Societat

Jocs dels nens del 1714

Èxit de la 37a Tamborinada, que va recordar de forma lúdica la Catalunya de fa 300 anys

Les formes de diversió d'ara es van combinar per un dia amb jocs històrics

L'alquerc, el molí noui l'argolla es van recuperar en la celebració al parc de la Ciutadella

El setge del 1714 s'està expli­cant des de fa set­ma­nes del dret i del revés, però, ahir, al parc de la Ciu­ta­de­lla, de Bar­ce­lona, es va recor­dar d'una manera ben espe­cial: a través dels jocs i les tra­di­ci­ons que esta­ven de moda fa 300 anys, o més. La 37a Tam­bo­ri­nada, la cita habi­tual que con­voca la Fun­dació La Roda cap a final de curs, es va dedi­car aquesta vegada a fer memòria d'algu­nes de les for­mes de diversió més popu­lars el 1714.

Pares i fills, per exem­ple, juga­ven la mar de con­cen­trats a l'alquerc o al molí nou, dos jocs de taula que encara es poden veure gra­vats en llo­ses de pedra dels pavi­ments d'edi­fi­cis reli­gi­o­sos o en antics llocs de reunió. Una mica més enllà, ja es trac­tava no tant d'apli­car l'astúcia, sinó la pun­te­ria, amb el joc de l'argo­lla, que con­sis­teix a fer pas­sar amb unes pales una bola de fusta per una argo­lla cla­vada a terra. Se l'ano­me­nava el billar de terra i es veu que era una diversió de les més habi­tu­als als car­rers i als tri­quets –els locals de joc– de la Bar­ce­lona dels segles XVI i XVII.

Les més de vui­tanta enti­tats que for­men part de La Roda van fer viat­jar els visi­tants en el temps pre­ci­sa­ment a la Ciu­ta­de­lla, ara un espai ciu­tadà sinònim d'esbarjo i par­ti­ci­pació, però que durant anys va ser, després de la der­rota davant les tro­pes de Felip V, un espai de repressió. Es cal­cula que unes 100.000 per­so­nes van pas­sar per la tra­di­ci­o­nal festa, ani­ma­des també pel bon solet que va fer tot el matí.

Pin­tar, reta­llar, pin­tar-se la cara o bé cons­truir un gerro i plan­tar-hi una planta eren algu­nes de les mol­tes acti­vi­tats que pro­po­sa­ven les enti­tats. I no hi podien fal­tar les cançons i els balls de sem­pre, ni els con­tes i les històries de cas­tells i cava­llers. Seguint la tema­tit­zació del retorn a la Cata­lu­nya de fa 300 anys, els esce­na­ris per als espec­ta­cles repar­tits al llarg de tot el parc van repro­duir el sis­tema d'orga­nit­zació de les anti­gues ciu­tats a través dels ofi­cis: els gre­mis dels macips de ribera i els bas­tai­xos, dels pin­tors, dels ori­pe­llers, dels bar­re­tai­res, dels per­xers, dels mes­tres d'aixa, dels con­fi­ters, dels dau­ra­dors, dels taver­ners i dels fle­quers.

A pocs metres de la Ciu­ta­de­lla, al pas­seig Lluís Com­panys, una altra festa rei­vin­di­ca­tiva de pares, mares i cri­a­tu­res: la FAPAC–que aplega les asso­ci­a­ci­ons de pares i mares de Cata­lu­nya– va ator­gar els pre­mis anu­als per reconèixer els pro­jec­tes de les AMPA. Es va pre­miar l'AMPA de l'escola Pilarín Bayès, de Sant Quirze del Vallès, pel pro­jecte Acam­pada, les del Prat del Llo­bre­gat, pel mer­cat d'inter­canvi de jogui­nes, i la de l'ins­ti­tut Lluís Domènech i Mon­ta­ner, de Canet de Mar, pel club matemàtic Goo­gol­plex.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia