Pels nens de Txernòbil

Des del 1996, l'ONG Osona amb els nens ha por­tat a la comarca un total de 1.612 nens i nenes d'Ucraïna i Bie­lorrússia. Tots tenen en comú una cosa: són resi­dents a la zona afec­tada per l'acci­dent nuclear de Txernòbil. Vénen a pas­sar un mes a la comarca per tren­car el cicle de radi­o­ac­ti­vi­tat que acu­mu­len i s'allot­gen a casa de les famílies que els acu­llen. Osona amb els nens ho orga­nitza en col·labo­ració amb l'asso­ci­ació huma­nitària “El futur pels nens de Txernòbil” i des de Bie­lorússia amb l'asso­ci­ació “Aju­dem els nens de Txernòbil”.

Aquest any vin­dran 45 nens de Bie­lorússia i 15 d'Ucraïna. La pre­si­denta de la ONG, Rosa Soler, explica que “nor­mal­ment d'Ucraïna no en vénen tants però aquest any, amb el con­flicte de Cri­mea, hem vol­gut que en vin­guin més i per aquest motiu neces­si­tem qua­tre famílies més d'aco­llida. Els interes­sats poden ins­criure's a través del nos­tre web oso­na­am­bels­nens.org”.

Com a con­seqüència del des­as­tre de 1986, viuen expo­sats a alts nivells de radi­ació que els pro­voca alte­ra­ci­ons al cos en fase de desen­vo­lu­pa­ment. Segons un dels mem­bres de la ONG, Jaume Cri­villés, "els nens viuen en un entorn que, encara que faci molts anys que va pas­sar la tragèdia, és un entorn que està con­ta­mi­nat. Ells men­gen pro­duc­tes amb alts con­tin­guts de metalls pesants". Aquesta radi­o­ac­ti­vi­tat “els pro­voca un crei­xe­ment defi­ci­ent i són nens que amb pocs anys aca­ben desen­vo­lu­pant malal­ties que són pròpies de les per­so­nes grans”, comenta Cri­villés. Les afec­ci­ons més comu­nes són les que alte­ren el sis­tema d'immu­no­lo­gia i desen­vo­lu­pa­ment hor­mo­nal, amb força incidència en els càncers de tiroi­des, pro­ble­mes res­pi­ra­to­ris i de vista. “És sor­pre­nent però l'Orga­nit­zació Mun­dial de la Salut (OMS) té molt clar que encara que sur­tin del país per només un mes, els millora molt la salut”, asse­gura Cri­villés, “quan vénen a Osona els fan una prova de radi­ació i quan tor­nen a casa seva els hi tor­nen a fer. Els nivells de radi­o­ac­ti­vi­tat els hi bai­xen gai­rebé a la mei­tat”.

Aquest any els nens ucraïnesos arri­ba­ran el 19 de juliol i els bie­lo­rus­sos ho faran el 21. Com cada any se'ls rebrà amb una festa de ben­vi­guda on conei­xe­ran o es retro­ba­ran amb les famílies cata­la­nes. Amb els anys, s'han creat vin­cles efec­tius entre família i nen i per això molts d'ells repe­tei­xen. Cada vegada que s'acull a un nen nou les famílies no han de cos­te­jar el viatge. Sí que se'n fan càrrec quan el nen repe­teix amb la mateixa família.

Aquest any, la família de l'Abel Baga­ria serà el segon cop que acull en Yahor, de 9 anys i de Bie­lo­rus­sia. Explica que “va ser casu­a­li­tat que l'estiu pas­sat l'acabéssim aco­llint. Havia d'anar a una altra família però la mare es va posar malalta i ens van dema­nar si el volíem aco­llir nosal­tres. Sabíen que cada any, pel Fes­ti­val Inter­na­ci­o­nal de Música de Can­to­nigròs, acollíem nois i noies que par­ti­ci­pa­ven al cer­ta­men”. Reco­mana l'experiència i asse­gura que “ho fem perquè a ells els hi fas un favor, els aju­des. La seva salut millora i això és el més impor­tant i gra­ti­fi­cant”. Baga­ria comenta que “amb en Yahor fem vida nor­mal, el trac­tem com un més de la família. El més com­pli­cat al prin­cipi, tot i que tens tra­duc­tors, és l'idi­oma. No sabia anglès però és molt espa­vi­lat i de seguida ens vam enten­dre. Com a curi­o­si­tat, veus com hi ha coses que els sob­ten com ara els cot­xes, els super­mer­cats o fins hi tot la dutxa del bany”. Segons Baga­ria les vivències de cada família depe­nen també de si el nen que acu­llen és de capi­tal o d'un poble pro­vincià, "en Yahor par­lava amb els seus pares per Skype, altres no en tenen".

Quan fina­litza l'estada, les famílies es reu­nei­xen per posar en comú l'experiència.