Societat

Els republicans que no van poder fugir

Teresa Pàmies fixa una de les imat­ges més punyents de la fugida de Bar­ce­lona el 26 de gener del 1939: “Els ferits que sor­tien de l'hos­pi­tal de Vall­carca i, muti­lats, embe­nats, gai­rebé des­pu­llats, mal­grat el fred, bai­xa­ven a les car­re­te­res dema­nant a crits que no els deixéssim a mans dels ven­ce­dors.” Ella era una de les diri­gents de les Joven­tuts Soci­a­lis­tes Uni­fi­ca­des de Cata­lu­nya (JSUC) que va aguan­tar fins a dar­rera hora per inten­tar una resistència impos­si­ble a la plaça de la Bona­nova. En divi­sar els fran­quis­tes bai­xar del Tibi­dabo, van mar­xar com van poder, en un camió car­re­gat fins dalt, dei­xant enrere una mà de ferits. “No em fa ver­go­nya adme­tre avui que aquell dia vaig tenir por”, explica a Quan érem capi­tans, les seves memòries de la guerra i l'exili. “Allò que m'aver­go­nyeix més és pen­sar que vam aban­do­nar els ferits a les car­re­te­res, als llits dels hos­pi­tals.”

Si bé el gene­ral repu­blicà Tagüeña explica que va poder orga­nit­zar una “certa eva­cu­ació” dels ferits, el tes­ti­moni de Pàmies evi­den­cia que va ser insu­fi­ci­ent. Diu que en va veure uns cen­te­nars, “i ja eren massa”: “S'arros­se­ga­ven per terra els sense cama; alçaven l'únic puny els sense braç; plo­ra­ven de por els més joves, esde­ve­nien folls de ràbia els més vells.” La guerra va divi­dir la família de Pàmies. Ella, el pare i els ger­mans van mar­xar cap a l'exili. “La meva mare no va voler sor­tir. Ella no creia que, en entrar, els altres li fes­sin res, però sabia que jo rebria si em pes­ca­ven a Bar­ce­lona. «Tot pas­sarà –em va dir–. Tu vés-te'n i busca ton pare i el Josep. Jo us faria nosa.»” Després del 26 de gener del1939, no es van tor­nar a veure mai més. L'estiu del 1940 van tro­bar morta la mare de Pàmies al riu Segre, a Bala­guer.

El perfil Teresa Pàmies Autora de novel·la, narrativa, dietaris, articles i reportatges, Teresa Pàmies (Balaguer, 1919-Granada, 2012) va deixar una obra literària que dóna un testimoni viu i punyent de la guerra i l'exili. Activista política, el 1939 va marxar a l'exili i fins al 1971 va viure a l'Amèrica Llatina, a Txecoslovàquia i a França.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia