Societat

10 de gener del 1939

Voluntaris contra el feixisme

Els grupsde Brigades Internacionals més nombrosos van ser els francesos, seguits dels italians i polonesos
La tardor del 1938,Barcelona va acomiadar els brigadistes amb una emotiva desfilada a l'avinguda Diagonal

Capítol 20


Van venir de fins a 50 països dife­rents a llui­tar con­tra l'embat del fei­xisme, que ja reme­nava la cua per dife­rents països d'Europa. Eren volun­ta­ris estran­gers que veien en la República una causa comuna. A través d'una cam­pa­nya de soli­da­ri­tat inter­na­ci­o­nal sense pre­ce­dents, van arri­bar a l'Estat espa­nyol entre 35.000 i 40.000 bri­ga­dis­tes inter­na­ci­o­nals, que es van inte­grar en diver­ses uni­tats mili­tars. Reclu­tats en els seus països, en gene­ral sota la ini­ci­a­tiva del par­tit comu­nista, els pri­mers grups van començar a arri­bar el 1936. Els més nom­bro­sos van ser els fran­ce­sos, seguits dels ita­li­ans i els polo­ne­sos, els nord-ame­ri­cans, els britànics, els balcànics, els cana­dencs i els lla­ti­no­a­me­ri­cans (sobre­tot cubans). Però n'hi havia de tot arreu (d'Algèria, Pales­tina, Pèrsia, l'Índia...). I van llui­tar en algu­nes de les prin­ci­pals bata­lles, com ara la defensa de Madrid, les bata­lles del Jarama, Belc­hite, Terol i l'Ebre.

El web de l'Asso­ci­a­tion des Amis des Com­bat­tants en Espagne Repu­bli­caine (Acer) recull la història de tres ger­mans dane­sos que van venir a llui­tar per la República. El web, d'on hem extret la imatge –de fons, l'hotel Colon fas­tu­o­sa­ment enga­la­nat com a seu del PSUC–, explica com el com­bat con­tra el fei­xisme va esde­ve­nir una causa inter­na­ci­o­nal, també pel con­text en què es tro­ba­ven molts d'aquests països.

Aage, Harald i Johnny Niel­sen eren mem­bres de les joven­tuts comu­nis­tes i ron­da­ven la vin­tena d'anys. Vivien en una Dina­marca amb molt d'atur, on s'havien produït “epi­so­dis de racisme”, ati­ats per con­ser­va­dors filo­fei­xis­tes. Les joven­tuts comu­nis­tes de Copen­ha­guen van fer una col·lecta per pagar el seu viatge a l'Estat, i els tres ger­mans van arri­bar a Bar­ce­lona un mes i mig després de l'inici de la guerra. Fet el con­tacte a l'hotel Colon, es van inte­grar en el batalló Thälmann, for­mat per ale­manys, austríacs i escan­di­naus.

“Els habi­tants de Bar­ce­lona van que­dar impres­si­o­nats en sen­tir la centúria Thälmann can­tar La inter­na­ci­o­nal en dife­rents llengües mar­xant per la Ram­bla en direcció al front”, deta­lla el web de l'Acer. Els tres ger­mans van sor­tir vius de la Guerra Civil i, un cop retor­nats al seu país, es van inte­grar en la lluita con­tra l'ocu­pació nazi. Això va pas­sar amb la majo­ria de bri­ga­dis­tes que, en cre­uar la fron­tera i poder tor­nar als països o que­dant-se a França, van llui­tar en la Segona Guerra Mun­dial. Per això, explica Andreu Mayayo en l'arti­cle El drama humà dels apàtri­des, els tancs que van alli­be­rar París “ana­ven plens de les prin­ci­pals bata­lles de la Guerra Civil Espa­nyola”.

Per què van venir els bri­ga­dis­tes? “Perquè penso que el fei­xisme està equi­vo­cat, [...] perquè faig una esmena a la neu­tra­li­tat dels Estats Units; [...] després de la guerra seré un efec­tiu més anti­fei­xista i no em puc per­me­tre pas­sar per alt aquesta era de guerra.” Ho escriu el nord-ame­ricà James Lard­ner, mem­bre de la bri­gada Abra­ham Lin­coln, el 3 de maig del 1938, en una carta a la mare. De fet, la par­ti­ci­pació de les Bri­ga­des a la guerra ha creat una àmplia bibli­o­gra­fia en els seus països d'ori­gen, cadas­cun amb les seves pecu­li­a­ri­tats: Irish Poli­tics and the Spa­nish Civil War explica la inter­venció del braç polític de l'IRA a la guerra; o Rene­ga­des. Cana­di­ans in the Spa­nish War relata com els bri­ga­dis­tes cana­dencs, en tor­nar al seu país, són uns “cri­mi­nals”.

La història ha reves­tit els bri­ga­dis­tes inter­na­ci­o­nals d'una aura mítica. Hi van con­tri­buir figu­res pre­sents a l'Estat espa­nyol, com ara Hemingway, Orwell, Mal­raux, Capa i Willy Brandt, que dècades després seria can­ce­ller ale­many. Però és cert que les Bri­ga­des van tenir un fort impacte popu­lar, com cons­ta­ten les imat­ges del seu comiat, pri­mer a l'Espluga de Fran­colí (el 25 d'octu­bre del 1938) i després a Bar­ce­lona (el 28 d'octu­bre del 1938). Quan la bata­lla de l'Ebre ja era decan­tada, la República va com­plir el dic­ta­men de les Naci­ons Uni­des perquè les for­ces estran­ge­res es reti­res­sin del con­flicte, cosa que no va fer l'exèrcit fran­quista.

A Bar­ce­lona, els bri­ga­dis­tes van pro­ta­go­nit­zar una emo­tiva des­fi­lada a la Dia­go­nal (lla­vors 14 d'abril), seguida per milers de per­so­nes, i amb la plana major del govern de la República i dels diri­gents del front popu­lar i de l'exèrcit popu­lar. És aquí on la líder comu­nista Dolo­res Ibárruri La Pasi­o­na­ria va pro­nun­ciar un abran­dat dis­curs: “Sou l'exem­ple heroic de la soli­da­ri­tat i la uni­ver­sa­li­tat de la democràcia.”

Els enre­gis­tra­ments ofi­ci­als par­len de 250.000 per­so­nes a la Dia­go­nal i ense­nyen bal­cons enga­la­nats amb ban­de­res repu­bli­ca­nes i cata­la­nes. En aquest comiat, els bri­ga­dis­tes van des­fi­lar per naci­o­na­li­tats, encapçalats pel comis­sari polític Luigi Gallo (Luigi Longo, futur secre­tari gene­ral del Par­tit Comu­nista italià) i els tinents coro­nels Hans Khale (ale­many) i Aldo Morandi (italià). Pre­ci­sa­ment Morandi recull en un die­tari la seva experiència de bri­ga­dista i com, pas­sat el comiat, al novem­bre, es va fer càrrec d'uns 600 ita­li­ans, que van ser ins­tal·lats a Torelló. Segons l'arti­cle de Mayayo, el 12 de gener del 1939 una comissió de la Soci­e­tat de Naci­ons havia cer­ti­fi­cat la sor­tida de l'Estat de 4.650 bri­ga­dis­tes, però encara en que­da­ven uns 8.000 més que, “davant la impos­si­bi­li­tat de tor­nar als seus països o bé ser aco­llits per d'altres, van roman­dre a Cata­lu­nya”. Fora­gi­tats pels seus països per l'ascens del fei­xisme, es van con­ver­tir en apàtri­des i, amb la resta d'exi­li­ats repu­bli­cans, van engrui­xir els camps de con­cen­tració fran­ce­sos. El grup d'ita­li­ans de Morandi que havia que­dat con­fi­nat a Torelló va espe­rar, en va, un com­boi que els portés a la fron­tera. Hi van arri­bar a peu, car­re­gats de penúries, i el 7 de febrer del 1939 van cre­uar la fron­tera. Per molts, la lluita con­tra el fei­xisme no havia aca­bat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia