Societat

Una mà on recolzar-se

L'Obra Social Santa Lluïsa de Marillac acompanya homes en situació d'exclusió social extrema, sense llar, amb drogodependències, excarcerats i malalts

Fa 35 anys les monges de la Companyia de les Filles de la Caritat van fundar la institució

La majoria de les persones que treballen a l'entitat ho fan voluntàriament

“Tenim molta gent queno és res per a ningú”, denuncia el director de l'entitat, Eduard Sala

Al número 33 del car­rer Sant Car­les, al cor de la Bar­ce­lo­neta, en un edi­fici de cinc plan­tes, hi ha l'Obra Social Santa Lluïsa de Mari­llac, que depèn de la Com­pa­nyia de les Filles de la Cari­tat de Sant Vicenç de Paül. S'hi atén homes en situ­ació d'exclusió social extrema, sense llar, amb dro­go­de­pendències, excar­ce­rats, malalts, que hi arri­ben deri­vats dels ser­veis soci­als. Tot i que és un cen­tre d'estada limi­tada, algu­nes per­so­nes s'hi estan set­ma­nes i fins i tot mesos. És el cas d'alguns malalts ter­mi­nals, que s'hi estan fins al dia de la seva mort.

Aquesta ins­ti­tució, que també fa acom­pa­nya­ment en cen­tres peni­ten­ci­a­ris, té a més un cen­tre de dia, on es fan pro­gra­mes de rein­serció, esmor­zars, dinars i sopars. “El nos­tre objec­tiu és acom­pa­nyar aques­tes per­so­nes; que s'aixe­quin, que volin, que puguin ser lliu­res i fer la seva vida com a per­so­nes de ple dret que són”, diu Edu­ard Sala, el direc­tor. Sala, que ha vist arri­bar al cen­tre gent de totes les pro­cedències soci­als i de totes les con­di­ci­ons, a qui al final els ha anat mala­ment la vida, dibuixa així la des­es­pe­ració dels qui han anat a parar en aquest lloc: “Aquí hi ha molta gent que no és res per a ningú, que està sola. Se sen­ten impo­tents, amb aque­lla sen­sació que no poden, que no podran tirar enda­vant..., i molts han per­dut el sen­tit vital. Són aque­lles per­so­nes que cre­uen que no tenen motiu ni per lle­var-se”, denun­cia. “Això són llo­ses massa pesants per a gent que se sent tren­cada i neda con­tra cor­rent –diu–; per això nosal­tres inten­tem aju­dar-los i que puguin repren­dre el camí.”

La història d'aquesta enti­tat està ínti­ma­ment lli­gada al barri de la Bar­ce­lo­neta. En aquest edi­fici hi havia hagut fins al 1970 l'Escola Nos­tra Senyora de Mont­ser­rat, ges­ti­o­nada per les Filles de la Cari­tat. S'hi ate­nien els nens del barri, del Somor­ros­tro, del Besòs, de Sant Roc i Can Tunis, els més pobres d'aquell moment i amb més immi­gració, als quals també se'ls ofe­ria ser­vei de men­ja­dor.

Comença als anys setanta

Explica Edu­ard Sala que tot es remunta a l'època –estem par­lant dels setanta– que les Filles de la Cari­tat ate­nien homes sense llar con­va­les­cents que mal­vi­vien en vagons a la via morta de l'estació del Nord. “Les mon­ges van posar lli­te­res din­tre dels vagons i després van habi­li­tar unes dependències al car­rer Welling­ton. L'any 1979, com que aquí ja no hi havia l'escola, van aga­far dues plan­tes i van obrir un cen­tre d'estada limi­tada per a homes sense llar con­va­les­cents”, explica. I con­ti­nua: “Però també en aque­lla època va pas­sar que l'heroïna va cau­sar estralls al barri i joves que havien estat alum­nes de les mon­ges van venir aquí a dema­nar-los ajuda.” I aquí es va obrir una altra línia d'atenció. Santa Lluïsa de Mari­llac ha cres­cut molt des d'ales­ho­res i ara té també, en el mateix barri, 14 habi­tat­ges d'inclusió social i un ser­vei de lliu­ra­ment d'ali­ments on acu­deix gent del barri.

“Aquest ser­vei de donar men­jar a famílies del barri és una tasca com­ple­mentària que fem de més a més. Però la fem per culpa de la greu situ­ació de crisi en què ens tro­bem, que ens situa en un esce­nari ter­ri­ble que mai hauríem ima­gi­nat”, diu Sala. “Donar men­jar és de post­guerra, però la situ­ació ara és gravíssima. Per això ho fem, perquè molta gent del nos­tre barri ho neces­sita”, manté. Però vol dei­xar clar que la prin­ci­pal tasca de la ins­ti­tució que diri­geix és “acom­pa­nyar” per­so­nes en un sis­tema “on no tenen els drets garan­tits”, en una tasca on la feina més impor­tant “és el que no es veu”.

A Santa Lluïsa de Mari­llac hi tre­ba­llen 130 per­so­nes: 103 volun­ta­ris i 27 pro­fes­si­o­nals. L'any pas­sat va aten­dre 2.627 per­so­nes.

2.627
persones
van ser ateses l'any passat a l'Obra Social Santa Lluïsa de Marillac.
35
anys
fa que es va fundar aquesta institució, que depèn de la Companyia de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül.
1.000
entitats
d'acció social pertanyen a l'Església, segons un estudi presentat la setmana passada per la Fundació Pere Tarrés.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia