do­res) i Iber­po­tash ha dema­nat permís a l'Ajun­ta­ment de Sallent per ampliar-lo de 7,6 hectàrees. Per a això l'empresa havia de redac­tar un Pla Espe­cial Urbanístic (PEU) la tra­mi­tació del qual, a hores d'ara i segons va acor­dar l'Ajun­ta­ment el 8 de gener pas­sat, es troba sus­pesa per man­can­ces en la docu­men­tació pre­sen­tada i incom­pli­ments en les con­di­ci­ons que esta­bleix el Pla Gene­ral d'Orde­nació Urbana (PGOU).

L'ampli­ació del runam del Cogulló és, segons Iber­po­tash, necessària per dues raons prin­ci­pals. Una, per poder con­ti­nuar abo­cant la sal de la mina de Sallent fins a finals del 2014, data que Iber­po­tash cal­cula que s'hi aca­barà l'extracció de la potassa. I dues, perquè espe­ren saber quina decisió pren l'Ajun­ta­ment de Sallent amb el runam de la Bot­josa, també pro­pi­e­tat d'Iber­po­tash i en el seu terme. Aban­do­nat des de fa anys i a tocar de les cases del barri que porta el mateix nom, no té cap pro­grama de res­tau­ració i con­ti­nua cau­sant pro­ble­mes de sali­ni­tat als pocs veïns (gent gran, sobre­tot) que no n'han mar­xat. Si l'Ajun­ta­ment bagenc final­ment deci­deix que el runam de la Bot­josa s'ha de bui­dar, la sal –diu Iber­po­tash– s'haurà de dur al del Cogulló. Presència ha inten­tat, rei­te­ra­da­ment i sense èxit, posar-se en con­tacte amb la regi­dora de Medi Ambi­ent de Sallent.

Men­tres­tant, els danys que causa tanta sal expo­sada a l'aire lliure des de fa anys són denun­ci­ats per les dues pla­ta­for­mes que tre­ba­llen de forma més activa sobre el ter­reny: Prou Sal! i Mont­sa­lat. Amb alguns mem­bres de la pri­mera, aquest mitjà ha vist in situ els efec­tes del runam del Cogulló. L'aigua que se n'escola, a tocar del tor­rent de Sol­de­vila, no es pot ni tas­tar de tan salada. «A Sallent abans agafàvem l'aigua de pous i aqüífers, ara és impos­si­ble. L'hem d'aga­far més amunt dels runams, a Bal­sa­reny», comenta Albert Junyent, de la pla­ta­forma Prou Sal! Més enllà, on hi ha una surgència, també veiem una àrea bos­cosa des­fo­res­tada. «On hi ha sal, veus els arbres total­ment morts; la sali­nit­zació ho mata tot», diuen.

Des de la pla­ta­forma Prou Sal! es quei­xen que les tones de sal de runams com el del Cogulló que­da­ran allà anys i panys. «Se'ns empor­ten un patri­moni del subsòl que és de tots, la potassa, i ens dei­xen la por­que­ria a la superfície. Com a mínim, que paguin una fiança com Déu mana per recu­pe­rar-ho, i no aquesta d'ara tan irrisòria!», comen­ten. La fiança actual pel runam del Cogulló és de 585.000 euros, quan­ti­tat que Iber­po­tash al·lega que era la que se'ls va fixar en el seu moment. Per a l'explo­tació i el runam de Súria, la fiança era de 5,2 mili­ons d'euros, xifra que en època del tri­par­tit va que­dar rebai­xada a 773.682 euros, segons Jordi Badia, de la pla­ta­forma Mont­sa­lat.

Pre­ci­sa­ment, el Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya (TSJC), el 4 de gener va eme­tre una sentència que obliga Iber­po­tash a pre­sen­tar, en un ter­mini de dos mesos, un nou pla de recu­pe­ració i a ampliar la fiança per a la seva planta de Sallent. Segons un tre­ball publi­cat l'agost de 2012 per l'Estudi Ramon Folch, en funció dels cos­tos reals de res­tau­ració dels dos runams i d'acord amb els cri­te­ris que esta­bleix la direc­tiva 2006/21/CE d'obli­gat com­pli­ment als països mem­bres, la fiança hau­ria de ser d'uns 100 mili­ons d'euros.

El runam del Cogulló dis­posa d'una rasa peri­me­tral que recull part de la sal­morra, no tota, però és, segons Iber­po­tash, el sis­tema més efi­ci­ent –tenint en compte la com­pac­tació que té la terra argi­losa– i el que es fa ser­vir als altres països. La imper­me­a­bi­lit­zació del fons del runam amb plàstics no és, diuen, ni via­ble ni efec­tiva. L'únic runam del Bages imper­me­a­bi­lit­zat i res­tau­rat és el de Vila­fruns (Bal­sa­reny). L'Agència Cata­lana de l'Aigua s'hi va gas­tar uns 9 mili­ons d'euros.

Solució: sal «vacuum»

La fi de l'extracció de potassa a la mina que Iber­po­tash té a Sallent, a finals del 2014, coin­ci­dirà amb la posada en marxa a Súria de la pri­mera planta de trac­ta­ment de sal vacuum d'aquesta empresa. Així doncs, d'aquí a dos anys, Iber­po­tash pre­veu que la quan­ti­tat de sal emma­gat­ze­mada al runam (o dipòsit, com pre­fe­rei­xen dir-ne ells) del Cogulló creixi molt menys i, fins i tot, comenci a dis­mi­nuir una mica. Aquesta pri­mera planta de sal vacuum, a la qual després en podrien suc­ceir més, es pre­senta com a la solució d'Iber­po­tash per eli­mi­nar els seus resi­dus salins. Amb tot, l'empresa admet que, igual que els runams s'han creat a base de molts anys, la seva des­a­pa­rició total en com­por­tarà tants o més, sobre­tot tenint en compte que a la mina de Súria li pre­ve­uen uns 30 o 40 anys més de vida.

El 16 de gener de 2012, doncs, el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Artur Mas, va posar la pri­mera pedra de la planta de trac­ta­ment de sal vacuum més avançada del món des del punt de vista tec­nològic. Aquesta ins­tal·lació, tal com explica Iber­po­tash, con­sis­tirà en una fàbrica de cris­tal·lit­zació de clo­rur sòdic mit­jançant com­pressió mecànica. Les pre­vi­si­ons par­len de pro­duir unes 800.000 tones de sal comuna d'una puresa extrema: del 99,97%.

La cons­trucció d'aquesta planta de sal vacuum forma part de la pri­mera fase, pres­su­pos­tada en 160 mili­ons d'euros, de l'ambiciós pro­jecte Pho­e­nix d'Iber­po­tash, l'objec­tiu prin­ci­pal del qual és, segons explica la mateixa empresa, «crear noves línies de negoci sobre les pri­me­res matèries que extreu Iber­po­tash SA, la sal i la potassa». Aquest pro­jecte defi­neix per al futur dues àrees de pro­ducció, una a Súria dedi­cada a la potassa i una altra a Callús, des­ti­nada a la sal. Iber­po­tash, que té un pla d'inver­si­ons per al 2011-2014 de 213 mili­ons, en aquest moment té 1.200 tre­ba­lla­dors. Bona part d'ells són de Súria, muni­cipi arre­lat a la mine­ria des que fa 100 anys s'hi va des­co­brir per pri­mer cop la potassa. «‘Llocs de tre­ball? Tots!', li diem a Iber­po­tash. Però feu les coses com les heu de fer! En un sec­tor com el de la mine­ria, que no es pot des­lo­ca­lit­zar, és absurd optar per polítiques per­mis­si­ves amb aques­tes empre­ses només per con­ser­var uns llocs de tre­ball», apun­ten des de la pla­ta­forma Prou Sal!

El nou pla d'expansió d'Iber­po­tash, el pro­jecte Pho­e­nix, es va començar a mate­ri­a­lit­zar l'octu­bre pas­sat amb la cons­trucció d'una rampa de 4,7 quilòmetres de llar­gada a la mina de Caba­nas­ses (Súria) que ha de per­me­tre arri­bar a doblar la pro­ducció de potassa. Les obres de la rampa es van atu­rar uns dies per pro­ble­mes de per­mi­sos, un entre­banc més per afe­gir als dife­rents fronts admi­nis­tra­tius i legals que té oberts Iber­po­tash i a les deman­des cre­ua­des amb Afa­sal, la patro­nal del sec­tor.

Situar-se al mapa

Iber­po­tash, cons­tituïda el 1998 i amb un volum d'expor­ta­ci­ons de potassa de més del 70%, actu­al­ment només ven una petita part de la seva sal a empre­ses com Erki­mia (grup Ercros), a Flix. Per tant, la planta de sal vacuum que posarà en marxa Iber­po­tash ha de per­me­tre donar sor­tida a mol­tes més tones d'aquest exce­dent, i con­ver­tir-se en la prin­ci­pal proveïdora de la indústria química del sud d'Europa. «El que volem és fer que la de Bar­ce­lona sigui la ter­cera seu en importància d'ICL, després de la d'Israel i de la dels EUA. Por­ta­rem una mul­ti­na­ci­o­nal a Bar­ce­lona», diuen fonts d'Iber­po­tash. Això, però, només serà pos­si­ble si les infra­es­truc­tu­res (Port de Bar­ce­lona i cor­re­dor del Medi­ter­rani) són les ade­qua­des i per­me­ten trans­por­tar efi­ci­ent­ment qua­tre mili­ons de tones anu­als de pro­ducte des de la Cata­lu­nya Cen­tral fins al sud d'Europa, on la Com­pag­nie des Salins du Midi et des Sali­nes de l'Est, a França, té una impor­tant quota de mer­cat.

Contenciosos pendents de resolució

Segons la plataforma Montsalat, des de 1997 hi ha obert un cas penal contra Iberpotash per presumpte delicte ecològic per la salinització causada pels seus runams del Bages. El 2003, el fiscal de Medi Ambient va sol·licitar una mesura cautelar d'aturar els abocaments de residus salins i el cas està pendent de judici. Durant aquest 2013, doncs, Montsalat espera que arribin al final el cas penal per delicte ambiental i els contenciosos contra l'autorització ambiental i contra el PGOU de Sallent.

Un cost que paguem entre tots

Algunes estimacions apunten que la dessalinització del Llobregat i del Cardener costen a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) uns 800.000 euros anuals, diners que acaben encarint el nostre rebut de l'aigua. Pel que fa a la construcció de l'Estació de Tractament d'Aigua Potable (ETAP) d'Abrera, que segons Montsalat i Prou Sal! està fent les funcions de dessaladora, va costar 73,5 milions d'euros (IVA exclòs). Mentrestant, el col·lector de salmorres del Bages espera que es restauri la seva canonada, després de tenir uns 400 vessaments des de 1998.

Què se'n pot fer del residu salí?

A diversos països d'Europa, on la salinització dels rius també està creixent, hi ha normatives mediambientals més estrictes amb els runams salins. O bé es restauren o bé es mira de conduir la sal sobrera cap al mar (amb tren o amb conductes de salmorres). Una altra opció és reintroduir el residu salí a l'interior de la mina amb una tècnica de farciment anomenada backfilling, que consisteix a barrejar la sal amb aigua saturada de sal i bombejar-la cap a dins. Un estudi de la UPC de Manresa, fet l'any 2007, calculava que el cost aproximat és de 10 euros per tona. Des d'Iberpotash diuen que aquest sistema avui en dia no es fa servir a cap mina de potassa, perquè l'interior de la mina ha de tenir prou pendent per treballar-hi amb seguretat, perquè la xafogor a dins seria insuportable i perquè les parets salines són molt inestables.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.