Societat

Els últims combatents catalans

Molló és l'últim poble català a caure en mans de les tro­pes revol­ta­des el 13 de febrer. 25.000 sol­dats repu­bli­cans s'han con­cen­trat en una bossa de resis­tents al nord de Cam­pro­don i llui­ta­ran en la mesura de les seves for­ces durant tres dies, del 10 al 13 de febrer. Han anat caient pel camí els últims pobles de mun­ta­nya: Pla­nes, Pla­no­les i viles pròximes a Tos­ses. Alguns his­to­ri­a­dors atri­bu­ei­xen part del mèrit d'aquesta dar­rera resistència a les habi­li­tats mili­tars del gene­ral Vicente Rojo Lluch, que orga­nitza la resistència a la línia del Ter i con­ver­teix el Ripollès en una de les dar­re­res peces a caure.

Els fran­quis­tes es mos­tren sor­pre­sos per la resistència que tro­ben en aquesta zona de neu i mun­ta­nya, tenint en compte que la resta de l'ocu­pació els ha estat força rodada des de la bata­lla de l'Ebre, per bé que el 9 de febrer han pogut evi­tar la vola­dura del pont de la població de Pont de Molins. No tin­dran la mateixa sort dos dies després, el dia 11 moren en una explosió tres sol­dats i un altre resulta ferit. També per­den dues mules i vuit més resul­ten feri­des. Mal­grat les bai­xes, comis­sen un gran tre­sor de joies i valors que tro­ben a les mines de talc a la Vajol.

La resistència repu­bli­cana és fruit de la volun­tat de les tro­pes fidels a la República de pro­te­gir la fugida dels civils i dels seus pro­pis com­panys. L'últim sol­dat repu­blicà creua la fron­tera el dia 13. Gira la vista enrere just a temps de veure com els fran­quis­tes cre­men la ban­dera repu­bli­cana per pen­jar la seva i posar punt i final a la con­questa de Cata­lu­nya.

Mal­grat que els sol­dats repu­bli­cans dei­xa­ran molt de mate­rial enrere durant la marxa, tam­poc inten­ten dei­xar les coses fàcils als ven­ce­dors. Els infor­mes mili­tars fran­quis­tes recu­llen el 13 de febrer que els repu­bli­cans van volar al poble de Llers, a l'Alt Empordà, tots els pol­vo­rins i dipòsits de muni­ci­ons. En rea­li­tat la vola­dura es va fer el 8 de febrer, i es van fer explo­tar fins a 200 tones de mate­rial explo­siu divers que van des­truir total­ment el poble. No és cert, però, que la vola­dura com va dir la pro­pa­ganda fran­quista es fes sense avi­sar la població i matant-ne una part; si bé és cert que un pro­blema amb els tem­po­rit­za­dors va matar qua­tre vila­tans.

A par­tir del 1939 i con­cen­trats en el cas de Cata­lu­nya a l'Alt Empordà apa­rei­xen grups de maquis de mun­ta­nya. En una pri­mera etapa es dedi­quen a pro­veir-se de que­viu­res i, poste­ri­or­ment, començaran a fus­ti­gar els fran­quis­tes. Aquests grups armats inten­si­fi­quen l'acció a Cata­lu­nya el 1944 quan els ali­ats alli­be­ren França.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia