Societat

Estocada municipal

En plena crisi, els ajuntaments de l'entorn de Barcelona han de costejar ara expropiacions milionàries fruit de l'aprovació del PGM del 1976

L'Àrea Metropolitana habilita crèdits per 54 milions com a pedaç de contingència

Els ante­ce­dents que han por­tat molts ajun­ta­ments cata­lans a una situ­ació de col·lapse finan­cer ja és sabuda i deba­tuda. La paràlisi de l'acti­vi­tat econòmica i, molt sin­gu­lar­ment, l'ensor­ra­ment del sec­tor immo­bi­li­ari han pro­vo­cat una cai­guda dels ingres­sos que dibuixa una rea­li­tat quo­ti­di­ana molt incle­ment per al gran con­junt de les admi­nis­tra­ci­ons locals. Amb la tre­so­re­ria lànguida, les difi­cul­tats per cobrir la des­pesa ordinària ja són mani­fes­tes. Com diu la dita, però, també plou sobre mullat, i ara molts muni­ci­pis de l'Àrea Metro­po­li­tana de Bar­ce­lona es tro­ben que han d'afron­tar unes obli­ga­ci­ons one­ro­ses que cue­gen del període de la Tran­sició. Una altra cla­te­llada, l'enèsima, per a un món local que no gua­nya per a dis­gus­tos.

Els ante­ce­dents d'aquest capítol arren­quen amb l'apro­vació del pla gene­ral metro­po­lità (PGM) del 1976, el pla­ne­ja­ment marc que ha dic­tat els titu­lars de la política urbanística dels encon­torns de la capi­tal cata­lana, des d'ales­ho­res. En un dels apar­tats s'esta­blia que un con­junt de par­cel·les de diver­ses pobla­ci­ons de la pri­mera corona metro­po­li­tana havien de pas­sar a ser zones ver­des. Atesa la impos­si­bi­li­tat legal de poder-hi edi­fi­car, els pro­pi­e­ta­ris van ini­ciar un tortuós procés legal, sovint en bloc, per recla­mar-ne l'expro­pi­ació als ajun­ta­ments. Un litigi que ara ja arriba al tram final, amb sentències en bloc ja fer­mes que obli­guen els con­sis­to­ris a exer­cir aques­tes com­pres forçoses. Per reblar el clau, a més, les sumes totals són ele­va­des, ja que la taxació d'aquests ter­renys es va fer en plena època de la bom­bo­lla immo­biliària i, a més, el preu s'ha d'equi­pa­rar al dels habi­tat­ges de l'entorn.

Així, i només fins a final d'any, setze pobla­ci­ons metro­po­li­ta­nes han de cos­te­jar unes expro­pi­a­ci­ons que pugen a 36 mili­ons d'euros. Si allar­guem més el ter­mini i fem una pre­visió de tres o qua­tre anys, la suma ja s'eleva a 108 mili­ons d'euros, amb 23 ajun­ta­ments afec­tats. Tenint en compte que algu­nes sentències encara no estan resol­tes, tot i que no els falta gaire, la quan­ti­tat final podria vore­jar els 200 mili­ons, segons diver­ses fonts.

L'adqui­sició d'aques­tes par­cel·les tam­poc supo­sarà un gran salt patri­mo­nial per als ens locals, ja que, en un nom­bre sig­ni­fi­ca­tiu de casos, el poten­cial apro­fi­ta­ment urbanístic és mínim. Molts són bar­rancs o tor­ren­te­res. “Par­lem d'uns ter­renys que són una nafra i aca­ba­rem pagant a preu d'or”, explica Pere Casa­jo­ana, regi­dor d'Urba­nisme de Sant Cugat. Aquest és un dels muni­ci­pis que estan afec­tats per aquesta pro­blemàtica, amb solars emplaçats espe­ci­al­ment a les zones de Vall­do­reix i la Flo­resta. En el millor dels casos, en podran uti­lit­zar algun per fer peti­tes ope­ra­ci­ons de cirur­gia urbana. I poc més que això.

Veient l'atzu­cac que pro­vo­carà la situ­ació, i en qua­li­tat d'admi­nis­tració que hi va tenir una res­pon­sa­bi­li­tat deci­siva, l'Àrea Metro­po­li­tana de Bar­ce­lona (AMB) ha obert una línia de crèdit de 54 mili­ons perquè els con­sis­to­ris puguin assu­mir el paga­ment d'aques­tes expro­pi­a­ci­ons, i que cobri­ran el 50% de la quan­tia. Encara, però, que­den per polir qüesti­ons no menors sobre les con­di­ci­ons en què es dona­ran, com ara si com­pu­ta­ran com a deute.

LA XIFRA

108
milions d'euros
hauran de pagar 23 municipis metropolitans pròximament per aquest concepte.

Oxigen per a l'habitatge protegit

La minva de recursos és generalitzada en el món local. I, en vista d'això, la primera resposta acostuma a ser treure la tisora i començar a retallar despesa. Quina? Això ja va a gust –o necessitat– del govern municipal de torn. Una de les polítiques, però, que més s'estan ressentint de la crisi que assota els ajuntaments són les d'habitatge protegit. Una realitat que es tradueix en la paralització dràstica de les promocions de pisos socials, o bé en una acumulació incessant d'estocs als quals els ajuntaments no poden donar sortida. El mercat està parat. O, més ben dit, ensorrat. L'Àrea Metropolitana també ha ideat un altre programa de suport per intentar esquivar aquesta adversitat xifrat, en aquest cas, en 46 milions d'euros. Va adreçat a les empreses municipals d'habitatges de Sant Boi (Claus), Badalona (Engestur), Gavà (GTI), Cornellà (Procornellà), Sant Cugat (Promusa), Sant Just (Promunsa) i Viladecans (Vimed), a les quals es proposarà adquirir part dels actius immobiliaris per recomprar-los posteriorment, el 2016, quan la situació econòmica pugui ser més benigna. Així mateix, l'AMB invertirà 30 milions addicionals en un pla de subvencions per a la rehabilitació d'edificis que en tinguin necessitat, ja siguin estructurals o per corregir deficiències constructives.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.